El cafè selecte de la Barcelona més modernista

Anar a fer el cafè al bar de la can­to­nada és un cos­tum estès avui en dia, però poc freqüent en la Bar­ce­lona moder­nista, quan es va crear la marca Cafès Tupi­namba. Aquesta empresa bar­ce­lo­nina, fun­dada per la família Escudé, el 1897 va ser pio­nera a comer­ci­a­lit­zar la mes­cla de cafès que impor­tava de diver­sos països i a enva­sar-la amb marca pròpia. En aquell temps el cafè era una nove­tat i s'acos­tu­mava a com­prar a gra­nel per con­su­mir-lo a casa. Tupi­namba neix en ple esplen­dor del moder­nisme i prova d'això és el dibuix que encar­re­guen al pin­tor Ramon Casas per a un anunci de la marca, en què una senyora està pre­nent una tassa de cafè. És una imatge de dis­tinció per a un cafè selecte que es vol donar a conèixer entre la bur­ge­sia de l'època. Els anun­cis de la marca van evo­lu­ci­o­nar amb el topònim i els micos que s'hi asso­ci­a­ven, ja que avui dia no se sap si es refe­reix a una zona de la selva del Bra­sil o de la tribu que hi habi­tava. El que sí que és clar a través de la publi­ci­tat de l'època és la tra­dició i la qua­li­tat d'aquest cafè, que el 1920 ja tenia sucur­sal a Madrid.

La família Riera va adqui­rir la marca l'any 1955. Va ser l'empre­sari Toni Riera i Gui­tart, pare de l'actual pro­pi­e­tari, qui va donar con­tinuïtat a l'ela­bo­ració de cafès, tes i xoco­la­tes. La fàbrica, situ­ada al barri del Poble­nou, ja impor­tava els cafès de països pro­duc­tors com ara el Bra­sil, Colòmbia, el Viet­nam o Kenya per fer-ne el tor­re­facte.

El direc­tor gene­ral de Tupi­namba, Toni Riera, explica que un fita impor­tant per a les empre­ses de cafè va ser el 1980, quan l'Estat espa­nyol va dei­xar de regu­lar el mer­cat i va fixar les quan­ti­tats, qua­li­tats i els preus de com­pra i venda del cafè. “Les mul­ti­na­ci­o­nals entren amb força i dels 1.400 tor­re­fac­tors en que­dem poc més d'un cen­te­nar”, explica. Aquest nou pano­rama obliga els petits pro­duc­tors a espa­vi­lar-se, i és quan l'empresa deci­deix apos­tar fort per l'espe­ci­a­lit­zació i la venda al sec­tor Horeca, l'hos­ta­le­ria i els cafès con­su­mits en esta­bli­ments fora de casa. “Són cli­ents que pri­o­rit­zen la qua­li­tat del pro­ducte i el ser­vei, men­tre que les mul­ti­na­ci­o­nals con­tro­len el sec­tor de l'ali­men­tació i el con­sum domèstic.”

Tupi­namba va fer una aposta de futur el 2009 mar­xant del Poble­nou, amb la trans­for­mació del 22@ i tras­lla­dant-se al polígon de Canet de Mar. La inversió d'uns 15 mili­ons d'euros va per­me­tre dis­se­nyar unes ins­tal·laci­ons amb la tec­no­lo­gia més avançada per fer tot el procés de tor­re­facció, enva­sat i la maquinària per pro­duir el cafè en mono­dosi. “Les càpsu­les és un mer­cat a l'alça perquè és pràctic i es garan­teix la qua­li­tat del cafè inde­pen­dent­ment de qui el faci”, asse­gura. És per això que la fàbrica ja es va auto­ma­tit­zar per aug­men­tar el volum de mono­do­sis, que els repre­senta el 25% de la fac­tu­ració.

El Grup Tupi­namba, que durant els últims anys ha cres­cut amb la incor­po­ració de la marca giro­nina Cafès Rovira i les cafe­te­ries de Bar­ce­lona Cafés 40 Pai­ses, té un volum de fac­tu­ració de 18 mili­ons d'euros. Dels 300.000 qui­los de cafès que venien al prin­cipi dels anys 80, han pas­sat als 3 mili­ons de qui­los que fac­tu­ra­ran aquest any. El direc­tor gene­ral es mos­tra satis­fet dels resul­tats obtin­guts fruit de l'espe­ci­a­lit­zació que van adop­tar des d'un prin­cipi. A l'empresa, que té dues dele­ga­ci­ons a Madrid i una a Inca, hi tre­ba­llen 75 per­so­nes.

El pla de futur és ampliar la inter­na­ci­o­na­lit­zació del grup. Ara per ara, el mer­cat exte­rior se cen­tra a l'Estat francès i Por­tu­gal, però la intenció és obrir-ne als Estats Units, al Regne Unit i la Xina. “Vam apos­tar per créixer per poder anar a fora, on volem ven­dre la mei­tat del que produïm”, explica Riera. Per acon­se­guir-ho volen gua­nyar ter­reny en el mer­cat de les càpsu­les d'ús domèstic i ja estan inves­ti­gant un envàs bio­de­gra­da­ble. El 80% de la fac­tu­ració de l'empresa és amb la mani­pu­lació que fan del cafè i la resta de les ven­des de tes, infu­si­ons i xoco­la­tes.

El direc­tor gene­ral no tem que una pos­si­ble secessió de l'Estat espa­nyol reper­cutís nega­ti­va­ment en el negoci. “S'ha d'anar a ven­dre a fora i no limi­tar-se al mer­cat intern. Els cli­ents són intel·ligents i el que volen són bones con­di­ci­ons comer­ci­als. No es perd un cli­ent per ide­o­lo­gies.”