Focus

La marca Catalunya, en una nebulosa

Barcelona actua com a palanca per vendre el territori en vista de l'escassa projecció exterior del país

Empresaris i gestors reclamen esforços per reforçar la imatge exterior del país
S'assenyala que malgrat la riquesa de recursos no s'han construït productes

“Una marca és un munt de post-its que por­tem al cap.” Amb aques­tes parau­les i el front ple de papers de colors engan­xats, Gem Romero, direc­tor estratègic cre­a­tiu d'Ogilvy, obria un debat -en el marc del pri­mer Fòrum de Turisme de Reu­ni­ons cele­brat l'11 de febrer pas­sat a Bar­ce­lona- sobre com apro­fi­tar el reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal que tenen la capi­tal cata­lana i Cata­lu­nya, davant un grup reduït for­mat per petits empre­sa­ris i ges­tors turístics.

En cadas­cun dels post-its amb què Romero es va empa­pe­rar el front hi figu­rava escrita una paraula, una idea que els assis­tents pen­sen que s'asso­cia amb Bar­ce­lona. “Diver­si­tat”, va escriure Mari­sol Ariño, del Patro­nat de Turisme de la Val d'Aran: “Bar­ce­lona hau­ria d'aju­dar més a ven­dre els Piri­neus”, va dir. Ariño recorda que dis­po­sen d'un entorn pri­vi­le­giat, és a dir, “un parc natu­ral, l'estació d'esquí més impor­tant dels Piri­neus i les esglésies romàniques”. Actu­al­ment el 27% dels turis­tes de la Val d'Aran són estran­gers però aspi­ren a créixer i pen­sen que Bar­ce­lona els podria aju­dar.

Gas­tro­no­mia.

La mateixa sos­pita que té Sal­va­dor Casa­seca, direc­tor de l'hotel Can Cuch de Cànoves i Samalús, al Mont­seny. Es mos­tra molt orgullós de la gas­tro­no­mia del seu ter­ri­tori, de la tasca desen­vo­lu­pada per recu­pe­rar espècies autòcto­nes d'ali­ments a través del banc de lla­vors del Vallès Ori­en­tal i del col·lec­tiu Cuina VO, for­mat per catorze res­tau­rants de la comarca que s'han com­promès a uti­lit­zar en els seus plats pro­duc­tes de la zona. Està con­vençut que tot això con­forma una sin­gu­la­ri­tat molt atrac­tiva. “La meva cli­en­tela és sobre­tot d'aquí, però ara comen­cen a venir fran­ce­sos i estic segur que les pro­pos­tes sos­te­ni­bles com la nos­tra tenen un mer­cat a Europa que hauríem de con­que­rir i la marca Bar­ce­lona ens pot aju­dar en aquest sen­tit”, asse­gura.

Els post-its no s'aca­ben: “Cos­mo­po­lita”, apunta la repre­sen­tant d'una empresa de visi­tes urba­nes; “dis­seny”, diu, en canvi, una de les sòcies de la firma reu­senca de jogui­nes El Nan Cas­te­ller, que ha creat un joc basat en la tra­dició dels cas­tells; “motor”, rei­vin­dica un assis­tent vin­cu­lat al món de l'auto­mo­bi­lisme i que lamenta que Bar­ce­lona no rei­vin­di­qui aquesta idea amb la força que ell con­si­dera que hau­ria de fer; “líder”, afe­geix un altre que apunta a con­ti­nu­ació: “Bar­ce­lona ha de començar a exer­cir de capi­tal de Cata­lu­nya.” La nebu­losa de post-its de Bar­ce­lona va crei­xent a mesura que avança el debat.

Ales­ho­res Gem Romero pro­posa fer el mateix exer­cici amb la marca “Cata­lu­nya”, però el resul­tat és molt més modest. “Cata­lu­nya és una idea amb pocs post-its però això no té perquè ser dolent. És millor cons­truir sig­ni­fi­cats par­tint de zero que no com­ba­tre els nega­tius”, afirma.

Reforçar.

