65.000 milions més de deute
El finançament del dèficit públic portarà l'endeutament total de l'Estat al bilió d'euros el 2014
El Tresor espanyol considera “totalment sostenibles” els 30.000 milions d'euros anuals derivats del pagament d'interessos del deute
El Tresor calcula que la xifra s'estabilitzarà a partir del 2015
El deute de l'Estat espanyol augmentarà aquest exercici en 65.000 milions d'euros, una xifra que situarà l'endeutament total del conjunt de les administracions públiques per sobre del bilió d'euros, segons es desprèn de les dades anunciades ahir pel Tresor espanyol.
No obstant això, el secretari general del Tresor, Íñigo Fernández de Mesa, va considerar ahir que aquests nivells rècord d'endeutament són “totalment sostenibles” i va augurar una ràpida estabilització del deute públic espanyol –és a dir, un control respecte a la seva evolució– que podria arribar l'any que ve o el 2016. Amb un cost del deute que Fernández de Mesa va situar al voltant del 3% anual, un endeutament del bilió d'euros esperat té un cost en interessos de 30.000 milions d'euros, és a dir, l'equivalent al cost total del subsidi d'atur pressupostat pel govern espanyol per aquest any. També a tall d'exemple, aquests 30.000 milions d'euros en pagament d'interessos del deute són gairebé la meitat dels 54.849 milions que l'Estat té previst recaptar per l'IVA aquest 2014.
En tot cas, la sostenibilitat del deute espanyol a mig i llarg termini està molt lligada a l'evolució de l'economia. Si el PIB torna a créixer, la pròpia dinàmica de l'activitat generarà per l'Estat més ingressos i, previsiblement, reduirà despeses, com els pagaments dels subsidis de l'atur o la reducció d'interessos del propi deute en percebre els inversors una més gran seguretat en l'Estat. A finals del tercer trimestre, l'endeutament del conjunt de les administracions públiques s'elevava a 954.863 milions d'euros, el 93,4% del PIB i, segons les estimacions que va fer ahir Fernández de Mesa, aquest indicador podria tancar l'exercici al voltant del 94%. Les previsions del Tresor apunten que aquest rati encara creixerà de manera perceptible aquest exercici –el dèficit públic se situarà en el 5,8% del PIB, segons les indicacions de la Comissió Europea– per entrar en la desitjada senda d'estabilització pronosticada per Fernández de la Mesa a partir dels anys 2015 i 2016.
Durant la presentació de l'estratègia d'emissions del Tresor pel present exercici, que va tenir lloc ahir a Madrid, l'organisme va quantificar en els mencionats 65.000 milions d'euros les noves emissions de deute nets que haurà de fer front aquest any. Aquesta xifra són 6.877 milions menys que les necessitats de captació neta a la qual el Tresor va haver de fer front l'any passat, una xifra que s'explica per la diferència en el finançament d'un dèficit que, encara segons les previsions, l'any passat va elevar-se al 6,5% i per aquest any està previst que disminueixi fins al 5,8%.
Molts venciments
On sí que hi haurà un augment serà en les renovacions del deute viu, és a dir, en circulació, ja que el 2014 és un exercici amb força venciments (vegeu el quadre adjunt). Així, aquest any les emissions brutes del Tresor s'elevaran a 242.370 milions d'euros, enfront dels 236.695 que va captar en total l'exercici passat.
El secretari general del Tresor va repassar ahir l'estratègia que l'organisme, dependent del Ministeri d'Economia, que dirigeix Luis de Guindos, té previst seguir durant aquest exercici. L'entitat estima que continuarà abaratint-se el cost del deute i, a més, buscarà ampliar la vida mitjana d'aquest amb un augment de les emissions a llarg termini ara que la prima de risc comença a situar-se en nivells més raonables. Igualment, intentarà ampliar el perfil dels inversors interessats en el deute públic espanyol, amb el llançament de bons lligats a la inflació europea, un instrument utilitzat a països com ara França, Alemanya o Itàlia i apreciat per companyies asseguradores que miren de compensar la pèrdua de valor dels seus actius per la inflació.
Prima de risc a la baixa
Ahir, la prima de risc del deute espanyol va situar-se en els 190 punts bàsics, amb el bo a 10 anys oferint un interès anual del 3,8%, un nivell no marcat des de desembre del 2009. De Mesa va confiar en què el diferencial continuï reduint-se en els propers mesos: “En una unió monetària, la lògica i la dinàmica és que aquests diferencials acabin estrenyent-se al llarg del temps, encara que donar una xifra concreta i exacta és complicat.” El Tresor va tancar el 2013 amb un cost de finançament del 2,45%, la segona xifra més baixa des de l'entrada de l'euro.
Bankia torna als mercats financers
La nacionalitzada Bankia ha encarregat a diversos bancs d'inversió els preparatius d'una emissió de deute sènior a cinc anys. Si, finalment, l'operació es materialitza comportaria la tornada al mercat de capitals de Bankia des que l'Estat va entrar en el seu accionariat el maig del 2012. L'últim cop que l'entitat espanyola va apel·lar als mercats va ser a principis de l'any 2012, quan va comercialitzar cèdules hipotecàries. El banc presidit per José Ignacio Goirigolzarri tracta així d'aprofitar la millora experimentada en els últims mesos en els mercats financers. L'entitat ha donat un mandat per executar aquesta operació a Bank of America Merill Lynch, Commerzbank, Natixis i UBS, un grup al qual s'afegirà la mateixa Bankia.
Juntament a aquesta operació, que podria materialitzar-se en les properes hores, ahir BMN va completar amb èxit una emissió de cèdules hipotecàries per un import de 500 milions d'euros i amb un termini de cinc anys. Es tracta de la primera emissió realitzada per un banc espanyol amb participació pública –l'Estat controla el 65% de BMN– després de la reestructuració del sistema financer, un fet que ve a demostrar un retorn de la confiança internacional en l'economia espanyola. Les peticions van superar els 1.600 milions d'euros, triplicant així l'oferta de 500 milions d'euros i permetent un abaratiment de la col·locació. La demanda estrangera va situar-se en el 63% del total emès, amb peticions destacades arribades del Regne Unit (22% del total), Alemanya (17%), Dinamarca (9%) i altres països de fora d'Europa (10%).
