Les preferents i l'assessorament financer

Estem veient aquests dies mani­fes­ta­ci­ons al car­rer de dam­ni­fi­cats per la col·locació indis­cri­mi­nada de pre­fe­rents per part de bancs i cai­xes a inver­sors par­ti­cu­lars que es pen­sa­ven que esta­ven com­prant lli­bre­tes a ter­mini fix. Ara són cap­tius de la seva enti­tat, en la qual havien dipo­si­tat la seva con­fiança, que o no els dóna liqui­di­tat o els hi bes­can­via per acci­ons o per altres títols. La situ­ació és ter­ri­ble per a mol­tes per­so­nes de per­fil estal­vi­a­dor i que s'han trans­for­mat, de cop i volta, en inver­sors. Ens podríem pre­gun­tar per què ha pas­sat això?

Els bancs i les cai­xes neces­si­ta­ven cobrir unes deman­des de capi­tal que els exi­gien els mer­cats finan­cers. Per això eme­ten acci­ons o par­ti­ci­pa­ci­ons pre­fe­rents per trans­for­mar crèdits (dipòsits dels cli­ents) en capi­tal. Els estal­vi­a­dors volien un ren­di­ment ele­vat per als seus estal­vis per superar la inflació, ja que els interes­sos del diner havien bai­xat molt i aquesta havia pujat. Fins aquí, tot lícit.

A on comença el des­ga­vell? Doncs en el moment de la comer­ci­a­lit­zació d'aquests pro­duc­tes que, tal com alguns pre­ve­ien, han esde­vin­gut tòxics per al seus teni­dors. Cal veure la situ­ació des de dos angles abans d'arri­bar a con­clu­si­ons. El pri­mer, el del banc com a enti­tat que té neces­si­tat de cap­tar capi­tal. Què més fàcil que col·locar als seus cli­ents de con­fiança uns títols que cap inver­sor pro­fes­si­o­nal com­pra­ria. El segon, el del cli­ent que, mogut per l'afany de gua­nyar més, es deixa enta­ba­nar pels comer­ci­als de la seva enti­tat de con­fiança i subs­criu les pre­fe­rents.

Com podem veure, el con­flicte d'interès està ser­vit de manera impe­ca­ble. Durant tot aquest procés, què han fet els regu­la­dors? Doncs tant el Banc d'Espa­nya com la CNMV han mirat cap a una altra banda. De fet interes­sava que els bancs i les cai­xes millo­res­sin ràpida­ment les seves ràtios de capi­tal donada la situ­ació de crisi finan­cera inter­na­ci­o­nal i espa­nyola en par­ti­cu­lar.

Com s'hau­ria pogut evi­tar aquesta situ­ació? De manera sim­ple, dis­po­sant, els estal­vi­a­dors, d'un ade­quat asses­so­ra­ment finan­cer per part de la seva enti­tat i, els regu­la­dors, con­tro­lant que aquest es presti ade­qua­da­ment. El que sem­bla sen­zill i cohe­rent és molt com­pli­cat que es pro­du­eixi tal com està el sis­tema finan­cer espa­nyol. La norma hi és, el que s'hau­ria de fer és clar que és vet­llar, pri­mer de tot, per l'interès del cli­ent, però els bancs i cai­xes estan en con­tinu con­flicte d'interès: fabri­quen els pro­duc­tes i els dis­tri­bu­ei­xen a través de la seva gran xarxa d'ofi­ci­nes, amb comer­ci­als incen­ti­vats per col·locar el que els diguin els seus supe­ri­ors, sense poder qüesti­o­nar la bon­dat del pro­ducte per al cli­ent. Els bancs i les cai­xes han mirat única­ment i exclu­si­va­ment el seu bene­fici i no el del cli­ent.

Els poso un exem­ple: si vostè està malalt no se li ocor­re­ria mai anar a un labo­ra­tori far­macèutic a dema­nar que li recep­tin i des­pat­xin quel­com per a la seva malal­tia ja que la funció del labo­ra­tori és fabri­car i ven­dre només els seus medi­ca­ments. Mai li recep­ta­rien els d'un altre, encara que aquest els tingués de més qua­li­tat o més específics, ja que ells no els fabri­quen. El que es fa és anar al metge, aquest l'ava­lua i diagnos­tica i li recepta el millor per a la seva malal­tia i el Minis­teri de Salut vet­lla perquè els met­ges no recep­tin amb con­flicte d'interès.

És això el que fem les EAFI (empre­ses d'asses­so­ra­ment finan­cer inde­pen­dent), en no tenir con­flicte d'interès, ava­luem el cli­ent, mesu­rant el seu “per­fil d'insomni” (que és quan un deixa de dor­mir pel risc assu­mit en les seves inver­si­ons) i diagnos­ti­quem, reco­ma­nant el millor per al cli­ent del millor que hi ha al mer­cat. Si els estal­vi­a­dors que s'han tor­nat inver­sors hagues­sin estat asses­so­rats per una EAFI, m'atre­veixo a dir que tan­tes o mol­tes de les situ­a­ci­ons peno­ses que estem vivint aquests dies no s'hau­rien produït.