Colors, indústria i també col·leccions (i 2)

Als anys 1950 (i després) les vendes de tot tipus de pintures de tots els colors de l'empresa química Titan es multipliquen. Els compradors de colors han crescut en nombre, i s'han diversificat extraordinàriament. Els bons resultats de l'empresa i una passió probablement transmesa pel seu pare (i heretada del seu oncle avi, Santiago Rusiñol, gran col·leccionista de vidre i de ferro forjat) permeten a Albert Folch i Rusiñol iniciar una col·lecció molt especial: la d'art de les cultures no europees del món. Aquesta opció vital el porta a viatjar molt. Any rere any, amb August Panyella, del Museu Etnològic de l'Ajuntament de Barcelona, i amb Eudald Serra, escultor i antropòleg amateur, des del Marroc fins a Austràlia, i a molts punts de l'oceà Pacífic. I a l'Índia, el Nepal, el Tibet, els Andes, o el golf de Guinea (on connecten, per cert, amb l'etòleg Jordi Sabater Pi).

Resultat: la Col·lecció Folch d'art no europeu creix espectacularment. En volum i, sobretot, en qualitat. El Museu Etnològic de Montjuïc rep moltes donacions procedents d'aquesta col·lecció. A partir d'un cert moment, els seus variadíssims fons es presenten en espais públics –sovint, en exposicions promogudes per ateneus, com el de Madrid, o caixes d'estalvis, com la de Catalunya-, se n'editen llibres, catàlegs i films.

Mentrestant, anys 1960-70-80, la producció de colors de Titan continua creixent: la construcció estira, l'automòbil estira, la publicitat impresa, que usa cada cop més els colors, estira, els ensenyaments artístics es generalitzen, i cada cop hi ha més gent que pinta: parets, o teles, fustes, vidres o planxes.

El 1969, la gran exposició Miró, l'altre, organitzada per la comissió de cultura del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears a la seva seu central, a l'avinguda de la Catedral de Barcelona, fou, sense saber-ho, un festival Titan. Car aquesta fou la marca de pintura que usà Joan Miró quan realitzà, a la llum del dia i en directe, una espectacular ‘pintada' a tots els vidres exteriors del col·legi, tot utilitzant una gran quantitat de pots de pintura d'aquesta empresa.

Així i tot, el mercat de colors de laboratori és un mercat local: Titan, tot i la seva qualitat, ven, sobretot, a l'interior de les fronteres de l'Estat espanyol. El 2003, Titan entra, ja, com a productor, a Portugal, i el 2007, al Marroc. En projecte, França. La idea no és deslocalitzar, sinó ésser una empresa més propera als compradors, que comencen a ésser peninsulars, nord-africans, o sud-europeus.