La colònia Güell
D'entrada, per bé que la nova empresa es localitzà al terme municipal de Santa Coloma de Cervelló, al costat del riu Llobregat, i que adoptà la forma externa de fàbrica de riu, amb mur perimetral envoltant-la, l'energia que adoptà, a l'inici, no fou hidràulica. La Colònia Güell començà com a vapor. Amb carbó procedent del port de Barcelona i una gran màquina de vapor (1.000 CV) construïda a Maquinista Terrestre i Marítima
L'empresa tèxtil cotonera Colònia Güell (1890-1973), una iniciativa d'Eusebi Güell i Bacigalupi (Barcelona, 1846-1918), presenta moltes semblances amb les altres colònies tèxtils catalanes, aquelles fàbriques de riu amb un conjunt d'habitatges obrers al costat. En alguns casos, se ha dit que eren unes veritables catedrals del cotó. Ara bé, Colònia Güell presenta, també, algunes diferències substancials, que l'han fet diferent.
D'entrada, per bé que la nova empresa es localitzà al terme municipal de Santa Coloma de Cervelló, al costat del riu Llobregat, i que adoptà la forma externa de fàbrica de riu, amb mur perimetral envoltant-la, l'energia que adoptà, a l'inici, no fou hidràulica. La Colònia Güell començà com a vapor. Amb carbó procedent del port de Barcelona i una gran màquina de vapor (1.000 CV) construïda a Maquinista Terrestre i Marítima. L'electrificació és de 1914.
L'objectiu de la nova empresa era la producció massiva de panes i velluts de cotó, de diferents qualitats, colors i preus. La pana era un pas endavant en la forma de vestir popular, car unia resistència física, aïllament tèrmic, suavitat tàctil i bona presència visual. La demanda podia ésser molt extensa. Des dels pagesos, sempre, fins als senyors de Barcelona, algun dia. Tecnològicament, l'empresari de la nova colònia, Eusebi Güell, confià la direcció de l'empresa a Ferran Alsina (Barcelona, 1861-1907) un tècnic d'alt nivell, que havia realitzat algunes innovacions en el món dels telers vers 1890, i que innovaria, també, en l'organització interna del treball. (Anys després, els seus aparells científics serien presentats com a museu: fou el Gabinet de Física Experimental Mentora Alsina, situat relativament a prop del cim del Tibidabo, inaugurat el 1907. Un dels primers d'Europa). Alsina fou, també, l'autor d'un dels primers càlculs de la discriminació fiscal de l'Estat espanyol en relació a Catalunya (vg. L'honrat obrer, a L'Econòmic, n. 142)
Ferran Alsina planificà la construcció de la fàbrica (que ocupa 6 ha) i fou autor de l'ordenació urbanística del conjunt de la colònia (160 ha). La fàbrica, vers 1918, arribaria a tenir 1.200 treballadors. La majoria, dones i noietes (filadores, teixidores, cosidores), amb salaris més baixos que els dels homes. La construcció d'habitatges obrers unifamiliars de lloguer de planta baixa i un pis començà aviat. Les noves construccions formarien un conjunt urbà en forma de L. Seguien un model estandarditzat, però, amb variants diverses. Sempre, dins d'un ordre urbanístic. Aquest ordre es manté -fins i tot pel color de les façanes- cent anys després.
El conjunt disposaria de certs equipaments col·lectius. Per exemple, una escola modernista projectada per l'arquitecte Francesc Berenguer i Mestres. També, una cooperativa de consum, un ateneu, amb teatre, la casa del metge, un bosc urbanitzat, una gran plaça central. I una església, inacabada.
Aquesta església (de la qual només es construiria una cripta semisubterrània) ha esdevingut una fita. La Unesco la inclòs dins del catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la Humanitat. El seu arquitecte, Antoni Gaudi i Cornet, per encàrrec d'Eusebi Güell, tardà 10 anys (entre 1898 i 1908) a projectar-la. Durant aquest temps, Gaudí inventà un nou mètode de treball, partint de la construcció d'una maqueta polifunicular invertida. Fins cent anys després, el disseny assistit per ordinador no ha pogut refer aquest procés projectual, que va permetre construir, per primera vegada a la història mundial de la arquitectura, un bosc de columnes sense contraforts exteriors i superfícies amb forma de paraboloide hiperbòlic.
L'altra gran innovació de Gaudí en la construcció de la cripta fou l'ús d'una insòlita combinació de materials de construcció: 1) roques, com basalts de Castellfollit de la Roca, o pedres calcàries del Garraf, 2) peces estandarditzades, com rajoles o ceràmica policroma, 3) materials de rebuig, reciclats, procedents de fargues o de bòbiles, 4) ciment artificial.
Al segle XXI, la Colònia Güell és un conjunt de naus industrials i un lloc tranquil per viure-hi, gràcies al control urbanístic municipal. I la cripta de Gaudí, una cita mundial del turisme urbà.
La col·lectivització
Al 1936, l'empresa esdevingué una EC (Empresa Col·lectivitzada). Com totes les grans empreses (de més de 100 treballadors) que no serien nacionalitzades i dirigides per la Comissió d'Indústries de Guerra. Les panes no podien reconvertir-se en armes. La producció continuà, i es formà una nova direcció elegida pels treballadors, que actuà molt responsablement. Rebaixant, per exemple, els salaris. Isidre Grañè, el director de 1936-39, ha estat incorporat, com Güell o Alsina, al nomenclàtor ciutadà. Però Grañé no morí al llit: fou afusellat, el 1939, al Camp de la Bota.
