Colors, indústria i també col·leccions... (1)

La necessitat de colors és una vella necessitat humana que, fins a la aparició de la química industrial (és a dir: fins a final del segle XIX), només s'havia pogut satisfer molt parcialment. Al segle XX, la producció de colors (per a la roba, els objectes, els vehicles, els interiors, els exteriors) ha fet un salt extraordinari, mai vist.

A Catalunya, una part de la història de la principal empresa catalana fabricant de colors comença com un laboratori dit Institut Químic Tècnic, situat al carrer del Pi de Barcelona, dirigit pel químic Francesc Novellas. D'entrada, hi fabriquen vernissos, esmalts, líquids assecadors, màstic per a metalls, pintures antioxidants: uns productes que, fins aleshores, calia importar. Però, no eren, encara, al món dels colors.

Al 1917, Titan, la marca d'un dels productes estel·lars inventats per Ramon Montaner, un altre químic del laboratori, va servir per donar nom a l'empresa, que ja havia crescut molt, i va esdevenir societat anònima. Del carrer del Pi, a la Barcelona antiga, havia passat a Poblenou, a l'Eixample de la nova Barcelona.

El 1934, l'empresa, amb l'enginyer i geòleg Joaquim Folch i Girona com a principal accionista al capdavant, va llançar al mercat un dels primers esmalts sintètics de la indústria química europea: Titanlux. Folch procedia del món de la mineria del plom, de les mines de Bellmunt del Priorat: una explotació coneguda des de l'època de Roma, que s'industrialitzà a partir del 1870. Als anys 1920, les galeries subterrànies de les mines, situades fins a 620 metres de profunditat, sumaven en total més de 40 km de longitud. L'explotació del jaciment va durar fins als anys 70 del segle XX.

Tornem a Titan. El 1936 l'empresa va ser col·lectivitzada, com totes les grans empreses catalanes. El que no va ser un fet tant generalitzat és que Joaquim Folch, l'accionista més important de l'empresa, n'esdevingués el director.

Entremig, ja havia començat la extraordinària activitat col·leccionista de Folch, una passió que es va anar desenvolupant en dues direccions ben diferents. Una, el món dels mineralogia, que el va dur a viatjar per tot el món. L'altra, “la història dels vehicles de motor”, especialment, dels automòbils.

La Col·lecció Folch de minerals, aixoplugada a la Fundació Can Costa, és fruit de més de 50 anys de feina constant, abnegada. Es calcula que està formada per uns 15.000 exemplars, perfectament documentats, fotografiats, i classificats. Els experts diuen que és una de les millors col·leccions mineralògiques privades del món. El seu interès és múltiple: científic, ben entès, però, també, estètic i plàstic. Les imatges fotogràfiques que en coneixem, que són visibles a internet, impressionen per les seves qualitats formals i cromàtiques.

El 1948, amb 26 anys, després d'haver fet el servei militar a les illes Canàries i d'haver passat pel nord d'Àfrica, Albert Folch i Rusiñol, químic, fill de Joaquim, i renebot de Santiago Rusiñol, va entrar a treballar a la direcció de l'empresa Titan. La demanda de colors continuava, i l'empresa oferia bons productes.

Seguint el model del seu pare, Folch i Rusiñol va començar a treballar per formar una col·lecció ben diferent: l'art dels pobles no europeus. La seva passió va coincidir amb la de dues altres personalitats excepcionals: Eudald Serra, escultor avantguardista que havia viscut, des del 1935, 15 anys al Japó, i August Panyella, arqueòleg, futur director del Museu Etnològic de l'Ajuntament de Barcelona. I amb la de Margarida Corachan, la seva muller, que li va fer conèixer les cultures antigues de la moderna Veneçuela, on s'havia exiliat el 1937 el seu pare, el cirurgià Manuel Corachan, que havia estat conseller de Sanitat de la Generalitat en un moment difícil.

Els colors d'una indústria catalana van servir per descobrir les cultures preindustrials del món.