Els orígens de Seat
Dimecres farà seixanta anys que va sortir de la fàbrica de la Zona Franca el primer cotxe
El 1400 estava inspirat en les luxoses berlines americanes de l'època
Classes altes i alts funcionaris en van ser els primers compradors
A Seat li agraden els anys que acaben en tres: són nombrosos els cotxes de la marca que celebren aniversari rodó a principi de dècada. La pròxima fita i la que marca l'inici de tot plegat és la de dimecres que ve, dia 13 de novembre, quan farà 60 anys que va néixer el primer model Seat, el 1400. Estava inspirat en les luxoses i arrodonides berlines americanes de l'època i, per això, en plena dictadura, les 130.000 pessetes que valia el feien apte només per a butxaques privilegiades i representants públics: oficials militars, alts càrrecs dels ministeris...
També els taxistes van apostar pel model, tot i que tímidament; no ho van fer de manera decidida fins a l'arribada del 1500. “I, finalment, també el compraven classes altes, gent del comerç... Jo en tinc un que era d'un empresari que tenia una sastreria a Madrid”, explica Siro de Manuel, president del Club d'Amics del 1400. L'associació, nascuda el 2003, té censades només 300 de les gairebé 100.000 unitats que Seat va fabricar entre el 1953 i el 1964 i lamenta que no es reivindiqui prou un cotxe pioner, el que “que va iniciar i propulsar el sector de l'automoció a Espanya”.
Del 1400, se'n feien als inicis només cinc al dia. El 5 de maig del 1955 s'inaugura oficialment la fàbrica de la Zona Franca de Barcelona –avui les instal·lacions de Seat són a Martorell– i, un any després, es registra la rodona xifra de 10.000 cotxes fabricats, a raó de 42 al dia. Tot i la progressió de les xifres, la producció en sèrie no arriba, però, fins a la primavera del 1957, amb el mític 600, el cotxe que va marcar un abans i un després per a Seat i també per a la història del país. Les simpàtiques formes del 600 van aconseguir convertir-se en el símbol d'una Espanya que –amb llums i ombres– començava a aixecar el cap i el girava cap a la incipient societat de consum. Van arribar les primeres escapades de cap de setmana i els estius al pueblo: les 60.000 pessetes que valia el feien molt més assequible que el 1400. “Les comandes van arribar a quantitats increïbles. El març del 1957 la cartera va superar els 100.000 vehicles i es va haver de tancar l'admissió”, expliquen fonts de Seat. El 31 de juliol del 1973 sortia de la Zona Franca l'últim 600.
Models de transició
Deu anys abans, el 1963, el Seat 1500, el que es va fer popular entre els taxistes, apareixia com a substitut del 1400. Era de nou un vehicle de gamma alta que recordava els elegants models americans. En total, Seat en va facturar entre el 1963 i el 1972 més de 140.000 unitats. Deu anys després, el 1973, arribava el seu suplent, el Seat 132, una berlina de quatre portes que va ser el primer model a incorporar canvi de marxes automàtic. Des del 1973 fins al 1980, se'n van vendre 108.725.
De tota manera, el model que torna a suposar una fita per a la marca és el Ronda, el 1983. Un cop Fiat deixa de ser el seu soci tecnològic, d'on procedien als inicis tots els dissenys i peces, Seat arriba a un acord amb el grup italià per poder continuar fent alguns models després de redissenyar-los. Fiat, però, vol bloquejar la seva expansió i interposa una demanda per plagi davant del Tribunal d'Arbitratge de París. Com a prova, Seat presenta un Ronda en què les peces compartides amb el model Ritmo de Fiat estan en negre i les pròpies en groc per demostrar que té personalitat pròpia. Guanya el plet. Allà tot hauria pogut canviar, perquè Seat vivia una delicada situació –acabava de ser venuda al govern espanyol per una pesseta– i, si hagués perdut, hauria hagut d'indemnitzar Fiat i retirar el Ronda, cosa que hauria suposat quedar-se sense cap model per comercialitzar a Europa. La justícia, però, avala la marca i el model es converteix en el primer Seat exportat.
Una dècada més tard, l'any 1993, la segona generació de l'Ibiza torna a marcar un punt àlgid. No només perquè es consolidava el supervendes de la casa, sinó perquè es convertia en el primer vehicle produït a Martorell.
Des del 1986 és sota el paraigua de Volkswagen, consorci que encara l'aixopluga avui dia. L'única data que no acaba en tres.
