Més Europa és l'únic camí

El conjunt de la família europea no té problemes financers. El dilema resideix en els préstecs entre nosaltres. Hi ha virtuosos com ara Alemanya i pecaminosos com ara Espanya. A l'Estat espanyol el deute extern net (tot el país) equival al 90% del PIB. El deute de l'administració és inferior a la mitjana europea, però empreses i famílies s'han passat consumint i construint cases que ara no serveixen per a res. Qui ha aportat els diners són els bancs, nerviosos en observar els venciments.

A curt termini, primer, cal donar suport als governs i als bancs amb dificultats per recapitalitzar-se en el mercat. Deixar-los caure tindria conseqüències greus per a la solvència, l'economia i el futur de tota la família europea. Que actuï el BCE i el nou Mecanisme Europeu d'Estabilitat: els detalls de com i quan s'han de determinar ja en aquesta cimera. Segon, els “pecaminosos” han d'establir un pla correctiu seriós. No és tan important el termini, sinó la credibilitat de la gestió que ens porti a reduir el dèficit dels governs a zero, fins i tot venent empreses públiques com ara Aena, en el cas d'Espanya. Així mateix, s'hauria d'aconseguir un compte corrent positiu, obrint el camí a la reducció del deute total del país. Espanya va pel bon camí. També hi ajuda la venda d'actius o desinversió en altres països.

A llarg termini, necessitem un pla d'integració econòmica a deu anys que inclogui la unió bancària, fiscal i els eurobons, és a dir, anar a un autèntic sistema federal com als Estats Units, on quan un estat ho passa malament apareix la Reserva Federal. Un pla seriós i concret inspira credibilitat i obliga tothom a seguir el camí correcte. Alemanya, França, Espanya i Itàlia hi estan d'acord. Per tant, no perdem més temps. I segon, un pla d'inversions. No es tracta de créixer consumint més, sinó d'emprar els diners en alguna cosa assenyada que origini beneficis per al futur. Un exemple: el corredor mediterrani, amb trens elèctrics fabricats a Europa, funcionant amb energia a partir de centrals termoelèctriques, estalviant petroli. A principi dels anys cinquanta, ningú hauria apostat pels canvis que s'han produït. Anem cap a una nova Europa. I ho aconseguirem. Menys discussió inútil i més gestió coherent.