El cas Bankia

La crisi bancària espanyola va empitjorar la setmana passada, quan el consell de Bankia, el creditor d'hipoteques més gran del país, va advertir que el seu rescat costaria 23.500 milions d'euros, molt lluny del que el govern estatal va preveure quan es va fer càrrec de l'entitat i la seva cartera de préstecs immobiliaris crítics. El govern està intentant evitar el col·lapse del banc, que desafiaria la indústria bancària de l'Estat i reverberaria a través dels centres financers europeus i més enllà. La por és que no hi haurà diners per tal de salvar els bancs espanyols i els seus un o 1,25 bilions d'euros de dipòsits, i que caldrà un rescat d'Europa, tot i que Brussel·les i Frankfurt estiguin lluitant per resoldre la fallida del deute grec.

L'anunci de Bankia va tenir lloc el mateix dia que Standard & Poors, l'agència de ràting, va rebaixar Bankia, Popular i Bankinter, i els va assignar un estatus porqueria de BB+ i va reduir la classificació a dos bancs més, també afectats per una gran quantitat de préstecs dolents, molts dels quals resultat de l'esclat de la bombolla immobiliària. Una classificació porqueria podria fins i tot fer més difícil trobar un camí per resoldre els problemes. La por creixent és que un ferm fil de diner cerqui seguretat des dels bancs espanyols fins a institucions fora del país com a dipositants. Això podria tornar-se eventualment contra la sort dels grups i provocar una crisi bancària que recordaria, a escala, la de Lehman Brothers el 2008.

Ara el problema és com finançar aquests 23.500 milions. S'han comentat diverses solucions i el govern de Rajoy sembla inclinar-se per l'emissió de deute, amb la qual cosa, però, s'estarien superant els limits establerts.