Una nissaga de forjadors del ferro al cor del Montseny

Explica Joan Albert Lagarda Planas, la quarta generació de la família Planas que dóna nom a l'empresa centenària, que la història de la nissaga ferrera cal buscar-la en el seu besavi, en Jaume Planas, nascut a pagès poc més amunt de Sant Esteve de Palautordera. “N'eren uns quants, de germans, i després del servei militar s'havia de buscar la vida perquè la casa no donava per a tots. Llavors va ser quan va decidir baixar a Sant Celoni i fer de manyà, ofici que no s'hi feia llavors al poble, però que ell havia après durant el servei militar”, explica el besnét, Joan Albert Lagarda Planas, de 53 anys, que ara porta el negoci.

L'empresa ha estat sempre familiar, perquè al besavi el van rellevar l'any 1932 l'avi Joan Planas i el seu germà Jaume, mort d'un tret el primer dia de la Guerra Civil. “Durant la guerra van treballar com van poder, ja t'ho pots imaginar”, explica Joan Albert, “amb moltes històries que treuen la son”. L'avi Joan, però, va saber nedar i guardar la roba, perquè tot i que primer va treballar amb els republicans, quan aquests es van replegar també els va fer feines als nacionals.

“L'avi era mestre armer i els reparava les armes als rojos, però en batre's en retirada les va entregar totes als nacionals i aquests li van acabar encarregant feines”, relata. La complicitat amb el bàndol guanyador li va acabar donant l'alcaldia de Sant Celoni entre els anys 1949 i 1959, i seves són les gestes d'haver portat les empreses Inacsa, Manhusa, Renolit i Givaudan Ibérica al municipi.

Durant aquesta etapa, doncs, l'ajuntament, el taller i la casa de la família Planas es confonien en un mateix edifici. L'any 1958 el gendre de l'amo i pare de l'actual gerent, Oleguer Lagarda Callís, enginyer tèxtil de Barcelona, es va fer càrrec de l'empresa després de casar-se amb una de les filles. “Llavors no estava ben vist que una dona fes de manyà, tot i que a la meva mare li entusiasmava l'ofici i n'aprenia quan l'avi tancava les portes del taller i l'hi ensenyava”, explica el fill.

Durant els anys seixanta, doncs, l'empresa va continuar treballant amb el ferro però es va iniciar en el pròsper negoci de les calefaccions, que es començaven a instal·lar i que llavors funcionaven amb carbó i llenya. “El propietari de l'empresa Roca era amic amb l'avi i el pare va aprendre a instal·lar-les. Era l'únic de la zona que ho feia llavors”, explica Joan Albert Lagarda. Tallers Planas van ser els únics instal·ladors de la zona, la qual cosa va ajudar a l'expansió de la companyia. A més, aquells anys també feien instal·lacions i manteniment de saunes i banys turcs. “Hi havia uns banys públics a Barcelona, a la cantonada dels carrers Calàbria amb Sepúlveda, que vam fer nosaltres i que, durant molts anys, vam mantenir durant l'agost. Quan els banys tancaven hi baixaven tres o quatre homes que s'hi estaven tot el mes per fer-hi les reparacions”, recorda.

Als anys seixanta i setanta, l'empresa va viure els seus millors anys i tenia poc més d'una trentena de treballadors, que feien feines tant a empreses com per a particulars i que cobrien des del Montseny fins al Maresme, Girona i Barcelona.

També durant aquells anys es va començar a treballar amb l'alumini, sense oblidar el ferro, les calefaccions i l'aire condicionat (aquestes, a partir dels anys setanta, amb màquines que venien dels Estats Units). L'expansió va continuar als anys vuitanta, quan Joan Albert va convertir l'empresa en societat anònima, i quan entre els clients hi tenien les administracions (ajuntament, Diputació, Generalitat), l'exèrcit espanyol (a qui van fer i desmantellar la base de telecomunicacions del turó de l'Home), empreses i particulars.

Ara, amb la quarta i cinquena generació treballant braç amb braç, Tallers Planas ha ampliat el seu portafolis amb les energies renovables, les instal·lacions elèctriques i de fontaneria de tot tipus, amb els quals esperen fer front a aquests anys de complicacions econòmiques. Però demostren que són una empresa a qui els reptes no espanten i un dels últims encàrrecs ha estat la base d'un tramvia per a Alstom: diversificats des del bressol i amb vista al futur.