Maridant la tòfona i el vi

Dues empreses de la Conca de Barberà han sumat esforços per dissenyar una oferta innovadora en el panorama turístic. Es tracta, d'una banda, d'endinsar-se en el món de la tòfona i, de l'altra, arrodonir l'experiència amb un bon tast de vins.

La proposta comença a l'empresa Tòfona de la Conca, amb seu a Vimbodí i Poblet, i amb una visita guiada a la finca d'on s'extreuen els diamants negres. “Primer els oferim informació sobre la tòfona i després convidem els participants a convertir-se en tofonaires”, explica Dídac Espasa, responsable de Tòfona de la Conca.

La feina de tofonaire esdevé tot un espectacle per a petits i grans, amb l'ajuda de tres peludes col·laboradores necessàries: la gossa Kona i les seves filles Shiva i Nika. No sols assenyalen on hi ha un dels fongs enterrats, sinó que, si un cop escodrinyats uns cinc centímetres de terra encara no els troben, amb la pota en concreten la localització.

L'activitat continua amb un tast i una visita a les vinyes del celler Vega Aixalà, de Vilanova de Prades. La finca vinícola està situada entre els 800 i els 900 metres d'altitud. Si fins ara el protagonisme el tenia el paisatge de la plana de la Conca, amb Poblet presidint-lo, ara manen les vistes a la serra de la Llena, les muntanyes de Prades i el Montsant.

Evidentment, el tast dels vins al celler es fa, com no podia ser d'altra manera, amb una torrada prima, sobre la qual s'enfilen uns encenalls de tòfona ratllada i un raig de bon oli amb un bri de sal. Aquesta esdevé “la millor manera de degustar i apreciar totes les aromes d'una bona tòfona”, segons Dídac Espasa.

Per a aquells que vulguin fer encara un pas més en l'experiència, l'oferta inclou, de manera opcional, un menú de degustació en un restaurant de la zona. I que evidentment ofereix tots els plats amb la participació de la tòfona i els vins de Vega Aixalà.

Els responsables de les visites destaquen el caire pioner de la iniciativa, que va més enllà de l'enoturisme i ofereix una proposta de lleure familiar que pot satisfer a totes les edats. De moment, assenyalen, s'ha iniciat amb mitja dotzena de grups programats provinents de diversos indrets de Catalunya.

Però, a més, Dídac Espasa destaca que la iniciativa també vol acabar amb la imatge que la tòfona és un producte destinat a les elits culinàries. De fet, la seva presència en un plat pot suposar, a tot estirar, dos euros.

Allò que més preocupa els tofonaires com Espasa és la progressiva desaparició de la tòfona salvatge a causa del creixent abandonament dels boscos. “Ja no hi ha ramats que els netegin, ni carboners”, explica, i això va en detriment d'aquest fong.

L'alternativa és la plantació d'alzines amb el fong, que al cap de sis anys comencen a donar fruits. Aquesta sortida ha donat bons resultats en diverses zones de l'Estat i ara comencen a aplicar-la els productors catalans.

Espasa, vicepresident de l'Associació de Productors de Tòfones, se sent també hereu d'una feina dels seus avis. “Les mares els enviaven a buscar tòfones abans d'anar a escola, però si hi arribaven amb els genolls bruts el mestre no els deixava entrar perquè deia que guanyaven més diners que ell”, explica.