Gran angular

Un estudi de la URV qüestiona l'impacte econòmic de l'eòlica

El treball analitza la incidència i contribució dels parcs eòlics als pressupostos dels municipis on estan instal·lats

Només un 3,3% de la facturació que en treuen les empreses és per als ajuntaments
Tots els parcs d'aerogeneradors es concentren en
39 municipis
d'11 comarques

El desacord de l'Ajuntament de la Granadella amb les compensacions que estava rebent de part la indústria eòlica arran de tenir sembrats una cinquantena d'aerogeneradors en els turons que envolten el poble va fer que el consistori impugnés el conveni que tenien signat i, de passada, encarregués un estudi sobre l'impacte econòmic real que representa per a un municipi tenir parcs eòlics. D'una banda, la comissió jurídica assessora de la Generalitat fa uns mesos que es va mostrar conforme amb l'anul·lació del conveni que havia fixat les escanyolides compensacions per a aquest petit (800 habitants) municipi de la comarca de les Garrigues i, a més, va deixar una porta oberta perquè l'empresa explotadora, Tarraco Eolica, abonés 2.270.000 euros a les arques municipals per compensacions pendents. De l'altra, quan ara s'han donat a conèixer els resultats de l'estudi encarregat i pagat (uns 4.000 euros) pel consistori a la URV, s'alimenten els dubtes sobre la rendibilitat que donen els parcs eòlics als municipis.

Sergi Saladié, professor associat i investigador del departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, n'és el responsable. Saladié, amb trajectòria com a activista en moviments de defensa del territori, no amaga disconformitat “amb el model escollit en el seu moment en aquest país per desplegar l'energia eòlica”, un model que, diu ell, potencia la massificació i beneficia les grans empreses. Manté que les conviccions personals han estat al marge mentre treballava en l'informe.

Impacte real.

L'estudi es va realitzar entre l'abril de 2012 i el mes de març de 2013 a través de la consulta als ajuntaments que tenen instal·lacions eòliques en els seus termes.

Radiografiant tot el país, el treball comptabilitza 38 centrals eòliques i 747 aerogeneradors que creen una potència elèctrica de 1.111 megawatts. Destaca que tota la infraestructura eòlica queda concentrada en 39 municipis d'11 comarques. Girona, sense presència d'aerogeneradors, i Barcelona, amb tota la planta eòlica instal·lada a la comarca de l'Anoia, són la cara oposada a la Terra Alta, el Baix Ebre, i la Conca de Barberà, tres comarques on es concentren 26 centrals eòliques.

La investigació denuncia que tant l'administració (Saladié ho concreta en la Generalitat) com la indústria que té interessos en el sector fan un discurs recurrent sobre els beneficis (en forma d'impacte econòmic i de creació de llocs de treball) que reporten les infraestructures eòliques, però alerta que, en cap cas, es desgrana quins són aquests rèdits: “Els potencials beneficis sobre els municipis queden difusos i exposats d'una manera ambigua.”

En aquest sentit, l'estudi fila prim i exposa que, de mitjana, les centrals eòliques reporten a escala municipal uns ingressos de 4.944 euros l'any per megawatt instal·lat, i que aquests diners només representen un 3,35% de la facturació que en treuen les empreses. Pot ser esbiaixat perquè no tots els municipis que tenen un parc eòlic en el seu terme s'han avingut a respondre el qüestionari que els hi va fer arribar la URV. Dels 39 ajuntaments als que es va enviar l'enquesta, van respondre 27 (el 69,2%).

En qualsevol cas, per traçar les conclusions, la investigació busca la mitjana del que reben els ajuntaments i reconeix que hi ha municipis que treuen molt més rendiment de tenir parcs eòlics.

El document recull que “les repercussions econòmiques que pot representar una central eòlica a escala municipal poden provenir de dos tipus d'ingressos”. Es refereix a les taxes obligatòries, l'impost de béns Immobles de característiques especials (IBICE) i l'impost d'activitats econòmiques (IAE), i hi suma les compensacions que les empreses explotadores de les centrals eòliques entreguen als municipis.

Apagar la crítica.

Sergi Saladié observa que aquestes compensacions persegueixen “actituds favorables i major receptivitat del municipi” a l'hora de decidir-se a acceptar una infraestructura eòlica. Destaca que amb els diners s'assegura “una pau social tot i l'impacte que provoquen els aerogeneradors”.

Precisament per això, apunta l'investigador, la concentració eòlica es dóna en uns territoris que històricament han estat castigats econòmicament i on, per tant, amb l'entrega d'una quantitat de diners “l'oposició social queda molt apagada”.

Segons el treball, els impostos obligatoris recaptats sobre les centrals eòliques representen un 4,3% del total dels ingressos municipals. Pel que fa als convenis, de mitjana representen un 3,3% del total dels ingressos municipals. Ara bé, en aquest sentit, el rendiment per cada megawatt instal·lat depèn de la capacitat negociadora de cada municipi perquè oscil·la entre els 473,14 euros/megawatt al Pradell de la Teixeta i els 4.750 euros/megawatt a la Torre de l'Espanyol.

L'estudi conclou que, partint dels municipis estudiats, el total d'ingressos provinents de les centrals eòliques representen un 7,4% del total dels ingressos municipals, amb un màxim 49% (Fulleda) i un mínim del 0,1% (Colldejou, i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant).

Per la seva banda, els promotors eòlics a través de les seves publicacions parlen d'una mitjana de 0,30 llocs de treball per cada megawatt instal·lat, comptant llocs de treball directes, indirectes i induïts. L'estudi de la URV revela que partint de “les centrals eòliques de les que s'ha pogut obtenir informació” es baixa l'índex fins als 0,23 llocs de treball per megawatt.

Crítiques a l'informe

Eoliccat és l'associació eòlica de Catalunya, i el seu gerent, Jaume Morrón, no combrega amb bona part de les conclusions revelades en l'informe de la URV. Morrón manté que “l'anàlisi del professor Saladié no inclou les aportacions de les empreses explotadores dels parcs eòlics als propietaris dels terrenys on s'ubiquen els mencionats parcs, com a mínim equivalents a les aportacions a les hisendes municipals”. A més, diu que l'informe és coix perquè li falten fonts bibliogràfiques i no disposa de dades sobre la generació i facturació de cadascun dels parcs eòlics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
unió europea

Normes que ofeguen el camp

Brussel·les

Tractors cap a París

París
Gustavo Duch
Veterinari, escriptor i activista per la sobirania alimentària

“No ens podem mirar les protestes des de fora”

BARCELONA
ECONOMIA

La sequera no afecta l’obertura dels parcs aquàtics gironins

LLORET DE MAR
Economia

Els pescadors de Tarragona fan una jornada de vaga

Tarragona
economia

Manifestacions a la porta del MWC en defensa de Palestina i dels drets socials

L’hospitalet de llobregat

L’aeroport renova la senyalització orientativa de les terminals

girona
Tribuna oberta

Els desafiaments característics dels executius

PSICÒLOGA EXECUTIVA
Daniel Pérez
Director general de l’Energètica

“Arribar al 50% de renovables el 2030 és realista i necessari”

GIRONA