Els assis­tents reco­nei­xen que la marca Cata­lu­nya és força des­co­ne­guda a l'exte­rior i que el seu reforçament és un pas impor­tant per impul­sar el turisme d'inte­rior. El govern n'és cons­ci­ent i entre els deu objec­tius estratègics del pla de turisme hi ha incre­men­tar el poder de la marca Cata­lu­nya, com una des­ti­nació de des­ti­na­ci­ons.

Roberto Cape­lli, d'ori­gen italià i que fa un any va obrir la casa rural El Pati de l'Albera, a Sant Cli­ment Ses­ce­bes, pensa que Cata­lu­nya podria cons­truir la seva imatge a par­tir dels pro­duc­tes de la terra i del seu pai­satge. Men­tre parla té al cap des­ti­na­ci­ons com ara la Tos­cana o la Pro­vença, que han sabut situar-se com a estils de vida vin­cu­lats a un ter­ri­tori. Cape­lli està con­vençut que Cata­lu­nya té el poten­cial per esde­ve­nir un refe­rent euro­peu d'aquest tipus. Actu­al­ment el 25% dels seus hos­tes són estran­gers -molt per sobre de la mit­jana del sec­tor, que és del 15%-, però el pro­pi­e­tari d'El Pati de l'Albera aspira a arri­bar al 40% i pensa que millo­rar la marca del país l'aju­darà.

“Cata­lu­nya té molts recur­sos però pocs pro­duc­tes turístics, de fet en té un de molt potent que és el sol i platja, que ara amb BCN World es vol reforçar. Vivim en una con­tra­dicció per­ma­nent, diem que volem fer una cosa però en fem una altra”, es lamenta Car­les Sanz, del Patro­nat de Turisme de Tar­ra­gona.

El direc­tor estratègic cre­a­tiu d'Ogilvy va con­vi­dar els dife­rents assis­tents al taller a uti­lit­zar les mar­ques Bar­ce­lona i Cata­lu­nya per reforçar els seus pro­duc­tes. Però els va adver­tir: “Quan vin­cu­lem dues o més mar­ques, la nebu­losa de post-its d'una marca es com­bina amb la nebu­losa de post-its de l'altra; per tant, no sols hem d'ana­lit­zar el bene­fici en una única direcció, perquè Bar­ce­lona i Cata­lu­nya també les cons­truïm tots nosal­tres.”

Cop de timó per posar el focus en la demanda

Catalunya està canviant la seva política turística d'un plantejament molt basat en l'oferta a un altre clarament orientat a la demanda. Això significa que cal millorar el coneixement del turista per saber què busca i així adaptar millor el producte. “Volem saber què pensa el turista abans que comenci el viatge i quina és la seva opinió a posteriori”, ha manifestat sobre això el conseller Felip Puig. En aquest mateix sentit, els responsables de turisme de la Diputació de Barcelona expliquen que han fet un cop de timó “per enfocar l'actuació al client”.

Conèixer el perfil de cada turista i les seves motivacions per viatjar és un factor clau per competir en el mercat actual, segons assenyalen a NT Incoming, una de les agències receptives més importants del país. El director general, Jordi Matas, aconsella als empresaris turístics de l'interior que primer trobin el seu client potencial i que construeixin un producte molt adaptat a les seves necessitats. “No es tracta de vendre només cases rurals sinó un paquet d'activitats i propostes molt ben tramat”, afegeix. Inevitablement això és sinònim de molt d'esforç i molt de temps per obtenir uns resultats que mai seran comparables al de la costa.

I és que, segons que explica Matas, hi ha mercats que difícilment seran clients d'estada a l'interior de Catalunya, com ara el rus, una de les nacionalitats que més creixen en els darrers anys. La motivació d'aquest turista està molt centrada en el producte de sol i platja, perquè és el que no té a casa seva. Les propostes complementàries (cultura i compres, principalment) són molt importants però estan supeditades a tenir un allotjament vora el mar. “Hem intentat vendre al mercat rus el turisme enològic o Terres de l'Ebre i hem fracassat”, assegura Matas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia