Xinesos lligats al camp
El govern xinès promet reformes en la tinença del sòl agrícola, controlat pels municipis
Els pagesos podran arrendar la terra, però no vendre-la
Els líders xinesos han decidit impulsar una de les reformes de més envergadura que queden per fer al país: la tinença del sòl rural. Després d'una reunió clau a principis de novembre, el comitè central del Partit Comunista Xinès (PCX) va anunciar, enmig d'un gran paquet de mesures econòmiques i socials, que vetllarà per defensar els drets de propietat dels agricultors.
“A la vegada que s'implementen estrictes mesures per protegir la terra apta per al conreu, el govern garantirà als pagesos el dret de posseir, usar, beneficiar-se i arrendar el sòl, així com el dret de presentar la seva terra com a caució o garantia”, explicava l'agència estatal Xinhua. Els canvis també permetran als pagesos cedir els seus drets d'usdefruit per passar a ser accionistes en projectes d'agricultura industrial. La venda del terreny cultivable, però, queda de moment fora de la reforma.
Avui dia, a les ciutats xineses el sòl és en mans de l'Estat, mentre que al món rural es considera de propietat col·lectiva i és administrat pels governs municipals. Aprofitant aquesta disjuntiva, Pequín va liberalitzar durant els anys noranta el mercat immobiliari de les grans ciutats, i permet als residents vendre els seus immobles, malgrat que el sòl sobre el qual estan construïts sigui públic. En canvi, ha mantingut un rígid control sobre la propietat de la terra de les àrees agrícoles. El PCX planeja ara unificar de “manera gradual” el mercat del sòl, deixant de banda les zones destinades a l'agricultura.
La reforma pretén alleugerir la gran desigualtat econòmica que hi ha entre les àrees urbanes i les rurals a la Xina. Un estudi de l'any passat situava el salari anual mitjà d'un resident a la ciutat en 38.800 iuans (4.860 euros), mentre que un resident rural guanyava 9.200 iuans (1.110 euros). Els agricultors es veuen privats del capital que suposaria la venda dels seus camps, i sovint els governs locals expropien els terrenys de manera forçosa, a canvi d'una minsa compensació. Tot plegat fa que, malgrat els impediments burocràtics, uns 260 milions de persones nascudes al camp hagin emigrat a les grans ciutats per guanyar més diners.
Més urbanització
Pequín veu en la urbanització i la industrialització de les zones rurals la principal solució al problema. “No s'ha frenat el desequilibri entre les zones urbanes i les rurals. Per solucionar el problema, cal promoure'n la integració”, explicava el president xinès, Xi Jinping, després de la sessió plenària del comitè central del PCX. L'executiu comunista espera, a mitjà termini, que el desenvolupament de les àrees rurals augmenti el consum domèstic nacional i faci créixer l'economia del país.
Malgrat els beneficis que generaria per a la població agrícola, Pequín no s'atreveix encara a privatitzar el sòl. La Xina ha d'alimentar el 22% de la població mundial amb menys del 9% de la terra cultivable del planeta.
Per tant, garantir la seguretat alimentària i la protecció de les zones de producció agrícola és una de les prioritats del règim. El país conserva en el dia d'avui 120 milions d'hectàrees aptes per a l'agricultura, una xifra que s'ha reduït perillosament els últims anys.
A més, els governs locals, fortament endeutats, han usat les expropiacions forçoses per guanyar diners de manera ràpida, i en el dia d'avui s'oposen a qualsevol canvi en el seu monopoli immobiliari. Finalment, el govern comunista encara és reticent a permetre la privatització del sòl, ja que tem la reaparició de nous terratinents, una figura perseguida amb duresa pel PCX durant els primers anys del maoisme.
La reforma actual dóna més llibertat als camperols, tot i que caldrà veure si els líders xinesos aconsegueixen implementar-la de manera efectiva.
LES XIFRES
Amb la mirada centrada a l'oest
Fa més d'una dècada que l'executiu comunista va iniciar la seva campanya per al desenvolupament econòmic occidental, coneguda com a Go West (Aneu a l'oest). Es tractava d'un ambiciós projecte d'inversions per aconseguir atreure un major nombre d'indústries cap a l'interior del país. Des de llavors, més de 39.000 milions d'euros s'han invertit en infraestructures de transport, com ara la línia ferroviària que uneix el Tibet amb la resta del país, o un gasoducte de 4.000 quilòmetres de llargada que creua el gegant asiàtic.
Aquest tipus de polítiques del govern de Pequín destinades a avançar en l'equilibri territorial ha aconseguit estimular el creixement de diverses grans ciutats, com ara Chongqing o Chengdu, però encara queda molta feina per fer. El procés d'urbanització que el govern de Xi Jinping proposa ara per a les zones rurals suposarà un nou estímul perquè les empreses i una major riquesa es moguin finalment cap a l'oest.
