La crisi castiga la pime dos cops
La morositat i la falta de crèdit han afectat les pimes
Entre el 2011 i el 2012, han desaparegut 11.155 empreses petites
Diversificar-se i vendre fora, receptes per mantenir-se
La seva mida les fa més vulnerables i la seva falta de múscul financer ha demostrat que, a les pimes, la crisi les colpeja dos cops. En els darrers exercicis, les petites i mitjanes empreses del país han hagut de lluitar contra una recessió en el consum que va esdevenir global i una falta de finançament local que les va anar escanyant i en va tocar moltes de mort. Segons les últimes dades publicades per la Secretaria General d'Indústria i de la Petita i Mitjana Empresa (dependent del Ministeri d'Indústria), entre els anys 2011 i 2012, Catalunya ha registrat una reducció neta d'11.155 empreses, “totes enquadrades en la tipologia pime” i majoritàriament empreses sense assalariats, és a dir, autònoms. És una quantitat gens menyspreable, però relativa, tenint en compte que el 99,86% de les empreses del país són pimes. Segons les dades del ministeri, de les 580.250 empreses que hi havia el 2013 a Catalunya, 579.441 eren pimes. A més, el 95,29% són microempreses (no més de nou assalariats), de les quals el 55,03% són empreses sense treballadors.
“La pime genera prop de la meitat del valor afegit brut (VAB) de l'economia catalana, però aquest percentatge està disminuint en els darrers anys en benefici de la gran empresa, que ha anat guanyant pes”, explica Modest Guinjoan, director de l'Observatori de la Pime, que reconeix que “hi ha hagut sobretot una pèrdua de teixit productiu, d'empreses i d'ocupats”. “La crisi ha castigat més la pime que no pas la gran empresa i això s'ha notat en la demografia empresarial amb una caiguda de pimes, sobretot en el sector de la construcció”, assumeix Guinjoan, que malgrat tot reconeix que la situació ha afavorit, això sí, que les pimes exportin més. “Encara n'hi ha poques, però és una tendència clara que les pimes cada vegada surten més, i és cert que en la química i en el material del transport el 50% i el 40% de les pimes, respectivament, són exportadores.”
Receptes per créixer
De fet, Alberto Fernández Terricabras, professor de l'Iese, inclou la internacionalització en la recepta que les pimes han d'aplicar per sortir enfortides de la crisi, juntament amb la diversificació i l'ambició. “L'ambició ben entesa, en positiu: no sentir-se menys importants pel fet de ser petites”, explica.
“És important mirar cap a nous mercats, moltes vegades les pimes s'han centrat en el mercat local, potser per comoditat i ara han hagut de sortir fora per necessitat –explica–, però tan important com això és obrir-se a altres sectors quan el teu es tanca i buscar alternatives en vista d'una caiguda del consum o dels clients.” Fernández Terricabras també recomana ser més eficients i austers i reduir la despesa, “però no tocant els costos estratègics, perquè si volem vendre més i suprimim la inversió en màrqueting, anem malament”. “Les empreses haurien de vigilar de no reduir en inversions estratègiques”, explica.
Amb tot, el professor de l'Iese assumeix que les que han patit més la crisi han estat les pimes més endeutades, les que arrossegaven dificultats en la seva tresoreria, perquè han hagut de pagar més cara la seva despesa i han experimentat més “asfíxia financera” que les que tenien recursos propis. I si han registrat impagaments de clients (gairebé la totalitat de les pimes s'hi han trobat durant la crisi), l'equilibri ha estat gairebé una quimera. “Un factor clau per a les petites i mitjanes empreses és vendre a clients seriosos i, de vegades, la necessitat de vendre els ha dut a fer-ho a clients de poca qualitat, dubtosos, cosa que els ha suposat més un perjudici que no pas una ajuda”, segons Fernández Terricabras.
Alberto Gimeno, professor d'Esade, que comparteix la majoria de les reflexions anteriors, explica, però, que les pimes s'han lamentat sovint de factors externs (falta de finançament, escàs suport de les administracions...) per explicar la seva situació, però que s'ha d'avançar en aspectes com ara la formació, la internacionalització i la tecnificació per trobar una via d'escapament a la difícil situació econòmica provocada pel context. “I internacionalització no només per vendre fora, sinó per tenir accés global”, indica.
LES FRASES
Avançar en la professionalització
Pel professor de l'Iese Alberto Fernández Terricabras, les empreses han anat guanyant eficiència durant aquests anys de crisi, ja que “s'hi han hagut d'escarrassar a la força”, però es pregunta per què no s'havia fet abans, quan la situació econòmica acompanyava les companyies a treballar més bé i no en època de necessitat. “És una reflexió de futur, per a quan arribin temps millors, perquè l'eficiència i l'austeritat són bones sempre”, indica.
De fet, els experts recomanen obrir les empreses a professionals de diversos camps si així es vol guanyar en eficiència.
Alberto Gimeno, professor d'Esade, se sorprèn encara del baix nivell d'idiomes al país i lamenta que en el cas de les pimes sigui més evident. “Això resta capacitat per moure's internacionalment”, explica, i ho enllaça amb la idea que la societat està “massa tancada en si mateixa, mirant-se el melic sense veure el que hi ha a fora”.
