Adéu al paternalisme
El procés d'acceptació de la nova realitat econòmica i social de Sagunt va ser molt lent, ja que la fàbrica exercia un ferri control sobre tots els aspectes de la vida dels seus veïns
Perviu un pòsit d'insatisfacció amb el procés de reconversió i d'abandonament que es reflecteix perfectament en el patrimoni industrial que ha quedat
-
La rehabilitació del forn alt número 2 ha permès la recuperació d'un element del patrimoni industrial de Sagunt i del nucli del Port que va créixer junt a la fàbrica CEDIDES / JOSÉ CUÉLLAR. -
La rehabilitació del forn alt número 2 ha permès la recuperació d'un element del patrimoni industrial de Sagunt i del nucli del Port que va créixer junt a la fàbrica CEDIDES / JOSÉ CUÉLLAR. -
La rehabilitació del forn alt número 2 ha permès la recuperació d'un element del patrimoni industrial de Sagunt i del nucli del Port que va créixer junt a la fàbrica CEDIDES / JOSÉ CUÉLLAR.
“Des que tanca la fàbrica, l'any1984, i fins a 1992, ací no es movia ni el vent.” Amb aquesta contundència descriu el sindicalista Ángel Olmos la situació en què va quedar el nucli del Port de Sagunt després de la desaparició de la siderúrgia integral a la població. La por i la incertesa pel futur van substituir els primers sentiments de ràbia i frustració per no haver aconseguit la continuïtat d'un model productiu que havia permès la transformació de les poques cases de pescadors que existien a la primeria del segle en un poble factoria, amb unes condicions de vida i salarials molt per damunt de la mitjana d'aquella època.
La fàbrica, que exercia un control paternalista sobre la població, va estendre els seus tentacles sobre el comportament de la societat saguntina, fins al punt d'establir uns mecanismes de discriminació “molt salvatges”, segons el professor Juan R. Gallego Bono, en funció del lloc de treball que s'ocupava a la planta. Això va tindre un primer efecte que encara perdura al municipi: la necessitat de formar-se per progressar i obtenir millors condicions socials i laborals. Així, Sagunt té un percentatge d'universitaris que supera la mitjana del país.
Aquest control de l'empresa s'estenia també sobre la resta d'indústries que volien créixer a la zona. “Una mercantil que no tinguera el vistiplau de la siderúrgia ho tenia molt difícil per sobreviure. La fàbrica volia tindre mà d'obra captiva i nosaltres ho sabíem, per això vam intentar que del manteniment i dels recanvis dels alts forns se n'encarregaren empreses locals, però no ho vam aconseguir. I així, la dependència de l'empresa es va aguditzar amb el pas del temps”, subratlla el líder sindical, que recorda les dificultats de negociació durant els anys del franquisme.
Sense lideratge
La influència de la fàbrica també va arribar a l'àmbit polític. “Dir que col·locava l'alcalde potser és massa agosarat, però el que és ben cert és que des que es va produir el tancament dels alts forns l'Ajuntament ha sigut ingovernable i no ha sigut capaç de substituir el lideratge que exercia l'empresa”, opina el professor. Segons considera, el govern municipal hauria d'haver conduït el procés de reconversió, exercint de nexe d'unió entre els diferents actors en el procés. “Des de fa 30 anys el poble actua com un penell que es gira segons bufen els governs autonòmic i estatal, perquè no hi ha hagut capacitat política per posar fi al sentiment d'insatisfacció que encara perviu entre els saguntins”, explica Ángel Olmos. Un sentiment que s'agreuja entre els veïns quan passegen pels terrenys que ocupava la siderúrgia, hui convertits en solars sense una utilitat futura clara. Sortosament, i gràcies a la voluntat d'un grup de persones, s'ha pogut rehabilitar l'alt forn número dos, l'únic que no es va desballestar per vendre com a ferralla. La Fundació Comunitat Valenciana, Patrimoni Industrial de Sagunt, s'ha encarregat de salvaguardar les restes del ric patrimoni industrial que quedaven al municipi, amb l'objectiu de servir de diàleg entre passat i present, però també de fer-lo útil. El projecte és ambiciós, ja que implica la connexió d'aquest forn amb el Museu Industrial, situat a l'antic magatzem d'efectes i recanvis. La unió es faria a través d'un breu recorregut amb un trenet que recordara l'arribada del mineral per ferrocarril. També es conserva la nau de reparacions generals que va rehabilitar la Generalitat Valenciana i el seu escàs ús s'ha vinculat amb les representacions teatrals i culturals.
