La DO Conca de Barberà creix en cellers i es renova

Des del nai­xe­ment del pri­mer celler coo­pe­ra­tiu de l'Estat (1894) a Bar­berà de la Conca, la vinya i el vi han estat dos dels grans pro­ta­go­nis­tes de la Conca de Bar­berà. Històrica proveïdora de vi base per a la indústria del cava, encara avui el 90% dels 70 mili­ons de qui­los que es vere­men anu­al­ment a la comarca són per a l'escumós. La resta de la pro­ducció, uns 1,2 mili­ons d'ampo­lles anu­als, cor­res­pon a la DO Conca de Bar­berà. Aque­lles coo­pe­ra­ti­ves s'han fusi­o­nat o han des­a­pa­re­gut –enguany, la de Mont­blanc– i d'altres s'han moder­nit­zat, com la de Sar­ral.

Amb retard res­pecte a altres DO cata­la­nes, la Conca de Bar­berà ha expe­ri­men­tat els dar­rers anys un crei­xe­ment sos­tin­gut, pro­ta­go­nit­zat pel nai­xe­ment de cellers pri­vats. “Fa 25 anys, no hi havia cap embo­te­lla­dor. Fa una dècada, érem 14 cellers i ara, en som 22. Sense la sor­tida per al cava, la gent pot­ser s'hau­ria espa­vi­lat abans... El canvi no és d'un dia per l'altre, però final­ment hi ha empre­ses que tenen clar que volen sor­tir al mer­cat amb marca pròpia”, explica el pre­si­dent, Car­les Andreu. Un cen­te­nar de referències de vi il·lus­tren aquesta rea­li­tat.

De fet, d'inver­si­ons de fora, n'han vin­gut poques; han estat les famílies i, sovint, els fills dels antics viti­cul­tors que s'han posat al cap­da­vant i han reno­vat el negoci. És també el cas de Car­les Andreu, que ela­bora cava i vi, i va ser un dels pio­ners. El 2004 va obrir un nou celler a Pira. “Apos­tem per reduir al màxim els inter­me­di­a­ris entre nosal­tres i el cli­ent, el millor ambai­xa­dor.” El 25% de les ven­des es fan al celler: “Tenim un ter­ri­tori poc alte­rat i cre­iem en l'eno­tu­risme.” Molts dels cellers obren als visi­tants els caps de set­mana. Com Tor­res, al cas­tell de Mil­manda, on té vinyes per als seus vins de gamma més alta.

Els cellers de la DO expor­ten el 40% de la pro­ducció. Obren por­tes les llis­tes com la del crític Robert Parker, que enguany ha pun­tuat amb més de 85 punts una dot­zena de vins i caves. Qua­tre de les men­ci­ons són per al celler Josep Foras­ter, fruit d'una recon­versió des de la rama­de­ria el 1998. “L'evo­lució es basa en el poten­cial del sòl i el clima... S'hi estan posi­ci­o­nant micro­ce­llers, que han optat per la qua­li­tat”, asse­gura Ricard Sebastià Foras­ter. Vins de Pedra s'ha estre­nat ara al mer­cat. “La Conca té un gran poten­cial, amb cellers joves que enge­guen petits pro­jec­tes lli­gats a la terra”, afirma Marta Pedra, una engi­nyera agrònoma de 30 anys que ha obert en soli­tari un petit celler a Mont­blanc. “El ter­roir aporta vins fres­cos i ele­gants i és una de les tendències que altres zones no tenen.” Vid­ber­tus, que ha començat amb tres vins aquesta pri­ma­vera a l'Espluga de Fran­colí, és una altra mos­tra d'una deno­mi­nació plena de vita­li­tat.