Empreses

L'Olivera creix amb vins negres per doblar la producció

El celler urgellenc manté, després de 40 anys, l'objectiu d'integrar persones en risc d'exclusió.

L'exportació ara suposa un 10% de les vendes, però volen créixer en aquest camp

La coo­pe­ra­tiva d'ini­ci­a­tiva social L'Oli­vera, de Vall­bona de les Mon­ges (Urgell), ha ence­tat una nova línia de pro­ducció basada en la con­versió de tota l'explo­tació, d'unes 40 hectàrees de vinyes o oli­ve­res, a la pro­ducció ecològica, i a la cre­ació i ela­bo­ració de vins negres, amb major sor­tida al mer­cat que els tra­di­ci­o­nals blancs que han produït des del 1989.

Aquesta nova aposta per­metrà al celler créixer en pro­ducció d'ampo­lles un 115%, arri­bant a les 250.000 en els pro­pers cinc anys, segons les pre­vi­si­ons del seu direc­tor, Car­les de Ahu­mada. Per fer-ho pos­si­ble també han ampliat el celler, una obra que va començar el 2007.

L'Oli­vera ela­bora set vins blancs, dos d'escu­mo­sos, dos més de dolços i ara dos vins negres. Els pri­mers d'aquests, sota la DO Cata­lu­nya, perquè els van fer amb vari­e­tats fora­nes a la deno­mi­nació llei­da­tana, però aquests dies han pre­sen­tat el nou pro­ducte: Nal­tres (pri­mera per­sona del plu­ral en llei­datà), el pri­mer negre d'aquesta coo­pe­ra­tiva que s'emmarca en la DO Cos­ters del Segre.

Car­les de Ahu­mada es mos­trava espe­ci­al­ment satis­fet d'aquest nou pro­ducte perquè era el fruit “de tots nosal­tres, de la gent que hi tre­ba­llem i de la que ens ajuda” i perquè obre aquest nou camí de L'Oli­vera per créixer i fer el negoci via­ble, “amb un volum de negoci adi­ent”.

Segons el direc­tor de la coo­pe­ra­tiva, el negoci del celler i dels olis ja els genera ingres­sos per evi­tar pèrdues i man­te­nir viu un pro­jecte que va néixer ara fa gai­rebé 40 anys. No obs­tant això, l'altra ves­sant d'aquesta enti­tat, la social, és la que pateix més. L'Oli­vera, com a coo­pe­ra­tiva d'ini­ci­a­tiva social, té una llar residència i un ser­vei de teràpia ocu­pa­ci­o­nal per aten­dre i allot­jar per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tats, sobre­tot psíqui­ques, tot i que sem­pre han atès altres per­so­nes amb difi­cul­tats físiques o en alt risc d'exclusió social.

La mei­tat de la plan­ti­lla són per­so­nes amb aques­tes carac­terísti­ques, però a la vegada són socis de la coo­pe­ra­tiva de ple dret.

Fa un any, L'Oli­vera va pas­sar difi­cul­tats finan­ce­res a causa dels retards de la Gene­ra­li­tat a l'hora de pagar les sub­ven­ci­ons de l'àrea social de l'enti­tat. Per tirar enda­vant van fer una crida per les xar­xes soci­als dema­nant suport i dona­tius a través de la fun­dació que van crear el 2003 i pro­mo­ci­o­nant la venda de vins i olis. I la crida va ser­vir per atu­rar el cop i seguir enda­vant amb el pro­jecte.

L'Oli­vera va néixer l'any 1974, “amb un pro­jecte molt inno­va­dor per l'època”, segons De Ahu­mada, per crear una empresa i inte­grar per­so­nes dis­ca­pa­ci­ta­des.

