Economia

La DO Conca de Barberà creix en cellers i es renova

La producció històrica, quasi únicament en mans de les cooperatives, es completa amb un nou planter de cellers privats

La DO exporta el 40%, amb Bèlgica i el Regne Unit com a primers mercats

Des del nai­xe­ment del pri­mer celler coo­pe­ra­tiu de l'Estat (1894) a Bar­berà de la Conca, la vinya i el vi han estat dos dels grans pro­ta­go­nis­tes de la Conca de Bar­berà. Històrica proveïdora de vi base per a la indústria del cava, encara avui el 90% dels 70 mili­ons de qui­los que es vere­men anu­al­ment a la comarca són per a l'escumós. La resta de la pro­ducció, uns 1,2 mili­ons d'ampo­lles anu­als, cor­res­pon a la DO Conca de Bar­berà. Aque­lles coo­pe­ra­ti­ves s'han fusi­o­nat o han des­a­pa­re­gut –enguany, la de Mont­blanc– i d'altres s'han moder­nit­zat, com la de Sar­ral.

Amb retard res­pecte a altres DO cata­la­nes, la Conca de Bar­berà ha expe­ri­men­tat els dar­rers anys un crei­xe­ment sos­tin­gut, pro­ta­go­nit­zat pel nai­xe­ment de cellers pri­vats. “Fa 25 anys, no hi havia cap embo­te­lla­dor. Fa una dècada, érem 14 cellers i ara, en som 22. Sense la sor­tida per al cava, la gent pot­ser s'hau­ria espa­vi­lat abans... El canvi no és d'un dia per l'altre, però final­ment hi ha empre­ses que tenen clar que volen sor­tir al mer­cat amb marca pròpia”, explica el pre­si­dent, Car­les Andreu. Un cen­te­nar de referències de vi il·lus­tren aquesta rea­li­tat.

De fet, d'inver­si­ons de fora, n'han vin­gut poques; han estat les famílies i, sovint, els fills dels antics viti­cul­tors que s'han posat al cap­da­vant i han reno­vat el negoci. És també el cas de Car­les Andreu, que ela­bora cava i vi, i va ser un dels pio­ners. El 2004 va obrir un nou celler a Pira. “Apos­tem per reduir al màxim els inter­me­di­a­ris entre nosal­tres i el cli­ent, el millor ambai­xa­dor.” El 25% de les ven­des es fan al celler: “Tenim un ter­ri­tori poc alte­rat i cre­iem en l'eno­tu­risme.” Molts dels cellers obren als visi­tants els caps de set­mana. Com Tor­res, al cas­tell de Mil­manda, on té vinyes per als seus vins de gamma més alta.

Els cellers de la DO expor­ten el 40% de la pro­ducció. Obren por­tes les llis­tes com la del crític Robert Parker, que enguany ha pun­tuat amb més de 85 punts una dot­zena de vins i caves. Qua­tre de les men­ci­ons són per al celler Josep Foras­ter, fruit d'una recon­versió des de la rama­de­ria el 1998. “L'evo­lució es basa en el poten­cial del sòl i el clima... S'hi estan posi­ci­o­nant micro­ce­llers, que han optat per la qua­li­tat”, asse­gura Ricard Sebastià Foras­ter. Vins de Pedra s'ha estre­nat ara al mer­cat. “La Conca té un gran poten­cial, amb cellers joves que enge­guen petits pro­jec­tes lli­gats a la terra”, afirma Marta Pedra, una engi­nyera agrònoma de 30 anys que ha obert en soli­tari un petit celler a Mont­blanc. “El ter­roir aporta vins fres­cos i ele­gants i és una de les tendències que altres zones no tenen.” Vid­ber­tus, que ha començat amb tres vins aquesta pri­ma­vera a l'Espluga de Fran­colí, és una altra mos­tra d'una deno­mi­nació plena de vita­li­tat.

LES FRASES

El trepat ens identifica, i ara es valora en un mercat que busca vins diferents
Sònia Gomà-Camps
Copropietària celler Carlania
La Conca té un gran potencial, amb cellers joves que engeguen petits projectes lligats a la terra
Marta Pedra
Propietària celler Vins de Pedra
Les claus

La varietat autòctona trepat diferencia els vins en el mercat global

E.P

La fil·loxera va posar fi a les plantacions de raïm negre trepat a Catalunya. La Conca, la principal zona productora, va ser l'únic lloc on després es van empeltar. Actualment, de les 1.200 hectàrees plantades al món, un miler són a la Conca. La moda dels caves rosats ha donat una empenta al trepat. En un món globalitzat, la tendència és la recuperació de varietats autòctones, a la recerca de la unicitat.

Tendència

“El trepat no té gaire color, però dóna un vi suau en grau, fresc i agradable. I això també és tendència”, explica Andreu. El que ho va tenir clar va ser el celler Carlania, a Barberà de la Conca. “És l'única varietat que ens identifica. Fins fa poc no s'hi confiava. Ara, però, es busquen vins diferents, i distribuïdors i clients el valoren”, diu la copropietària, Sònia Gomà-Camps. De la varietat, se'n parlarà i es tastarà a la Festa del Trepat de Barberà, el cap de setmana que ve.

Emprenedors

Carlania va iniciar l'elaboració al Viver de Cellers de Barberà, que incentiva l'emprenedoria. Ara disposa de celler propi, dedicat als vins ecològics, monovarietals i cupatges de trepat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.