Clients

Si no ens en treuen des de fora, no en sortirem, de la crisi. Per una part, no veig signes de musculatura revolucionària, i la desesperació que hi haurà no substitueix la preparació i la imaginació. Per altra part, els governants, d'aquí i d'allà, d'institucions amb molta potència i d'altres de petites, descomptades les excepcions no significatives, no demostren ni idees ni intenció. En realitat, en comptes d'aprofitar la catàstrofe per meditar i actuar de manera diferent, per renovar-se, continuen fent el mateix que abans sense marge per a generositats –presumptes generositats–. És quan s'evidencia qui és client de veritat. Quan hi havia diners, governaven per als clients –els abocaven quasi tot el pressupost– i repartien xavalla entre els altres; ara, en els altres ni hi pensen si no és per témer que algun dia no els votin. D'aquesta manera, es converteixen en més ineficaços que mai, en més malgastadors que mai, amb un discurs d'austeritat, i enfonsen la infraestructura de la societat. Si un dia tornen els diners, el dany causat al teixit associatiu que fa funcionar un país no serà reparable, la gran majoria d'entitats haurà desaparegut, i la mentalitat institucional serà la mateixa, amb la mateixa ineficàcia, sobre la base d'acontentar uns clients que els permetin continuar fent la viu-viu i qui dia passa, any empeny. No mereixen res.