Rescat, punt i seguit
L'Eurogrup posa fi a l'ajuda als bancs espanyols sense que els 41.300 milions hagin servit per reactivar el crèdit
Una de cada dues pimes no troba finançament
S'acabarà al gener, sense cap pròrroga ni línia de crèdit preventiva
Entre elogis i felicitacions, posant-lo fins i tot com a model a seguir, l'Eurogrup va acordar ahir posar fi al rescat bancari espanyol, que s'acabarà al gener. Luis de Guindos va aconseguir la “sortida neta”, sense cap pròrroga ni línia de crèdit preventiva, que feia mesos que reclamava als seus homòlegs. Però al ministre d'Economia espanyol no li serà fàcil vendre-ho com un èxit, perquè els 41.300 milions d'euros d'aquesta ajuda europea no han arribat a l'economia real, segons l'informe que el BCE i la Comissió Europea van fer públic precisament ahir.
L'aixeta del crèdit continua ben tancada, a l'Estat: una de cada dues petites i mitjanes empreses no aconsegueix el finançament bancari que necessita. Només un 52% de les pimes espanyoles que van demanar un crèdit, entre l'abril i el setembre passat, van rebre tots els diners sol·licitats, 13 punts (!) per sota de la mitjana europea. I un 14% van obtenir només una part molt limitada (d'entre l'1% i el 74%) del préstec a què aspiraven. Els bancs van denegar un 15% de les peticions rebudes. Segons aquest estudi europeu, només a Grècia i als Països Baixos és més difícil convèncer els banquers.
Els tipus d'interès que es paguen a l'Estat, a més, són els que més s'han encarit de tota la UE: a un 58% de les pimes espanyoles els han apujat els interessos i un 3% han hagut de renunciar al finançament bancari per aquest motiu. De Guindos, però, demana temps i parla d'indicis de reactivació del crèdit: “Ja es veuen alguns indicadors que, en alguns segments, en alguns aspectes concrets, hi ha una perspectiva diferent des del punt de vista de la disponibilitat del crèdit.” El ministre insisteix en la teoria que és més un problema de demanda (encara n'hi ha molt poca, de solvent) que d'oferta, però l'informe del BCE i Brussel·les culpa directament la banca de la falta de crèdit. De Guindos es referia a l'augment de línies de crèdit concedides per l'ICO.
Sota vigilància
L'executiu del PP es podrà treure per fi del damunt els homes de negre, els inspectors de la troica que han estat remenant els calaixos del Ministeri d'Economia durant aquests divuit mesos de rescat. La seva última visita a Madrid serà el 2 de desembre, per fer l'avaluació final de la salut de la banca espanyola. Brussel·les, però, mantindrà l'Estat sota vigilància especial fins que no hagi retornat el 75% de l'ajuda rebuda (el préstec de 41.300 milions, a quinze anys de vista i a un tipus d'interès del 0,5%). De fet, inicialment alguns socis de l'Eurogrup i la Comissió Europea preferien allargar el rescat bancari espanyol per mantenir l'Estat sota control uns quants mesos més i per poder ajudar els bancs espanyols en cas d'ensurt amb els stress test de l'any que ve.
Finalment a la banca espanyola li hauran sobrat 58.700 milions (del total de 100.000 oferts), que deixaran d'estar disponibles al gener.
“Els bancs espanyols són ara més forts i més resistents”, va celebrar ahir el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem. I l'eurocomissari de Competència, Joaquín Almunia, va posar el rescat espanyol com a model: “Sense cap dubte, crec que ha funcionat molt bé, molt millor que el sistema anterior.” També l'eurocomissari d'Afers Econòmics, Olli Rehn, va assegurar que “el sector bancari espanyol és ara més estable”, la liquiditat “ha anat augmentant” i la prima de risc és “bastant còmoda”.
“Avui és un bon dia”
“L'estratègia de facilitar préstecs temporals amb condicions ha funcionat”, es va felicitar també Klaus Regling, el responsable del fons de rescat. Fins i tot el ministre de Finances de la cancellera Merkel, Wolfgang Schaüble, es va sumar a la festa amb una frase eufòrica: “Avui és un bon dia, anem pel bon camí.”
També Irlanda sortirà del rescat, fins i tot abans que l'Estat espanyol: el 15 de desembre, després de tres anys en mans de la troica.
LES FRASES
Mal negoci per a Catalunya
Si el crèdit no arriba a l'economia real, on han anat a parar els 41.300 milions d'euros d'ajuda europea? I la barra lliure de liquiditat (els préstecs il·limitats gairebé sense cobrar-los interessos) amb què el BCE està dopant la banca? El coll d'ampolla del crèdit només el pateixen el sector privat, les famílies i les empreses, mentre que el sector públic (i no precisament la Generalitat...) està obtenint aquest 2013 més finançament bancari i molt més barat. L'administració pública espanyola s'està menjant tota la capacitat de préstec de la banca, perpetuant el model insostenible d'un endeutament públic desbocat, que ja voreja el 100% del PIB, i alimentant un cercle viciós: prestar als bancs perquè puguin prestar als governs. I els banquers prefereixen fer l'agost comprant bons públics al Tresor espanyol i no arriscar-se davant la morositat rècord, del 12%, i l'atur estratosfèric. Precisament el Parlament Europeu ha demanat que es prohibeixi als bancs rescatats “incrementar les seves compres de deute públic de l'Estat mentre redueixen el crèdit a pimes i particulars”. A Catalunya la situació és encara pitjor, perquè l'administració pública pateix el mateix estrangulament del crèdit que el sector privat. El model català de caixes d'estalvis és història i les poques que s'han salvat són ara irreconeixibles. Brussel·les, per exemple, ha lligat curt Catalunya Caixa (tancament massiu d'oficines i aprimament, prohibit tornar a jugar al Monopoly del totxo) i els seus 2.530 acomiadats cobraran menys indemnització que els de Bankia. Els inspectors de la troica auguren que la falta de crèdit “hauria de tocar fons” l'any que ve (tot i que no especifiquen si això serà en el primer trimestre o en el quart) i que el 2015 podria començar a recuperar-se.
