DE MEMÒRIA
El Coliseum barceloní
El Coliseum es va presentar com un palau de la cinematografia, la sala de projecció de films més monumental i més moderna d'Europa, només comparable al Capitol de Nova York: un cinema molt confortable amb platea, dos pisos, 50 llotges i 1.815 butaques.
El 10 d'octubre del 1923, vint i vuit anys després del 22 de març del 1895, el dia en que Louis i Auguste Lumière van presentar el seu primer film a la Societat de foment de la indústria nacional de Lyon, l'empresa Metropolitan S.A. va obrir les portes del cinema Coliseum, a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, a prop de la Universitat d'aquesta ciutat.
El Coliseum es va presentar com un palau de la cinematografia, la sala de projecció de films més monumental i més moderna d'Europa, només comparable al Capitol de Nova York: un cinema molt confortable amb platea, dos pisos, 50 llotges i 1.815 butaques. I, una cúpula que tindria diversos usos. Per exemple, al 1936, seu del FAD.
L'empresa va ser encapçalada per Josep Solà Guardiola, Victorià Saludes i Soca i Carles Maristany. El primer, Solà, era el propietari-director, des de feia 12 anys, de la revista El Mundo cinematográfico. Va ser una revista amb dues edicions: una per al gran públic, i una per als cinèfils (dits, aleshores, cinematografistes) que defensava la missió moral i educadora del cinema. I publicava un anuari, a partir de l'assistència de Solà a “congressos cinematogràfics celebrats a Londres, París, Brussel·les i altres festes de la cinematografia estrangera”. Era un projecte arquitectònic monumental, pràctic i utilitari al mateix temps, obra d'un arquitecte tot terreny: Francesc de P. Nebot.
TRES PROGRAMES.
Al mateix temps, aquesta nova empresa va introduir una innovació informativa important: la projecció a la gran pantalla, en l'espai de temps entre film i film, de les notícies del món rebudes per via telegràfica, que no havien estat recollides, ni per la premsa del matí, ni per la premsa de la nit.
La construcció de l'edifici del Coliseum va ser una obra molt complexa, en què van participar un bon nombre d'empreses. L'excavació del solar va ser obra de la casa Pujadas i Llobet “amb la seva potent màquina extractora”. Espectacular. L'esquelet de ferro el va fer Torras Martí, Ferros i Construccions: donada “la impossibilitat de transportar les enormes bigues de ferro per la seva mida i el seu pes, foren fabricades en el mateix solar on avui s'aixeca el nostre cine.”
Els totxos per fer les parets els van subministrar “en enormes quantitats el senyor Piera”, i “don Joan Molins i don Josep Balaguer facilitaren el ciment en quantitats fabuloses”. Els guixos per als baixos relleus eren de la casa Miquel Bech, la pedra de la façana i les columnes de marbre de l'entrada “foren proporcionades pels senyors Passani i Torras”. La pedra artificial, de la casa Ricart; el paviment, de Butsens; el mosaic, de Nolla; la pintura, de Vilaró i Valls; la fusteria i els parquets, de Bastús i Queraltó; les cobertes de zinc, de la Real Compañía Asturiana; la instal·lació dels parallamps, de Jordi Noble; la instal·lació elèctrica, de la Societat Espanyola, de Construccions Elèctriques; els extintors, Underwriters. Els sanitaris, de la casa S. Verdaguer; les butaques, fabricades pels senyors Josep Esteve i companyia. La serralleria, Ballarin; la neteja de la sala, amb aspiradores Electrolux; les làmpades eren Phillips; el regulador de la llum, Frey; els telèfons, Ericsson; la màquina projectora, Ernemann-Krupp; i el piano de l'orquestra, Izbal.
Conferències
Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39), el cinema Coliseum va ser escenari d'algunes conferències importants de tema econòmic i cultural, que es van publicar ràpidament. Potser, pensant en la personalitat de l'autor, que era Marià Cardona Rossell, secretari general de la CNT, la Confederació Nacional del Treball, la conferència més important va ser: Aspectos económicos de nuestra revolución, pronunciada el 31 de gener del 1937. Però cal afegir-hi les conferències de Gaston Leval, Higini Noja i Frederica Montseny.
