DE MEMÒRIA
Refrescs ‘americans'
Alguns empresaris innovadors catalans i valencians dels anys de la primera globalització van introduir a Amèrica la idea –i la pràctica- de la producció industrial, a gran escala, de diverses begudes, o refrescs, que, en alguns casos, són molt originals.
Afegint-se a una llarga experiència d'exportació de vins i aiguardents (i de taps de suro), que a partir d'un cert moment es va traduir en la plantació de vinyes a les àrees amb clima mediterrani d'Amèrica (amb varietats com la Uva Vidiella a Uruguai), alguns empresaris originaris de les terres catalanes van optar per inventar, també, unes noves begudes no-alcohòliques i produir-les massivament. Amb trajectòries, i resultats, molt diversos.
El 1885, Baptista Aparici, un dels tres empresaris valencians que, conjuntament, havien creat, cinc anys abans, una fàbrica de noves begudes a Aielo de Malferit (Vall d'Albaida), va presentar a Filadèlfia (EUA), un nou producte. Era una beguda que estava feta amb cafeïna, herbes medicinals, llavors ratllades de cola i fulles de coca procedents del Perú. El seu nom era: Kola-Coca. Aquesta beguda -fabricada a Aielo-, Aparici l'havia presentat a diverses fires i exposicions d'Europa i Amèrica. Havia obtingut premis, 20 medalles d'or, de Milà o Londres, a Chicago o Filadèlfia.
Segons un article signat per Fabian von Poser, aparegut a Spiegel Online International (8-8-2013), la presentació d'Aparici de la Kola-Coca a la fira mundial de Filadèlfia fou decisiva per a la sobtada aparició de la Coca-Cola. Llegim: “Just one years later, US pharmacist John Pemberton made history when he invented Coca-Cola.”
La Kola-Coca portava alcohol i no fou patentada a l'Estat espanyol fins 1903. Mentrestant, la Coca-Cola nord-americana havia anat creixent. Però quan, al 1953, l'empresa americana va voler entrar a Espanya va haver d'entendre's amb la valenciana. El pacte establia que l'empresa d'Aielo “it was allowed to go on producing Kola Coca, but only an alcohòlic version”, i que l'empresa nord-americana pagava una certa quantitat de diners (30.000 pessetes de 1953).
La història de Sidral Mundet és una altra. Artur Mundet era un innovador fabricant de taps de suro nascut el 1879 a Sant Antoni de Calonge, al Baix Empordà, emigrat primer a Nova York (als 16 anys!) i després a Mèxic.
A partir de 1902, Mundet va començar a produir una beguda no alcohòlica, feta de suc de poma pasteuritzat. El concentrat de poma, per cert, Mundet l'obtenia, als primers temps, de Canadà (com la sidra d'Astúries es feia, al 1980, amb pomes de Lleida). La nova beguda de poma va tenir –i segueix- un èxit extraordinari a Mèxic: el 1936 se'n fabricaven cada minut 120 ampolles. Als anys 1950, unes 600.000 cada dia. Més tard, el Sidral Mundet s'exportà a Estats Units i a altres repúbliques americanes.
Paral·lelament, a partir de 1907, Mundet inventà i perfeccionà una variant del tap corona metàl·lic, amb una làmina aïllant de suro, que tindria un èxit extraordinari i li generaria uns beneficis importants.
A partir d'un cert moment, Artur Mundet i Anna Gironella, la seva muller, van finançar a Mèxic DF una maternitat, un hospital infantil, una residència per a ancians i un gran parc amb pistes esportives: el parc Mundet. Projectat el 1944 i inaugurat el 1956. A Barcelona, i d'acord amb la Diputació de Barcelona, els Mundet van contribuir decisivament a la construcció de la nova Casa Provincial de Caritat. El 1957, amb les Llars Mundet, es passaria de la foscor del carrer de Montalegre del Districte V (o Barri Xino) a la lluminositat de la Vall d'Hebron i la serra de Collserola.
A les Amèriques dels inicis del segle XX, doncs, begudes refrescants per a tot l'any d'origen català i valencià: Kola-Coca i Sidral Mundet. I una aigua mineral: l'Aigua Palau.
L'Aigua Palau
Les aigües mineromedicinals descobertes pels inques al segle XV al que després se'n dirà província de Salta de la República Argentina van començar a ésser explotades a partir de 1880 per Antoni Palau (Lleida, 1838-Tucuman, 1912), un metge català emigrat a Argentina. Palau va posar els fonaments tant de la construcció d'un hotel i balneari –que seria el primer d'Amèrica Llatina- dins un parc, com de les plantes embotelladores d'aigua. Un altre Vichy català, doncs. Aquest, a Amèrica.