La química vol més aposta industrial i menys càrregues
Les empreses denuncien alts costos de l'energia i reclamen incentivar el ‘shale gas'
La indústria química suposa l'11% del PIB industrial de l'Estat espanyol, genera 55.000 milions d'euros, ocupa 500.000 persones i ha suportat la cruenta batalla de la crisi sense patir gaires baixes. Es presenta com un element de pes dins un sector, l'industrial, que sofreix una anorèxia profunda. Però no tot són flors i violes i així va quedar palès en el V Encontre del Sector Químic”, celebrat fa uns dies a l'Iese Barcelona.
La Feique (Federació Empresarial de la Indústria Química) i directius de les principals companyies del sector van reivindicar el paper que juguen en el sosteniment de la malmesa activitat industrial però, també, van aprofitar per denunciar que traginen uns llastos que els impedeixen ser més competitius.
Per unanimitat, els costos energètics s'emporten els dards més verinosos, fins al punt que Erwin Rauhe, conseller delegat de Basf a Espanya, va revelar que “per a la indústria química, el cost de l'energia és més car que la mà d'obra”. Va fer sonar l'alarma en advertir que “tenir un preu de l'energia competitiu possibilita ser competitius com a empresa i és un factor decisiu per decidir on localitzem les nostres plantes”. Basf té nou plantes de producció a l'Estat i una plantilla de més de 2.000 treballadors (el centre de producció més important és a Tarragona però també opera des de Rubí, l'Hospitalet del Llobregat i Castellbisbal) i Rauhe no va dubtar a assenyalar que “els costos energètics a Espanya penalitzen i fan que ens n'anem a països diferents”. Va emfasitzar que desatendre la indústria comporta riscos: “Durant la crisi, els països que millor han evolucionat han estat els que tenen una forta base industrial.”
Pedro Mejía, antic secretari d'Estat i actual vicepresident de l'Operador del Mercat Ibèric d'Energia (Omie), també era en la jornada i va gastar el seu torn de paraula defensant que “el megawatt ha estat enguany un 15% més barat” (va parlar de 41,86 euros l'hora de megawatt en comparació amb els 48,7 euros de 2012) i dient que “el cost de l'energia a Espanya és sempre inferior a la mitjana europea”, però això no va esvair els discursos crítics i pessimistes.
Eduardo Gil, president de l'Associació d'Empreses de Gran Consum d'Energia (Aege), va apuntar que entre el 2007 i el 2012 l'increment del cost de l'energia elèctrica va ser del 42% i que, en coincidència, el pes de la indústria en el PIB està en franca decadència: “L'any 1995 la indústria representava un 20% del PIB i el 2013 no és més del 13%.”
La solució?