Continuarà la festa?
Amb acord a Grècia, la festa continuarà? Nosaltres pensem que sí, almenys fins a la propera subhasta de liquiditat, que serà a final de febrer. En aquesta festa, s'hi reserva el dret d'admissió, no hi entra qualsevol. Els valors més cíclics i els bancs són els convidats d'honor, i els defensius (alimentació, telecomunicacions i utilities) encara esperen el seu torn. En aquest sentit, els valors espanyols, com gairebé sempre, han arribat tard. No és que no hagin de pujar, però ho faran menys que la resta d'europeus perquè amb la reforma bancària (que ens sembla un bon primer pas per a una solució de mitjà termini tot i que el dubte de Bankia és latent) no n'hi ha prou. També feia falta la reforma laboral.
És clar que el mercat és alcista, i molt. Ni amb l'enrariment de la situació a Grècia (bescanvi de deute privat i liberalització del segon paquet de rescat) hi ha hagut pànic en els mercats, a diferència de mesos enrere. Amb l'esperat acord de Grècia a nivell polític, la clau és que arribin els diners del rescat i que el BCE defineixi la participació (hi ha de participar, perquè la festa és d'escot). Amb tot, com que no s'acaba de confiar en Grècia, la UE podria plantejar la partició dels 130.000 milions d'ajuda en dos comptes, gestionades per la UE, destinades al pagament dels creditors (prioritari) i un segon fons destinat a plantar cara a les necessitats de finançament grec però supeditada al compliment de les mesures exigides.
De tota manera, el més complicat és el que se li demana a Grècia, que no és precisament una festa. D'una banda, al sector públic se li exigeix la reducció de 15.000 llocs de treball en un pla que inclou una retallada de 150.000 funcionaris fins al 2015; la revisió de les escales salarials i de les nòmines especials per estalviar un 0,2% del PIB; la reducció de la despesa pública de 3.300 milions d'euros (1,5% del PIB); i que afecti principalment la sanitat. I al sector privat, la reducció del salari mínim d'entre un 20% i un 25%, la qual cosa encara afectaria més el consum i els comptes públics (deixarien d'ingressar més de 3.000 milions en impostos i seguretat social); la congelació dels salaris fins que la taxa d'atur baixi fins al 10%; i la reducció de costos no salarials.
Com hem dit, l'Estat espanyol s'ha de centrar en les reformes. La financera podria suposar una retallada del crèdit del 10% durant els propers dos anys, la qual cosa pesarà en el consum i el sector de la construcció. Pel que fa a la reforma laboral, se centra en l'abaratiment de l'acomiadament (passem de 45 a 33 dies per any treballat) i un contracte indefinit per a menors de 30 anys. L'acomiadament procedent serà de 20 dies per any. D'altra banda, la pròrroga màxima dels convenis col·lectius vençuts serà de dos anys, de manera que es limita l'anomenada “ultraactividad” que permetia l'allargament pràcticament indefinit dels convenis. Es crea un compte de formació. Queda pendent que tot això inclogui millores de productivitat. Una bona percepció de les reformes podria aconseguir una millora de confiança empresarial i del consumidor, i es contrarestarien part dels efectes contractors de les mesures.
Mentrestant, els índexs de crèdit continuen arribant a més mínims. Les entitats s'aprofiten de l'efecte de les operacions de finançament a llarg termini(LTRO) del BCE amb una agenda de primari perifèric molt intensa, tant en el sector financer (BBVA, Sabadell o Caixa Bank) com en el corporatiu (Telefónica o Repsol). Per al segment corporatiu espanyol, la reobertura important del mercat primari ha suposat col·locar el 47% de l'import emès al 2011 i el 22% per al segment financer.
* Nicolás Fernández és director d'anàlisi del Grup Banc Sabadell
