Gran angular

món

La insolidaritat financera intraeuropea

Al Con­sell Euro­peu dels pas­sats 7 i 8 de febrer els caps d'estat i govern dels estats mem­bres de la Unió Euro­pea van acon­se­guir des­blo­que­jar el Marc Finan­cer Plu­ri­a­nual que ha d'emmar­car els suc­ces­sius pres­su­pos­tos anyals que han de pre­si­dir el fun­ci­o­na­ment i les acci­ons de la Unió Euro­pea els anys 2014-2020.

D'ençà que la Comu­ni­tat Euro­pea va pen­sar que en comp­tes d'un sim­ple pres­su­post any per any era millor esta­blir unes pers­pec­ti­ves per diver­sos anys s'han apro­vat els refe­rits a 1988-92 (ano­me­nat paquet finan­cer Delors I i adreçat a pren­dre les mesu­res per fer efec­tiu el mer­cat inte­rior únic); 1993-99 (ano­me­nat paquet Delors II i adreçat a pre­pa­rar Europa per a l'euro); 2000-2006 (ano­me­nat Agenda 2000 i pen­sat per pre­pa­rar l'ampli­ació de la UE a l'Est); 2007-2013 (donant entrada al desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble i la com­pe­ti­ti­vi­tat) i, ara, el 2014-2020, encara pen­dent de la seva apro­vació defi­ni­tiva per part del Par­la­ment Euro­peu i con­creció defi­ni­tiva per la Comissió Euro­pea.

Amb aquests marcs finan­cers els estats mem­bres de la UE esta­blei­xen una evo­lució con­tro­lada de la des­pesa euro­pea dins d'uns límits estrets, poden afron­tar pro­jec­tes plu­ri­a­nu­als de forma orde­nada i asse­gu­rar pri­o­ri­tats a mitjà ter­mini sense haver de fer una nova lluita pres­su­postària cada any. La bata­lla per acon­se­guir l'apro­vació del Marc Finan­cer 2014-2020 ha sigut dura i llarga mal­grat que el pres­su­post anyal de la UE només sig­ni­fica l'u per cent de la Renda Naci­o­nal del països dels 27 -que ben aviat seran 28 perquè Croàcia serà mem­bre de la UE des del mes de juliol d'aquest 2014- i mal­grat que la UE tenia apro­vada l'Estratègia Europa 2020 per un crei­xe­ment intel·ligent, sos­te­ni­ble i inte­gra­dor que en teo­ria havia de pola­rit­zar els recur­sos pres­su­pos­ta­ris en aquesta direcció.

RETICÈNCIA BRITÀNICA.

La rea­li­tat del com­promís pres­su­pos­tari a què s'ha arri­bat ens mos­tra, però, que la reticència dels britànics i d'alguns països con­tri­bu­ents nets al joc pres­su­pos­tari euro­peu haurà fet impos­si­ble arri­bar a un nivell de marc finan­cer plu­ri­a­nual com el desit­jat pels països perifèrics de la UE i pels que volen “més Europa” per tal que Europa no perdi posi­ci­ons en el nos­tre món en trans­for­mació.

I no és perquè la xifra de 959.988 mili­ons d'euros final­ment apro­vada pel Con­sell Euro­peu com a crèdits de com­promís (1% de la Renda Naci­o­nal de la UE) o de 908.400 mili­ons de crèdits de paga­ment (0,95%) siguin enor­me­ment bai­xes res­pecte a les pro­pos­tes ini­ci­als de la Comissió Euro­pea, sinó que a més d'ésser infe­ri­ors mos­tren que l'Europa actual no està prou sen­si­bi­lit­zada res­pecte a les pri­o­ri­tats que hau­rien de guiar les polítiques euro­pees per reim­pul­sar el crei­xe­ment i per fer que la UE avanci cap a una unió més avançada i solidària amb capa­ci­tat de trans­ferències entre països de forma que els dese­qui­li­bris actu­als es puguin anar cor­re­gint, que els països de fora de la zona euro tro­bin finançament que no depen­gui dels mer­cats finan­cers o dels crèdits del Banc Euro­peu d'Inver­si­ons per com­ple­tar les seves capa­ci­tats naci­o­nals de inversió i perquè els països de la zona euro no depen­guin de l'acció de la con­tro­ver­tida actu­ació del Banc Cen­tral Euro­peu o del Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal per rebai­xar les ten­si­ons en les pri­mes de risc deri­va­des dels seus pro­ble­mes de deute extern i de dese­qui­li­bri pres­su­pos­tari.

Mal­grat els bons desit­jos de dina­mit­zar la vida comu­nitària és difícil que això es faci amb un pres­su­post de menys de l'1% de la renda dels països, i per si això fos poc el debat pres­su­pos­tari dels últims mesos no ha acon­se­guit can­viar gran cosa l'estruc­tura de les des­pe­ses dels que seran els pròxims pres­su­pos­tos anyals de la UE si excep­tuem la cre­ació d'un nou fons per llui­tar con­tra l'atur juve­nil de 6.000 mili­ons per set anys (que per a Espa­nya, pri­mer bene­fi­ci­ari, només repre­sen­tarà uns 140 mili­ons d'euros l'any).

Al marge del fet que Espa­nya ha acon­se­guit con­ser­var la seva con­dició de recep­tor net de recur­sos euro­peus en la balança entre el que con­tri­bu­eix i el que rep de Brus­sel·les, les rúbri­ques pres­su­postàries que hau­rien de dina­mit­zar el crei­xe­ment no han cres­cut com es dema­nava i amb el nou marc la rúbrica de pre­ser­vació i gestió dels recur­sos natu­rals, que és una manera sofis­ti­cada de seguir finançant la política agrícola comuna, seguirà empor­tant-se la part del lleó del recur­sos euro­peus, ve en segon lloc la rúbrica de cohesió social i ter­ri­to­rial, i només en ter­cer lloc i a greu distància la rúbrica de com­pe­ti­ti­vi­tat, crei­xe­ment i ocu­pació.

El pre­si­dent del Par­la­ment Euro­peu, Mar­tin Schulz, ha reac­ci­o­nat a la decisió del Con­sell Euro­peu mani­fes­tant-se dece­but del resul­tat per l'ego­isme naci­o­nal que s'ha evi­den­ciat en tot el procés nego­ci­a­dor i que ha posat un cop més de mani­fest que la tan vol­guda soli­da­ri­tat finan­cera intra­eu­ro­pea no arriba a fer-se evi­dent, cosa que no sem­bla nova si tenim en compte que en aquests anys de crisi aques­tes matei­xes mani­fes­ta­ci­ons de reticència a la soli­da­ri­tat es pro­du­ei­xen als estats mem­bres de la Unió entre regi­ons riques i pobres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.