Brussel·les no se'n refia
Els líders europeus exigeixen a l'Estat i a altres membres ressagats que presentin els seus plans contra la desocupació juvenil
Alerten que, si no, no rebran l'ajut el 2014
Europa pensa en els joves i té un fons substanciós per ajudar-los a construir el seu futur, però aquesta bossa no s'obrirà incondicionalment als membres de solvència dubtosa, com l'Estat espanyol, fins que hi hagi garanties que aquests diners hi faran el servei que se n'espera.
Així es va posar de manifest ahir a la cimera que va reunir els màxims mandataris de vint-i-quatre dels vint-i-vuit estats que formen la Unió Europea, que van acudir a París en la segona trobada que el continent dedica al preocupant nivell d'atur entre els joves. Els líders europeus van apressar l'Estat espanyol i altres països amb l'atur desbocat entre els menors de 25 anys, com Grècia, i els van reclamar que aportin documentació precisa sobre els respectius plans d'ocupació juvenil, si volen rebre les dotacions abans de l'1 de gener, tal com estava previst i aprovat.
Aquesta va ser la principal resolució de la reunió. La UE té preparats 6.000 milions d'euros, ampliables a 8.000 milions, amb la intenció de pal·liar el problema. A aquesta partida s'hi poden afegir, en altres tipus de programes en la mateixa línia, uns 7.000 milions anuals del Fons Social Europeu i 6.000 milions anuals del Banc Europeu d'Inversions, totes dues dotacions per al període 2013-2015.
En la trobada d'ahir, a més, es va confirmar oficialment que l'Estat, amb una taxa d'atur juvenil del 56,5% –només superada per la paupèrrima Grècia, amb un 57,3%– serà la principal beneficiària del fons, pràcticament 1.800 milions, desglossats en 881,44 milions de diner nou, al qual s'hi ha d'afegir una dotació equivalent del Fons Social Europeu.
Un dels aspectes més rellevants que també es va tractar ahir és que les ajudes s'hauran de distribuir entre totes i cadascuna de les comunitats autònomes i no tan sols entre les que tinguin una taxa d'atur juvenil més alta.
Els líders van anar arribant –amb Merkel com a una de les més matineres i el president espanyol, Mariano Rajoy, com a un dels tocatardans– i van ser rebuts pel president francès, François Hollande, al pati de l'Elisi. També hi van ser els presidents del Consell Europeu i la Comissió Europea, Herman Van Rompuy i José Manuel Durão Barroso, respectivament, així com el del Parlament Europeu, Martin Schulz.
Van Rompuy va ser precisament un dels més contundents. “Els estats membres han de concloure els plans per a la garantia juvenil com més aviat millor”, va exigir als ressagats. Els va avisar que, si no els tanquen, les regions més afectades no es beneficiaran dels ajuts a principi de l'any vinent. “Ens trobarem davant d'una ocasió perduda”, hi va afegir.
De moment, Brussel·les només té la documentació de la República Txeca, Croàcia, Lituània, Luxemburg, Polònia i Eslovàquia, i la resta tenen de marge teòric fins al desembre. Rajoy, per la seva banda, va anunciar l'entrega “per a les pròximes setmanes”.
L'anomenada “garantia juvenil” impulsada a través de totes aquestes accions és el compromís europeu compartit d'oferir als joves a l'atur o poc formats alternatives formatives o pràctiques laborals en un termini màxim de quatre mesos.
A tota la UE hi ha prop de sis milions de desocupats menors de 25 anys.
Madrid manté el càlcul de pensions
El secretari d'Estat de la Seguretat Social, Tomás Burgos, es va reunir ahir amb representants dels agents socials per buscar consensos al voltant de la reforma de les pensions. Burgos, però, va donar per tancada la qüestió de la revaloració de les pensions segons la fórmula anunciada per l'executiu espanyol presidit per Mariano Rajoy i que entrarà en vigor l'1 de gener vinent. El secretari d'Estat va eludir reobrir el tema, tot i que els sindicats creuen que aquest aspecte és, precisament, “la clau de la negociació”.
El ministeri d'Ocupació ja ha anunciat que desvincularà les pensions de l'IPC, índex tradicionalment utilitzat per preservar el poder adquisitiu dels pensionistes, i introduirà l'anomenat “factor de sostenibilitat”, que, en funció de la situació econòmica, oscil·larà entre el 0,25% i l'IPC més un quart de punt.