Ni targetes ni datàfons

La Maria Àngels no té ni tant sols targeta de crèdit. Ella és de les que va a l'oficina que Catalunya Caixa té a la plaça i demana en metàl·lic els diners que necessita per comprar. Ara, però, aquesta rutina setmanal perilla perquè l'oficina de Perafort està a la llista negra.

A l'Ajuntament no ho donen tot per perdut. Diuen que encara no se'ls ha comunicat res oficial però el cert és que la setmana vinent l'alcalde, Joan Martí, té previst reunir-se amb responsables de l'entitat bancària per intentar negociar alguna solució. “Lluitarem perquè l'oficina es quedi al municipi”, diu l'alcalde i té clar que si Catalunya Caixa no els fa cas temptejaran una altra entitat per no perdre un servei essencial per a tota la gent gran que no es pot desplaçar.

Perafort, al Tarragonès, és un municipi que s'ha fet gran en pocs dies. Ha passat de 500 a més de 1.300 habitats en poc més de 10 anys i el fet de tenir indústria petroquímica al seu terme municipal fa que l'Ajuntament gestioni prou diners per reclamar el manteniment de l'oficina. “Tenim un pressupost de 3 a 3,5 milions d'euros i totes les nòmines i impostos de les químiques es gestionen des d'aquesta entitat”, recorda l'alcalde.

El municipi és conegut perquè té l'estació del TAV Camp de Tarragona i per molts pobles i ciutats veïnes també és referència per les coques que venen al forn de la plaça. Són molts els que, sobretot el cap de setmana, s'hi desplacen per comprar-ne i ara la Rosa Mari està preocupada perquè sense el caixer de l'oficina bancària que té a tocar del forn els clients que no vinguin preparats no podran pagar. “Jo no cobro amb targeta. Fins ara ni m'ho havia plantejat però segons com vagin les coses potser sí que ho hauré de fer”, reflexiona. Amb resignació, el que sí que ja té assumit és que ara caldrà ser previsor per tenir canvi disponible i que caldrà agafar el cotxe un cop hagi fet recompte del calaix. “Serà un maldecap”, sentencia.