Empreses

Loxarel té a punt el seu primer xarel·lo elaborat en àmfora

El celler, situat a Vilobí del Penedès, destaca pels seus productes innovadors. Treballa amb agricultura ecològica i biodinàmica i exporta un 60% de la producció

“Avui en dia, si et vols dife­ren­ciar has de fer vins i caves molt més espe­ci­als.” Aquesta és la màxima que Josep Mit­jans i Teresa Nin apli­quen a Loxa­rel, el petit celler que el matri­moni diri­geix a Vilobí del Penedès. L'aposta per la inno­vació i la qua­li­tat ha estat cons­tant i en els dar­rers anys s'ha traduït en pro­duc­tes nous i poc con­ven­ci­o­nals, però a Mit­jans no se li aca­ben les idees. De fet, Loxa­rel ja té a punt el seu pri­mer xarel·lo fer­men­tat en àmfora, que es començarà a comer­ci­a­lit­zar en les pro­pe­res set­ma­nes. En aquest cas, a Mit­jans –enòleg del celler– se li va encen­dre la bom­beta durant un viatge a Itàlia, després de pro­var un vi d'àmfora. “Em va impres­si­o­nar; és un envàs noble, que trans­pira, la qual cosa va molt bé per a l'enve­lli­ment del vi i, a més, manté el líquid a una tem­pe­ra­tura molt fresca”, diu. De moment, han ela­bo­rat 2.800 ampo­lles d'aquest xarel·lo, que ha fer­men­tat en les tres àmfo­res fetes a mà de què dis­posa el celler. Cadas­cuna té una capa­ci­tat de 720 litres i ara la idea és adqui­rir més reci­pi­ents de fang.

Mit­jans és la cin­quena gene­ració que tre­ba­lla la vinya a la finca Can Mayol. En els orígens, la família feia vi per ven­dre'l a gra­nel i no va ser fins als anys vui­tanta que el pro­pi­e­tari actual va fer un pas enda­vant i va pro­po­sar al seu pare fer les pri­me­res mil ampo­lles de cava. Mit­jans va veure que podia apro­fi­tar les con­di­ci­ons d'humi­tat i tem­pe­ra­tura del refugi anti­a­eri que les for­ces repu­bli­ca­nes havien cons­truït a la finca durant la Guerra Civil i, de fet, és aquí on hi ha l'actual cava del celler. La pri­mera prova va anar bé, i el 1987 es va regis­trar la marca Loxa­rel, nom que es deriva de la paraula xarel·lo. Un home­natge a la vari­e­tat de raïm per excel·lència del Penedès, que també és la base de tots els caves del celler. Teresa Nin es va incor­po­rar al negoci el 1989, per ocu­par-se de la direcció admi­nis­tra­tiva i comer­cial. Durant aquests anys, el pres­tigi de Loxa­rel ha anat aug­men­tant i la marca s'ha començat a posi­ci­o­nar en els mer­cats inter­na­ci­o­nals.

El celler tre­ba­lla la vinya amb agri­cul­tura ecològica i bio­dinàmica des de fa anys, amb l'objec­tiu de res­pec­tar al màxim l'entorn i també les qua­li­tats natu­rals del vi durant l'ela­bo­ració. El sis­tema de poda en verd de la vinya que fan ser­vir –gràcies al fet que no uti­lit­zen her­bi­ci­des ni insec­ti­ci­des– n'és una mos­tra. Cada any un ramat d'ove­lles ve a la finca i, quan el raïm encara no té glu­cosa, es menja els pàmpols, la qual cosa afa­vo­reix la inso­lació del fruit. Mit­jans és cada cop més par­ti­dari d'aquesta filo­so­fia de tre­ball i l'any pas­sat va fer rea­li­tat la il·lusió de comer­ci­a­lit­zar un vi natu­ral, sense sul­fits afe­gits. Deno­mi­nat A Pèl, en aque­lla ocasió es va fer amb Pinot Noir i char­don­nay, però ara Loxa­rel l'ha ela­bo­rat amb xarel·lo i està a punt de sor­tir al mer­cat. L'espe­rit atre­vit de Mit­jans es reflec­teix, doncs, en els seus pro­jec­tes i un dels més sor­pre­nents és el seu xarel·lo ver­mell, que es va bate­jar amb el nom LXV i va sor­tir al mer­cat el 2011. És un blanc ver­mell molt pecu­liar, tant per la vari­e­tat uti­lit­zada –poc comuna– com pel seu color rosat pàl·lid, i va ser tan inno­va­dor que ini­ci­al­ment es va haver d'embo­te­llar com a vi de taula perquè s'esca­pava d'allò que pre­veu la DO Penedès, que ara ja l'ha reco­ne­gut.

En aquests moments, Loxa­rel ela­bora 350.000 ampo­lles anu­als, de les quals un 60% es des­tina a l'expor­tació. El 40% res­tant es ven gai­rebé total­ment a Cata­lu­nya, lle­vat d'una petita part, que va al País Basc. “El que ens importa no és ven­dre milers d'ampo­lles sinó fer un pro­ducte més valo­rat i que pugui tenir un preu mig rao­na­ble; que tro­bis cava per 1,60 euros al super­mer­cat és ver­gonyós”, explica Nin. Loxa­rel exporta prin­ci­pal­ment a Europa, tot i que també ven a l'Àsia –Japó, Corea i Hong Kong– i als Estats Units. “Sem­pre hem apos­tat per l'expor­tació; és un mer­cat molt més segur i els cli­ents són més fidels”, afirma Nin. El mer­cat prin­ci­pal de Loxa­rel, tant a Cata­lu­nya com a l'estran­ger, són les boti­gues espe­ci­a­lit­za­des i els res­tau­rants.

El celler, amb quinze referències, fa tot el procés d'elaboració i només utilitza collita pròpia. Pel que fa al cava, elabora natures i únicament reserves i gran reserves.

Sortir de la DO Cava, després de 25 anys

Loxarel va sortir el 2012 de la DO Cava, 25 anys després d'haver-se incorporat al Consell Regulador del Cava, per etiquetar els seus escumosos com a Mètode Tradicional Penedès. La decisió del celler –que aposta per la identificació dels seus productes amb el territori– va coincidir amb la comercialització del seu últim escumós, que té més de 109 mesos de criança i va sortir al mercat amb les pròpies mares, sense degollar. La DO Cava no el va voler etiquetar, però va obtenir 95 punts a la prestigiosa llista Parker.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.