Una bata blava amb futur

Cata­lu­nya gau­deix d'una llarga tra­dició indus­trial nas­cuda a mit­jan del segle XIX. Aquesta dinàmica –poc habi­tual a l'Estat espa­nyol ales­ho­res– ja la van obser­var diver­ses mul­ti­na­ci­o­nals ale­ma­nyes i suïsses quan als anys vint i trenta del segle pas­sat van venir a ins­tal·lar les seves fàbri­ques, ple­nes d'obrers i gent experta en el món dels labo­ra­to­ris, a les nos­tres con­tra­des. Però el pas del temps i la irrupció del sec­tor ser­veis ha fet que el pes de la indústria a Cata­lu­nya, a l'Estat i també a Europa hagi min­vat. A més, cal tenir pre­sent que el període de crisi ha des­truït uns 210.000 llocs de tre­ball en el món de la indústria cata­lana. Els dar­rers trenta o qua­ranta anys el pes indus­trial al Prin­ci­pat ha pas­sat de més del 30% al vol­tant del 16% del pro­ducte inte­rior brut. Davant d'això, el dilema ara és saber si la indústria serà el revul­siu que neces­sita l'eco­no­mia cata­lana per tor­nar a situar l'atur en una taxa al més digna pos­si­ble.

Per conèixer l'abast del futur d'aquesta acti­vi­tat hem reu­nit un grup d'experts, pri­me­res espa­ses en els seus àmbits, per apor­tar la seva opinió en aquest sen­tit. I ho hem fet a l'hotel España, tot un des­co­bri­ment per a alguns ponents d'aquesta joia moder­nista refor­mada a prin­cipi del segle XX per l'arqui­tecte Lluís Domènech i Mon­ta­ner.

Una pri­mera con­clusió és que el sec­tor ha fet els deu­res. Les empre­ses estan ara ben posi­ci­o­na­des per poder afron­tar amb garan­ties els diver­sos pro­jec­tes tant aquí com els d'àmbit inter­na­ci­o­nal. Una bona manera de créixer, tal com es va comen­tar, és seguir apos­tant per la inter­na­ci­o­na­lit­zació, perquè avui dia el mer­cat és el món sen­cer. D'aquesta manera no és estrany pal­par la presència cata­lana de diver­ses empre­ses d'auto­moció, agroindústria, química o el tèxtil, per posar alguns exem­ples, tant en països euro­peus com en d'altres parts del món.

Cata­lu­nya és un país que dis­posa d'un tei­xit empre­sa­rial basat en la pime. Tant el sec­tor com l'admi­nis­tració saben que el mer­cat inter­na­ci­o­nal serà clau per al crei­xe­ment. Així mateix, els experts han afir­mat que la recu­pe­ració econòmica passa ine­lu­di­ble­ment per la indústria: “La recu­pe­ració serà amb la indústria o no serà”, va asse­gu­rar un dels experts. La recerca i el desen­vo­lu­pa­ment són l'altra clau per a l'obtenció d'una millora de qua­li­tat, que, de ben segur, aju­darà a comer­ci­a­lit­zar millor el pro­ducte i ser més com­pe­ti­tius que la com­petència.

La dimensió empre­sa­rial és una altre debat paral·lel i no menys impor­tant. La pime té molts punts forts, però també és cert que una major for­ta­lesa de la petita, la mit­jana i la gran empresa segu­ra­ment per­me­tria con­que­rir grans pro­jec­tes inter­na­ci­o­nals amb més soli­desa.

A mesura que vagi crei­xent la recu­pe­ració i que es pro­du­ei­xin més coman­des, els tre­ba­lla­dors de bata blava també aug­men­ta­ran i seran deter­mi­nants per anar reduint l'atur. Així, serà neces­sari fer les empre­ses pro­duc­ti­ves una mica més potents per arri­bar, com a mínim, al 20% del PIB, tal com marca Brus­sel·les en un dels objec­tius per als països de la UE.