Madrid: el millor amic de Rotterdam
A les famílies holandeses els pares encara alerten els fills que “vindran els espanyols” quan els petits no atenen raons. El record de les cruentes batalles de Flandes del s. XVI contra els terços espanyols donà lloc a l'arrelada creença popular holandesa que l'home del sac ve de Castella. Avui dia, però, la política de Madrid no podria ésser més favorable als interessos de la petita economia holandesa, abocada al comerç i la logística gràcies a les seves infraestructures i el seu liberal entorn regulatori.
Els Pressupostos de l'Estat per al 2015 preveuen un augment significatiu de les inversions en infraestructures. Els 9.400 milions € previstos es gastaran, en un 70%, en el ferrocarril d'alta velocitat, gran arma electoral des dels anys noranta. El Ministeri de Foment ha anunciat una suposada despesa de més de 800 milions € al Corredor Mediterrani, que la Cambra de Comerç de Barcelona ha analitzat, però, amb cura per descobrir que més de la meitat correspon a trams radials, entre Madrid i capitals mediterrànies com Alacant o Múrcia. Els més de 1.000 quilòmetres previstos d'AVE per al 2015 prioritzen enllaços al nord de Madrid, que no destacaran precisament pel seu passatge. Entre d'altres, s'acabarà el Port de Pajares per connectar Castella i Astúries, amb 3.500 milions € invertits durant quasi una dècada. Es segueix insistint en la possibilitat d'usar les línies d'AVE d'ample europeu per a les mercaderies, com s'ha fet entre Castellbisbal i França. L'experiència, però, en aquest tram és més que decebedora, ja que es produeixen problemes tècnics de tota mena que no es preveu resoldre en el pressupost del 2015. Pitjor encara, la voluntat de maximitzar els quilòmetres d'AVE amb recursos encara limitats portarà a apostar per les vies úniques, fent encara farà més difícil la seva convivència amb les mercaderies.
Malgratque els pressupostos del 2015 inclouen per fi la connexió ferroviària del Port de Barcelona, els ports mediterranis seguiran mancats d'infraestructures eficients per a les mercaderies que els permetin competir amb els ferrocarrils i canals de Rotterdam i altres ports del Nord. El nou any comença, però, amb altres novetats també negatives per a les nostres aspiracions logístiques. La recent reforma fiscal preveu en el seu capítol sobre IVA una severa limitació a les exempcions fiscals a la importació en els dipòsits diferents dels duaners, coneguts com DDA.
La limitació fiscal als DDA reduirà les possibilitats d'importar per redistribuir. Els dipòsits duaners i les zones franques queden encara com a alternativa, però el seu nombre és molt limitat i la seva operativa, complexa i feixuga. La mateixa Associació Espanyola de Dipòsits Francs demanava recentment que Hisenda fos més permissiva en el funcionament d'aquests instruments, essencials per al comerç i la distribució internacionals, abaixant per exemple els avals exigits. Alguns experts vaticinen ja la fugida de les poques empreses de trading internacional que hi havia al país, totes en direcció a la petita, eficaç i sempre acollidora Holanda.