El 1989 van acon­se­guir la pri­mera collita amb la vinya que sem­pre hi havia hagut a Vall­bona i van ela­bo­rar el pri­mer vi blanc, el Blanc de Serè. I des d'ales­ho­res han anat millo­rant i crei­xent. De fet, la inno­vació ha estat sem­pre pre­sent a L'Oli­vera, sent els pri­mers a fer­men­tar en bóta a Ponent o aju­dant altres petits cellers de Cos­ters del Segre a enge­gar. També tre­ba­llen, lide­rats pel res­pon­sa­ble de camp, Pau Mora­gas, i la del celler, Clara Gri­era, expe­ri­men­tant amb noves vari­e­tats o recu­pe­rant-ne de les que ja hi havia hagut en aquesta zona. Per exem­ple, ara han plan­tat mal­va­sia i tenen dues vinyes peti­tes amb una bar­reja de vari­e­tats per recu­pe­rar o sal­var de la des­a­pa­rició. La major part dels pro­ces­sos són manu­als, sobre­tot al camp i en l'eti­que­tatge.

Les ven­des es fan per inter­net, en les nom­bro­ses visi­tes que reben al celler i en la comer­ci­a­lit­zació en boti­gues, res­tau­rants i enti­tats soci­als. També expor­ten cap a un 10% de la pro­ducció, un camp en què ara volen créixer, segons De Ahu­mada.

Fac­tu­ració

0,7 M€

Tre­ba­lla­dors

45

Any de fun­dació

1974

Un grup de persones van crear fa 39 anys L'Olivera, una cooperativa de vins i olis a Vallbona de les Monges, amb la singularitat que a més de ser un negoci agrari que ha crescut progressivament té l'objectiu d'atendre persones discapacitades o en risc d'exclusió social.

Vins ‘institucionals' fets a la vinya de Collserola

j.t

L'Olivera té la seu a Vallbona de les Monges i a més de les seves finques també en té d'arrendades o bé compra part de la producció de pagesos veïns. Però també compleix amb un encàrrec ben singular.

I és que la cooperativa lleidatana gestiona i explota un centenar d'hectàrees que l'Ajuntament de Barcelona té a Collserola. Es tracta d'un projecte educatiu i mediambiental, sobretot per recuperar les vinyes d'aquesta serra. La finca s'anomena Can Calopa i el 2001 va començar el projecte plantant aquestes vinyes. El 2005, l'aleshores alcalde, Joan Clos, va oferir a L'Olivera assumir-ne la gestió, segons recorda el director del celler de Vallbona. Es tracta de tres vinyes i un petit celler on treballen una vintena de persones, de les quals la meitat també es troben en risc d'exclusió social, seguint el model de L'Olivera.

D'aquesta experiència en surten dos vins que no es venen en els mercats. La producció se la queda l'Ajuntament de Barcelona i són els seus vins institucionals. En recepcions i actes oficials s'ofereixen dos tipus de vins fets en aquesta explotació municipal: Vins de Barcelona i Vins de Collserola, tots dos negres.

Etiquetes de prestigi.

L'etiquetatge dels vins és una part del procés que mimen a L'Olivera. I ho poden fer gràcies a un dels dissenyadors de més prestigi del país: Claret Serrahima. Aquest creador és una persona molt vinculada a la cooperativa i ha estat l'encarregat de dissenyar des d'un bon principi tot l'etiquetatge del celler. Com que també treballa per a l'Ajuntament de Barcelona, n'és l'autor de la imatge corporativa, també ha elaborat les etiquetes dels vins negres que es fan a Collserola. Destaquen les ampolles de Vins de Barcelona, on figura una lletra “B” a la part inferior de la qual són autors artistes com ara Antoni Tàpies, Ràfols Casamada, Frederic Amat i Perico Pastor.

Pel que fa a L'Olivera, la seva primera creació va ser el 1989 amb el Blanc de Serè i ha seguit col·laborant amb el celler fins avui. La relació, però, va més enllà, i Claret Serrahima té les seves pròpies finques prop de Vallbona de les Monges, i les té cedides a L'Olivera perquè les exploti amb noves varietats de vinyes. En aquestes terres ara s'hi fan part dels nous vins negres i també de dolços.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.