Un anunci que aixeca suspicàcies
oportú El primer ministre, molt discutit, ha aconseguit situar-se en la primera plana mediàtica exclòs El titular d'Economia no va ser consultat a l'hora de fer la reforma crítica L'oposició acusa el govern d'improvisar
Si alguna cosa va sorprendre de l'anunci del 18 de novembre passat del primer ministre francès, Jean-Marc Ayrault, d'una reforma fiscal en profunditat, va ser el moment. Més que les possibles mesures que calia adoptar (unes un vell cant a la política fiscal francesa; unes altres ja esmentades al programa electoral de François Hollande), el més destacat va ser l'aparent manca d'agenda, estranya en un projecte de tanta envergadura i que concerneix a diversos ministeris. I és que si hi ha una cosa clara és el personalisme de la iniciativa. El primer ministre, en plena crisi de popularitat, acusat d'una certa inacció, i pel qual es filtren possibles successors des de fa setmanes, amb l'anunci ha aconseguit sortir a la primera plana mediàtica i, de passada, ha evitat una hipotètica destitució del president, si és que mai se l'havia plantejada, abans de les eleccions municipals del març.
El context l'ha aprofitat l'oposició conservadora d'UMP, dins el joc polític habitual d'erosió dialèctica, per qualificar l'anunci de “cop polític d'Ayrault per guanyar temps i visibilitat”, i de “mesura improvisada”. Més enllà d'això, però, el que resulta revelador per entendre la controvèrsia del timing escollit per Ayrault, és que el ministre d'Economia, Pierre Moscovici, no va ser consultat a l'hora de fer front a la reforma i, segons va revelar el diari Le Monde, el mateix Hollande va conèixer a última hora i per SMS el contingut de l'entrevista en què Ayrault va anunciar la reforma, i que es va publicar mentre el president era a Israel de visita oficial. No hi ha ajudat tampoc el secretisme del número dos del govern a l'hora de desgranar la reforma, cosa que ha ajudat a abonar entre l'opinió pública la teoria de la manca d'un full de ruta consensuat i definit. Per acabar-ho d'adobar, dies més tard, Hollande va assegurar que la reforma fiscal prendria “el temps del quinquenni”, unes paraules que van contradir frontalment les projeccions explicitades pel primer ministre, que havia comentat que algunes mesures es portarien a l'Assemblée Nationale el 2014.
A tot això s'hi afegeix la poca credibilitat impositiva del govern, després de la debilitat que ha mostrat durant el primer any i mig al poder. Ho demostra el fet d'haver cancel·lat o aigualit fins a vuit mesures fiscals per les pressions de lobbys patronals i de manifestacions de sectors socials, algunes de les quals projectes estel·lars durant la campanya electoral. Aquest fet, a més de l'augment de l'IVA del 19,6% al 20% pel tipus normal i del 7% al 10% per l'intermedi de cara al 2014, no deixen ni Ayrault ni el govern francès en la millor situació per tal d'afrontar una reforma fiscal de gran abast.
