Pescadors amb convidats

En Cris Gallardo i l'Agnès Julià han estat els pri­mers turis­tes que han pujat a una barca de pesca de Roses i han vis­cut l'experiència de pas­sar una jor­nada amb els pes­ca­dors i conèixer a fons la seva feina. Ahir s'estre­nava l'acti­vi­tat Pesca Turisme, amb la qual es pre­veu atraure 1.500 per­so­nes aquest estiu perquè cone­guin la pro­fessió de pes­ca­dor de prop. “Hem après molts tipus de pei­xos que no coneixíem. Hem pes­cat sípies, cala­mars, llen­gua­dos, rogers, pops i verats”, va expli­car l'Agnès. S'havien aixe­cat d'hora, a les sis del matí ja sor­tien a fei­ne­jar. Van veure sor­tir el sol, van apren­dre com es lle­ven les xar­xes i totes les tècni­ques dels pes­ca­dors. Però, sobre­tot, es van endur mil anècdo­tes per expli­car. “Hem vist gavi­nes que es bara­llen pel peix i una sípia ens ha llançat tota la tinta i la cama m'ha que­dat negra”, van expli­car.

Orga­nit­zen aquesta acti­vi­tat la con­fra­ria de pes­ca­dors, l'Estació Nàutica i l'Ajun­ta­ment de Roses, i els preus –que no són barats– oscil·len entre els 95 i els 140 euros. El pre­si­dent de la con­fra­ria de pes­ca­dors, Antoni Abad, va asse­gu­rar ahir que des del sec­tor pes­quer estan “molt con­tents” perquè poden “ense­nyar” el seu patri­moni, la seva vida, la seva manera de tre­ba­llar. “El nos­tre món és molt des­co­ne­gut. Serà una cata­pulta per donar a conèixer totes les bones pràcti­ques que fem.” “Econòmica­ment no ens sal­varà, malau­ra­da­ment, però aju­darà a donar a conèixer la feina i que es valori el nos­tre peix”, hi va afe­gir. L 'alcalde de Roses, Car­les Pàramo, va des­ta­car que de Roses sem­pre s'ha dit que “és un poble de pes­ca­dors” i “aquesta acti­vi­tat forma part del turisme de qua­li­tat que volem pro­moure”, va afir­mar. “Volem aju­dar el sec­tor pes­quer a superar la crisi. La Gene­ra­li­tat va treure la llei de pesca i turisme i l'hem desen­vo­lu­pada. Som cap­da­van­ters.” I Miquel Gota­ne­gra, de l'Estació Nàutica, va dir: “Hi ha molta gent que desitja poder viure com un pes­ca­dor pro­fes­si­o­nal.”

En Fer­ran Oller, el patró de l'embar­cació, que fa trenta anys que es dedica a això, es va mos­trar encan­tat de por­tar com­pa­nyia per anar a fei­ne­jar. “A mi el que m'agrada és poder expli­car com és aquesta feina. En sóc un ena­mo­rat. La rea­li­tat no és això sem­pre, avui fa un dia molt bo, però els ho podem trans­me­tre. No tot­hom ho podrà veure”, va dir. I hi va afe­gir un desig que ara la llei no per­met: “Tant de bo poguéssim anar tots a la platja i fer un bon tiberi.” La passió d'en Fer­ran per la seva feina la van notar de seguida en Cris i l'Agnès, que van expli­car tot el que havien après del patró. “Ens ho ha expli­cat tot, i com que sóc curiós li he anat pre­gun­tant tot. No ha callat en tot el tra­jecte. Hem après molt”, va dir en Cris. Tots dos se'n van havent des­co­bert una rea­li­tat que tenien al cos­tat –són de Figue­res i d'Avi­nyo­net de Puig­ventós–, però que des­co­nei­xien fins ara, gràcies a haver estat els pri­mers con­vi­dats d'excepció d'en Fer­ran, el patró, i de l'Ali, el mari­ner, que els van con­ver­tir en pes­ca­dors per un dia.