L'FMI reclama a la UE que rescati un cop més Grècia
L'organisme calcula que Atenes necessita 36.000 milions més dels seus socis europeus fins al 2018
El Fons ja no descarta que sigui necessària una quitança del deute grec d'un 30% del PIB
Els Fons Monetari Internacional (FMI) va començar ahir a moure's del seu enrocament. L'organisme dirigit per Christine Lagarde des del juliol del 2011 va donar a conèixer un informe en què afirma que el deute d'Atenes és “insostenible” i reclama als socis europeus que concedeixin un nou rescat a Grècia d'uns 36.000 milions d'euros fins al 2018. Fins i tot no va descartar que finalment sigui necessària una quitança del deute grec, qüestió de la qual no va voler sentir dir ni paraula durant les negociacions que han dut a aquesta situació extrema.
Segons l'informe de l'FMI, elaborat abans que es trenquessin les negociacions entre Grècia i els seus creditors, entre l'octubre d'aquest any i finals del 2018, la necessitat de finançament d'Atenes podria assolir els 52.000 milions d'euros, dels quals els seus creditors europeus haurien d'assumir al voltant de dos terços. L'organisme dirigit per Lagarde assegura que per garantir que el deute és sostenible amb una alta probabilitat és necessari que les polítiques de Grècia tornin al camí correcte, però també –i aquí se centra el canvi de posició de l'FMI–, com a mínim, s'han d'ampliar “significativament” els venciments dels actuals préstecs. L'FMI creu que les condicions del nou rescat haurien de ser similars a les de l'actual, per tal que el país hel·lè pugui cobrir les seves necessitats de finançament en els pròxims anys.
Sense més concessions
L'informe, però, també alerta que, si el paquet de reformes que es va presentar a Atenes s'afebleix encara més, en particular a través d'una nova reducció dels objectius de superàvit primari i unes reformes estructural menors, “serien necessàries quitances en el deute”.
En aquest punt, l'organisme recorda que en la seva última revisió del deute públic grec, realitzada el maig de l'any passat, va considerar que el país estava tornant al camí de la sostenibilitat, tot i que continuava sent “altament vulnerable” a possibles impactes. En aquest sentit, hi afegeix que a finals de l'estiu de l'any passat, amb els tipus d'interès a la baixa, semblava que no havia de ser necessari un nou rescat del deute, segons el programa del novembre del 2012, si s'implementava tal com s'havia acordat. L'informe destaca, però, que “canvis significatius que hi ha hagut des de llavors, com ara el menor superàvit primari de Grècia i l'escàs esforç reformista que ha llastat el creixement i la privatització, estan duent el país hel·lè cap a noves i copioses necessitats de finançament”. L'FMI assenyala fins i tot que, si se segueix endavant amb els objectius del programa, “seria necessària una quitança del deute d'un 30% del PIB”.
Aquest informe surt a la llum tot just quan Grècia s'està preparant per al referèndum de diumenge vinent, convocat per l'executiu d'Alexis Tsipras, i després que es trenquessin les negociacions entre el grup de creditors internacionals –FMI, BCE i CE– i Atenes per estendre el programa de rescat. Tsipras demana el no a la consulta i ha criticat l'oferta dels creditors, mentre que els socis europeus advoquen pel sí, acompanyat d'algunes alertes a l'expulsió. La situació financera grega s'ha agreujat, i molt, des de dilluns passat, dia en què els bancs ja no van obrir per l'aplicació del control de capitals i es va establir el límit d'obtenció de líquid a través dels caixers automàtics en 60 euros. L'endemà, Atenes no va fer front al pagament a l'FMI d'un venciment de 1.600 milions d'euros, xifra que suposa l'impagament més gran d'un país avançat amb l'organisme que dirigeix Lagarde.
Els bancs no reobriran fins al 7 de juliol, excepte “si hi ha acord dimarts”, va afirmar ahir Ianis Varufakis, ministre de Finances grec, quelcom que ell dóna per fet. Tot i això, Varufakis també va comunicar la seva intenció de dimitir en cas que guanyi el sí diumenge, un pas que hom es pregunta si no acabarà també englobant tot l'executiu de Tsipras.
LES FRASES
El BCE afegeix més empreses públiques al programa de compra de bons
Mario Draghi va anunciar ahir que el Banc Central Europeu (BCE) amplia l'abast del programa de compra de bons i inclou el deute emès per diverses organitzacions supranacionals, entre les quals hi ha afegit l'espanyola Adif. Així, el Banc d'Espanya ja podrà adquirir deute emès per aquesta companyia pública.
El programa de compres del sector públic (PSPP, les seves sigles en anglès) es va posar en marxa el 9 de març passat com a part del pla de la institució presidida per Draghi per invertir 60.000 milions d'euros mensuals en l'adquisició d'actius públics i privats de la zona euro, almenys fins a finals de setembre del 2016. A més, els bancs centrals dels estats també poden adquirir deute emès per organitzacions supranacionals –com ara els dos fons de rescat, la Unió Europea (UE) o el Banc Europeu d'Inversions (BEI)– i per bancs multilaterals de desenvolupament –com ara l'Institut de Crèdit Oficial (ICO).
El programa també indica que els bancs centrals, sota circumstàncies excepcionals, poden comprar deute d'empreses públiques dins de les seves respectives jurisdiccions. Però allò que ahir va anunciar Draghi va ser l'ampliació d'aquesta llista d'empreses, en què ara s'han inclòs, a més d'Adif, les italianes Enen, Terna, Snam i Ferrovie dello Stato Italiane; la xarxa ferroviària francesa SCNF i la de carreteres Caisse National des Autoroutes (CAN); les portugueses Infraestructuras de Portugal i Entidade Nacional para o Mercado de Combustíveis (ENMC), o l'austríaca d'infraestructures ferroviàries ÖBB-Infrastruktur, entre d'altres.
