Economia

Collbató (Baix Llobregat)

Cinc anys sense cap oficina

Ajuntament i veïns reclamen des de fa anys l'obertura d'una sucursal al poble del Baix Llobregat que, ara per ara, només té un caixer

Anar a Esparreguera a treure diners o fer gestions s'ha convertit en la solució

Collbató és un petit poble del Baix Llobregat –no arriba als 4.500 habitants– situat al peu de Montserrat. Conegut per les coves de salnitre, enlluerna els visitants amb tranquil·litat i bones vistes de la muntanya. Viure a Collbató té, però, algun inconvenient. Ja fa cinc anys que el Banc Popular va tancar l'última oficina que hi havia al poble. Ara només tenen un caixer de Catalunya Caixa, en un espai cedit pel consistori que, sobretot els diumenges, quan hi ha mercat, resulta insuficient. “Fa molts anys que l'Ajuntament demana que bancs i caixes instal·lin sucursals al poble però la resposta sempre ha estat la mateixa: no surt a compte”, explica l'alcaldessa socialista Ana Úbeda. Tot i la negativa, a Collbató no han renunciat mai a la seva reivindicació. “Almenys hauríem de tenir caixers de diferents entitats”, hi afegeix la batllessa.

Els veïns de Collbató viuen la situació amb certa resignació. “Ens hem acostumat a baixar a Esparreguera a treure diners o fer gestions amb els bancs”, comenta Assumpta Puig, la propietària de la papereria Paperam. Agafar el cotxe és un gest habitual a Collbató, un municipi amb un petit nucli històric –on hi ha la majoria dels serveis– envoltat d'urbanitzacions. Els que no en tenen han d'anar en transport públic, un servei amb moltes deficiències per als veïns. “Hem obert una bústia de queixes per fer arribar suggeriments a la Hispano Igualadina, l'empresa que gestiona el transport”, hi afegeix Úbeda.

En el dia a dia, cada veí i comerciant té els seus trucs per no quedar-se sense diners o sense canvi. La majoria de les compres, com explica Míriam Puigdellívol, propietària de la botiga del Montserratí, es fan amb targeta perquè la gent no es vol quedar sense efectiu. També utilitzen habitualment la banca en línia o aprofiten quan van a treballar –la majoria ho fan fora– per anar al banc. Els comerciants s'ajuden entre ells i, a més, baixen almenys dos cops a la setmana a Esparreguera. L'alcaldessa pensa que això fa que els comerciants, sobretot els del mercat de diumenge, perdin vendes. “Quan algú pregunta a un veí on és el caixer, no podem evitar somriure perquè no li podem assegurar que puguin treure calés”, diu Puig. Veïns, com l'Aureli Ferris, lamenten que el caixer mai no acaba de funcionar bé perquè sovint es queda sense diners. Un dels col·lectius més afectats és la gent gran. Troben solucions gràcies a les xarxes familiars, veïnals i de voluntariat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Compradors d’or, paranoics o assenyats?

Barcelona

El negoci de les caixes fortes reneix

barcelona
Ruben Sans
President de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC)

“L’empresari segueix veient-se com una figura negativa”

Barcelona
DE MEMÒRIA

Línies d’ultramar (1906)

PROFESSOR DE POLÍTICA ECONÒMICA DE LA UB (1967-2016)
Tecnologia

La Mobile World Capital vol lluir “el llegat” que deixa el MWC

Barcelona

El mercat posa a prova la joiera responsable

barcelona
Contra xifrada
Jordi Garriga Riu

L’actiu de la natura

Floox ja té al mercat el seu carregador ràpid compacte

L’Hospitalet de Llobregat
Informació especial

Zentinel MDS, l’‘start-up’ que ajuda a digitalitzar la maquinària antiga