Empreses

Nissaga d'apicultors al poble de la mel

Mel Muria, del Perelló, té 2.000 arnes i produeix uns 100.000 quilos de mel a l'any. La caiguda de les vendes a l'Estat l'ha impulsat a sortir al mercat exterior per captar nous clients.

Les vendes de mel a l'Estat han caigut un 20% els darrers dos anys

El Perelló és la loca­li­tat cata­lana on es con­cen­tren un major nom­bre d'api­cul­tors, també hi ha diver­ses empre­ses que es dedi­quen a la pro­ducció i comer­ci­a­lit­zació de mel. Una de les més anti­gues és Mel Muria: la pri­mera referència docu­men­tada d'aquesta nis­saga és Rafel Muria Que­ralt, nas­cut el 1810. El seu fill, Rafel Muria Llam­brich, va seguir-lo en l'ofici i va ser un dels fun­da­dors del Lli­ga­llo de Ruscs cons­tituït el 1888 amb 225 asso­ci­ats i 1.820 arnes. Muria Llam­brich va ser dels pio­ners en el canvi del rusc de palla i suro pel de fusta, va ser amb aques­tes arnes quan es va començar a prac­ti­car la trans­humància. També el seu fill, Rafel Muria Galve, nas­cut el 1901, va incor­po­rar-se de molt jove al món de les abe­lles. Bus­cava les millors flo­ra­ci­ons per les fin­ques veïnes del Perelló i va trans­me­tre la seua estima per l'api­cul­tura al seu fill, Rafel Muria Benet, que va subs­ti­tuir el rusc de 20 qua­dres mòbil per un de 12. Muria Benet va prac­ti­car la trans­humància per tot el ter­ri­tori català, l'Aragó i el País Valencià. I amb el seu fill, Rafel Muria Martí, arri­bem a la cin­quena gene­ració d'aquesta nis­saga d'api­cul­tors. “Seguim la tra­dició dels nos­tres avant­pas­sats i incor­po­rem les nove­tats tec­nològiques i inno­vem”, explica Rafel Muria, que jun­ta­ment amb el seu cunyat, Vicent Brull, con­ti­nua el negoci fami­liar. La saga con­ti­nua amb Vicent Brull fill, que serà ja la sisena gene­ració de l'empresa apícola.

Mel Muria té 2.000 arnes i pro­du­eix entre 60.000 i 100.000 qui­los de mel, depe­nent de si la collita de mel és bona. “Fabri­quem un pro­ducte de qua­li­tat i els nos­tres cli­ents saben que si la collita de mel és escassa s'acaba”, explica el pre­si­dent de l'empresa fami­liar. Pre­ci­sa­ment enguany la collita de mel és baixa, fins ara un 40% menys de l'habi­tual, per la qual cosa els pro­duc­tors no tenen altra opció que pujar els preus. “La pri­ma­vera ha estat nefasta, el fred del mes de febrer va per­ju­di­car la flo­ració del romaní i la pluja de la pri­ma­vera va afec­tar la del taron­ger”, diu Muria, que con­fia com­pen­sar-ho una mica amb les flo­ra­ci­ons de la tar­dor. Amb tot, admet que les flors de romaní i taron­ger són les més sol·lici­ta­des pels cli­ents. Mel Muria ocupa una dot­zena de tre­ba­lla­dors i té una fac­tu­ració d'1 milió d'euros a l'any.

EXPOR­TACIÓ.

El mer­cat català i l'esta­tal han absor­bit fins fa poc la tota­li­tat de les ven­des de Mel Muria, però en els dar­rers dos anys l'empresa asse­gura que ha per­dut un 20% dels cli­ents de l'Estat, men­tre que a Cata­lu­nya la demanda es manté. “No crec que aquesta cai­guda de les ven­des sigui con­seqüència de la crisi econòmica, si fos així a Cata­lu­nya també dava­lla­rien, no?”, es pre­gunta el pre­si­dent de l'empresa. No sap si hi té relació directa o no, però Muria sosté que l'onada inde­pen­den­tista ha cres­cut al mateix ritme que bai­xa­ven les seues ven­des de mel. També és cert que a Cata­lu­nya dis­posa d'una xarxa de vene­dors pro­pis, men­tre que a la resta de l'Estat ho fa a través de dis­tribuïdors. Sigui com sigui, l'empresa apícola ha començat a explo­rar altres mer­cats per com­pen­sar-ho. En aquest sen­tit, han rea­lit­zat un pri­mer estudi que els indica que han de començar les expor­ta­ci­ons a països pro­pers com França, Bèlgica o Ale­ma­nya. I a llarg ter­mini, es poden plan­te­jar arri­bar als Emi­rats Àrabs, la Xina i el Japó. “Els cli­ents que per­dem per un lloc els gua­nyem en un altre, el govern ens està aju­dant en el camí cap a l'expor­tació”, asse­nyala Muria.

La venda de mel d'aquesta empresa apícola del Perelló es fa en boti­gues espe­ci­a­lit­za­des, és a dir, en cen­tres de dietètica i her­bo­la­ris. “Comer­ci­a­lit­zem un pro­ducte de qua­li­tat i això no és pos­si­ble fer-ho en una gran superfície”, apunta Muria.

Els dar­rers qua­tre anys Mel Muria ha inver­tit dos mili­ons d'euros en les seues ins­tal·laci­ons. Ha estre­nat una enva­sa­dora automàtica i un cen­tre d'inter­pre­tació de la mel. “Hem fet inver­si­ons molt potents, ho vam pla­ni­fi­car abans de la crisi i no pensàvem que aquesta situ­ació s'allar­ga­ria tant de temps. El nos­tre repte prin­ci­pal és sal­var-nos”, diu Muria. Amb tot, l'empre­sari admet que bona part de la inversió que han fet no l'amor­tit­za­ran, sinó que el seu objec­tiu és divul­gar el món de la mel i ven­dre la seua marca. “Tenim una història i la volem com­par­tir i cre­iem en el que fem. Això ens va impul­sar a posar en marxa el cen­tre d'inter­pre­tació”, asse­nyala Muria, que lamenta el cul­tiu de pro­duc­tes transgènics i l'ús de pes­ti­ci­des que per­ju­di­quen la salut de les abe­lles. “Ens hi estem jugant el futur, sense abe­lles no hi ha pol·linit­zació”, con­clou Muria.

TRANSHUMÀNCIA

Rafel Muria Galve va dedicar-se des de molt jove al món de les abelles, practicava la transhumància i buscava les millors floracions per les finques i pobles veïns del Perelló. La partida de la Vinyassa era de les més apreciades.

SIS GENERACIONS

El nom de Rafel Muria apareix en un document del Lligallo de Ruscs del 1888. Muria va deixar les arnes al seu fill, com posteriorment van fer els seus successors.

centre de la mel

Unes 20.000 persones passen cada any pel centre d'interpretació apícola de Mel Muria, on es mostra la cultura i la tradició del món de la mel.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.