La UE als grecs: euro o dracma?
Juncker, Merkel, Hollande i Renzi converteixen el referèndum de Tsipras en un plebiscit sobre la zona euro i fan campanya pel sí
La troica havia ofert a Syriza negociar una reestructuració del deute a la tardor
Euro o dracma? Aquesta és la pregunta que els grecs hauran de respondre en el referèndum de
diumenge, diguin el que diguin les paperetes de vot, segons la Unió Europea. Els creditors van doblar ahir l'aposta d'Alexis Tsipras, convertint la seva consulta en un plebiscit sobre la moneda única i llançant una campanya pel sí. “Demano al poble grec, que m'estimo profundament, que no se suïcidi per por de la mort: han de votar sí, independentment de quina sigui la pregunta”, va advertir Jean-Claude Juncker, el president de la Comissió Europea, en ple corralito bancari i la vigília que el segon rescat hel·lè s'acabi definitivament i que Atenes no pugui pagar el venciment de 1.600 milions d'euros que té amb l'FMI, avui mateix.
“Un no en el referèndum significaria que Grècia vol allunyar-se de l'euro, seria dir no a Europa”, va alertar Juncker, en una estratègia molt arriscada (i és que, fa només mig any, va demanar als grecs que no votessin Syriza, sense gaire èxit!). Simultàniament, coordinant-se amb Brussel·les, també la resta de capitals europees i de governs de diferents colors polítics van bombardejar el mateix missatge de Juncker, de Berlín a Madrid, passant per París i Roma.
“El que està en joc és fonamental, saber si els grecs volen quedar-se a la zona euro o si prenen el risc de sortir-ne”, va defensar el president francès, François Hollande. El també socialista Matteo Renzi, premier italià, va avisar els grecs que no hauran d'elegir entre Juncker i Tsipras “sinó entre l'euro i el dracma: aquesta és la tria!”. Fins i tot el president de l'Eurocambra, el socialista alemany Martin Schulz, ho veu molt clar: “Diumenge, damunt la taula, hauran de triar entre euro o no-euro, i la meva crida és: quedeu-vos a l'euro perquè és el més fàcil per a tots.” I encara el vicecanceller alemany, Sigmar Gabriel, acompanyat d'Angela Merkel, va assegurar que un no seria “un vot clar contra la permanència a l'euro”.
Més concessions
Però aquest discurs de la por podria no ser suficient i la troica ressuscita la seva darrera oferta per intentar seduir l'electorat grec. Els creditors acceptarien, la propera tardor, negociar una reestructuració del deute hel·lè (impagable, del 180% del PIB): segons Juncker, ara estarien disposats a debatre allargar els terminis, rebaixar els interessos o, fins i tot, fer alguna promesa, més o menys explícita, de condonació futura. Aquesta era la principal demanda de Tsipras, el seu cavall de batalla. I encara una altra concessió: accepten que els hotels i restaurants paguin un IVA reduït, del 13%, i renuncien a imposar-los el 23%, un altre dels esculls de la negociació, perquè el sector turístic és el motor de l'economia grega.
Merkel, de fet, va rebre ahir una trucada de Barack Obama: el president dels EUA la va pressionar perquè faci tot el que calgui per evitar el Grexit, incloent “un possible alleugeriment del deute públic hel·lè”.
Juncker es va mostrar “trist”, “afligit”, “decebut” i fins i tot “traït” per un Tsipras que ha mentit als grecs, o almenys “no els ha dit tota la veritat” sobre les moltes línies vermelles que ha hagut de creuar la troica per facilitar l'acord. “No és cap pla estúpid d'austeritat, no hi ha retallada de les pensions ni dels salaris, sinó més creixement i més justícia social!”, va prometre Juncker, en una mena de míting, amb la bandera grega de fons i atrevint-se, fins i tot, a pronunciar algunes paraules en grec.
L'Eurogrup va tornar a denegar ahir al govern de Syriza la pròrroga del rescat, com ja havia fet dissabte. Això vol dir que, en teoria, Atenes ja no podrà cobrar l'últim tram de les ajudes, perquè el programa d'ajuda caduca avui, el mateix dia que li vencen 1.600 milions de l'FMI i a només vint dies dels 3.200 que ha de retornar al BCE. L'última oferta de la troica, abans que Tsipras estripés les cartes i convoqués el referèndum, preveia en total 15.500 milions de préstec i una pròrroga de cinc mesos, per aguantar fins al desembre. Els creditors volen que Tsipras torni a asseure's a la taula de negociació, però segons Merkel això ja no podrà ser fins després del referèndum. I només si guanya el sí, com pronostiquen les enquestes. Fins llavors, no caldrà convocar cap nova cimera europea. “La nostra oferta generosa era la nostra aportació al compromís, però ha quedat clar que el govern grec no estava disposat al compromís”, va criticar la cancellera. Merkel també va descartar ajudar Grècia amb algun tipus de finançament pont, perquè “no hi ha cap base legal” per fer-ho.
Una cosa ha de quedar molt clara: si algú es pensa que el govern grec tindrà més força per negociar si guanya el no, simplement està equivocat”, va avisar també el president del Consell, Donald Tusk, en la mateixa línia que Juncker, Schulz, Hollande o Renzi.
Però si guanya el sí, tampoc no està gens clar que el govern de Syriza ho pugui aguantar: a Brussel·les, en qualsevol cas, difícilment tornaran a confiar en Tsipras. L'eurocomissari de Serveis Finances, Jonathan Hill, va avalar una restricció de capitals que “sembla ser ara necessària i proporcionada”. Hill no va concre-tar quan hauria d'acabar aquest corralito, no va posar cap data límit.
LES FRASES
Tsipras demana el vot pel no
Alexis Tsipras no va dubtar en demanar ahir al poble grec que voti no en el referèndum de diumenge vinent. “El poder és en mans de la gent i els grecs votaran no a la submissió, a l'atur i a la immigració dels joves”, va assegurar ahir a la nit en una entrevista a la televisió del seu país. I tot i estar convençut de la victòria del no, el primer ministre grec va afegir: “No crec que ens vulguin fer fora de l'euro, i no ho faran perquè el cost financer seria enorme. Volem seguir a la zona euro. No som convidats d'Europa, Grècia
és al cor d'Europa.”
D'altra banda. més de deu mil manifestants, la majoria partidaris de Syriza, van manifestar-se ahir a Atenes i Salònica a favor del no en el referèndum per aprovar o rebutjar la proposta de la troica per refinançar el deute. Fonts policials van informar que unes 8.000 persones es van congregar a la plaça Syntagma d'Atenes, just davant del Parlament, i unes 4.000 a Salònica. “No al xantatge de la troica”, “No a memoràndums d'austeritat”, “Les nostres vides no pertanyen als creditors”, eren algunes de les pancartes que es podien llegir.
