Economia

Jubilar-se gairebé als 70

La Gran Bretanya retarda als 68 anys l'edat de jubilació a mitjan dècada dels trenta

Als anys quaranta, serà als 69 i a final dels cinquanta un empleat es retirarà als 70

El govern busca un “tracte just” per a futures generacions

Caldrà treballar més anys per cobrar una pensió pública. Aquest va ser un dels anuncis més cridaners en matèria d'estat del benestar fet ahir al Parlament de Westminster pel ministre d'Economia britànic, el conservador George Osborne. Ho va afirmar en el decurs de la presentació provisional –declaració de tardor, en diuen– dels pròxims pressupostos públics, els que regiran en el període de l'abril del 2014 al març del 2015, que seran els immediatament anteriors a les pròximes eleccions generals i, per tant, són considerats d'una importància política capital. En el mateix discurs, Osborne va assegurar que, en arribar l'any 2018, per primera vegada en més d'una dècada hi haurà superàvit en els comptes públics britànics. Tot i això, el ministre va assegurar que “la feina [de la recuperació econòmica] encara no s'ha completat” i va augurar més “decisions difícils” al llarg dels pròxims anys.

Sens dubte, la que afecta la jubilació i les pensions n'és una. En aquest sentit, Osborne va anunciar que s'avançarà a la meitat de la dècada dels trenta la data a partir de la qual l'edat del retir per tenir dret a la pensió estatal –a hores d'ara xifrada, com a mitjana, en 192 euros setmanals– serà la dels 68 anys. Inicialment, aquesta mesura s'havia previst que entrés en vigor a partir de l'encara prou llunyà 2046. Qualsevol previsió de futur, però, pot saltar pels aires els pròxims anys, o dècades, encara més si es prenen en consideració altres paraules que ahir va dir el responsable del Tresor, ja que va afirmar que aquest termini es podria encara retardar als 69 durant els anys quaranta d'aquest segle. En tot cas, retardar l'edat de jubilació és conseqüència d'una més gran “esperança de vida”, va assegurar.

L'impacte immediat són pensions menys generoses –i, és clar, menys cares–. El ministre va voler disfressar la píndola, però, afirmant que els treballadors encara rebran “la seva pensió al llarg d'un terç de la seva vida adulta”. A mitjan segle passat, en concret el 1952, moment de la creació del sistema de pensions britànic, amb una esperança de vida molt menor, la proporció no arribava a
la cinquena part.

Aquestes mesures anunciades ahir afecten les persones que ara tenen 40 anys o menys. Si les previsions es mantenen, però, tot plegat encara s'endurirà més. Així, a final de la dècada dels cinquanta –entre el 2055 i el 2059– aquells que ara tenen 20 anys o una mica més només cobrarien pensió en arribar als 70.

Fonts del Tresor van indicar ahir que la mesura és necessària per “assegurar a llarg termini una recuperació responsable”. “Es tracta –va explicar també Osborne– d'una decisió difícil, però s'ofereix així un tracte just a les futures generacions.”

Encara que la dada dels 70 anys pot semblar extraordinària, les decisions preses pel govern de Cameron des que va arribar al poder el maig del 2010 no permetien anunciar-ne d'altres de més engrescadores per als treballadors. L'any passat ja es va retardar l'edat de jubilació, de manera progressiva, als 66 i 67 anys, a partir de la meitat de la pròxima dècada. Càlculs molt generosos del Tresor, que necessàriament inclouen projeccions sobre població i moviments migratoris, sostenen que l'estalvi inicial serà de 100.000 milions de lliures. Amb els anuncis d'ahir s'esperen estalviar-ne 400.000 en arribar al 2050. Ras i curt, futuribles. Amb tot, una de les clàusules clau del sistema de pensions, la revisió a l'alça del 2,5% anual –o superior si la inflació ho és– continua vigent.

50
anys
de contribució continuada caldrien per rebre prestacions públiques, se-gons l'escenari menys òptim.
500.000
milions de lliures
és l'estalvi total que el Tresor britànic espera aconseguir amb les noves mesures.

Creixement sostingut pel consum

Un altre element significatiu de la declaració d'Osborne és la revisió a l'alça de les dades macroeconòmiques. L'Oficina de Responsabilitat Pressupostària (OBR, en la sigla en anglès) preveu que a final del 2013 l'economia britànica haurà crescut un 1,4%, més del doble del que s'havia previst al març (0,6%), i que l'any vinent el creixement serà d'un 2,4%, 0,6 punts més que el que s'havia anotat aleshores. Sobre aquestes dades, Osborne fonamentava la seva afirmació triomfant que “el pla [d'austeritat i retallades en la despesa pública dissenyat pels conservadors] funciona”. Amb tot, alguns crítics sostenen que bona part del creixement es fonamenta en el consum, i que aquest està basat en un crèdit que du a l'endeutament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia