Economia

Els principals sectors recuperen els índexs de treballadors del 2001

Els sectors de la indústria i dels serveis són els que tenen un pes específic més important en aquesta recuperació

La construcció es refà lentament

Els principals sectors de l'activitat econòmica de la Garrotxa han recuperat el nombre de llocs de treball –o n'han perdut lleugerament– que tenien l'any 2001, excepte el de la construcció, que n'ha perdut un 6 per cent, tot i recuperar-ne puntualment durant el 2013. En el sector dels serveis, el 2001, hi havia un total de 8.000 treballadors; en l'industrial, 5.500; en l'agrari, 230, i en la construcció, 1.800. L'any passat –últimes dades de què es disposa–, hi havia, respectivament, 6.000, 5.500, 180 i 1.300 treballadors.

És especialment significatiu que, durant el crac de la construcció, a partir de final de 2007 –aquest sector només va repuntar tímidament el 2011 i el 2013–, els sectors industrial, serveis i agrari van experimentar l'increment de llocs de treball més espectacular, amb puntes de quasi el 10 per cent d'increment el dels serveis (més de 13.000 treballadors), del 8 per cent la indústria (9.000 treballadors) i de quasi el 100 per cent l'agricultura, la ramaderia i la silvicultura (600 treballadors).

Per fer una radiografia dels principals sectors de l'economia garrotxina, hi ajuda l'anàlisi de subsectors. En la indústria, hi ha hagut un creixement molt important, proporcional al total de llocs de treball. En el subsector de l'energia, l'aigua i les activitats extractives, s'ha passat de 80 a 120, amb una punta de 150 l'any 2009. En el subsector de l'alimentació i begudes, la mitjana de treballadors ha estat força estable, a l'entorn dels 3.000, amb un punt de partida de 2.500 l'any 2001. En el de la maquinària i equipaments mecànics, del 2001 al 2009 van passar de 500 a 850 treballadors, un nombre que ha anat baixant fins als 650. En el del cautxú i plàstic, dels 360 treballadors es va passar a més de 900 i, ara, ha baixat fins als 700. En el subsector del paper, l'edició i les arts gràfiques, el nombre de treballadors és força estable, entre els 700 i els 800, i en el del tèxtil, la confecció i el cuir, ha baixat dels 1.750 de 2001 als 600 actuals. La metal·lúrgia ha mantingut ocupades entre 600 i 700 persones i la indústria manufacturera diversa ha baixat de 2.000 a 1.500.

En els subsectors dels serveis, el comerç s'ha situat a l'entorn dels 3.600 treballadors, després de tenir-ne 4.600 el 2008; l'hostaleria ha incrementat els 900 de 2001 fins als 1.400 actuals, amb puntes superiors, i els transports i l'emmagatzematge van arribar als 800 per baixar fins a més de 600. Finalment, en el subsector de la intermediació financera, s'han incrementat els treballadors, de 80 a 120; en el de les immobiliàries i serveis a empreses, la mitjana ha estat de 1.400; en el de les administracions públiques, ha pujat de 1.600 a 2.500 i, en el d'altres activitats socials, ha passat de 700 a 900.

LA XIFRA

13.000
treballadors
ha arribat a ocupar el sector dels serveis a la Garrotxa, on la indústria és l'altre gran motor econòmic

Olot i Sant Joan les Fonts, líders en polígons

Els municipis d'Olot i de Sant Joan les Fonts lideren el rànquing de polígons d'activitats econòmiques a la comarca de la Garrotxa. En tenen una mica més de la meitat, 28 –19 la capital garrotxina– dels 50 que hi ha, i també lideren el rànquing d'àrea dedicada a les activitats econòmiques, amb 109,38 i 72 hectàrees, respectivament, de les 389,2 totals. Els segueix les Preses, amb 46,13 hectàrees, tot i que, curiosament, només té dos polígons. Quasi empatats, hi ha la Vall d'en Bas i la Vall de Bianya, amb 35,4 i 34,8 hectàrees i 5 i 2 polígons, respectivament, seguits de Sant Ferriol i Besalú amb 25,9 i 23 hectàrees i 2 i 5 polígons. També tenen sòl d'activitats econòmiques Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, Sant Feliu de Pallerols i les Planes d'Hostoles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

L’empleat sènior, la resposta a la falta de professionals

Barcelona

Dona i gran, la doble barrera per emprendre

barcelona
Sara de la Rica
Catedràtica d'Economia de la Universitat del País Basc

“La discriminació per edat és un fet provat en el mercat de treball”

barcelona
Mons Badia,
presidenta del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB)

“El respecte pel medi ambient fomenta el creixement econòmic”

Barcelona
ECONOMIA

Puja la despesa dels turistes a les comarques de Barcelona

Barcelona

Canmartex potencia l’R+D en les noves teixidores

Argentona (Maresme)

Ferrimax prepara el talonari i l’organització per créixer

Sant Fost de Campsentelles
economia

El BBVA presenta oficialment l’OPA al Sabadell en les condicions previstes

barcelona
ECONOMIA

La nova marca turística de Santa Susanna distingeix la sostenibilitat i la innovació

SANTA SUSANNA