El 2016, l'any d'El Niño

Diu la NASA que l'espectacular escalfament del fenomen conegut com El Niño és la causa d'aquest capgirament del clima mundial en què s'assoleixen rècords climàtics històrics i ens demostra empíricament allò que alguns n'han dit “efecte papallona”: en sistemes dinàmics, petites variacions en les condiciona inicials poden produir gran variacions. I el 2016, si és notícia el descontrol climàtic, també ho és l'econòmic, que en la mesura que s'ha globalitzat més, s'ha convertit en més dinàmic. La crisi borsària iniciada a la Xina s'ha escampat ràpidament a tot el món i ha provocat grans pèrdues. Aquest fenomen ens il·lustra perfectament la interdependència de l'economia mundial i la dificultat cada vegada més gran que tenim per mantenir una certa estabilitat. L'economia no sols és sensible als problemes econòmics mundials: també ho és als fenòmens polítics, climàtics i de conflictes violents. Tal com està avui el món i vistos els focus de conflictes oberts en moltíssimes parts del planeta i que tenen difícil solució a mitjà termini, el 2016 serà un bon any per habituar-nos a conviure amb grans incerteses i amb la possibilitat que s'incrementin més les migracions.

Globalment, a més de la Xina, preocupa molt la frenada del creixement als països emergents, bona part d'ells exportadors de matèries primeres. Al Brasil, a més de la inestabilitat política, la crisi econòmica fa estralls, i es pot entrar en un període llarg de crisi. Un fet que afecta tota la seva àrea d'influència. Tardarà temps a ser un dels països que aporti PIB positiu al global. La crisi econòmica o l'alentiment en el creixement de molts països de l'Amèrica Llatina té efectes en moltes de les grans empreses de l'Ibex i, per tant, notarem el seu reflex.

A la UE el 2016 també ve amb unes incerteses importants. El referèndum de Gran Bretanya aportarà inestabilitat i desconfiança a mesura que ens anem apropant a la data. La City ja ha emès més d'un informe explicant què suposaria un Brexit per a l'economia britànica; no oblidem que Londres és la principal plaça financera de la UE. I un altre focus de conflicte és l'espanyol. La configuració d'un govern es presenta molt difícil i encara més l'estabilitat. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ja ha demanat un govern estable i un pressupost ajustat. Cal recordar que els analistes de la CE van dir que els pressupostos del 2016 que els va enviar el govern espanyol tenien aspectes poc reals i van reclamar més decisió en el control del dèficit. Per tant, el primer que haurà de fer el nou executiu serà refer-los amb una retallada d'uns 8.000 milions i enviar la rectificació a la Comissió.

A més de la petició de Juncker, aquesta setmana la Unió de Banques Suïsses emetia un informe de les distintes possibilitats de govern a Espanya, amb percentatges, i n'explicava l'impacte en l'economia. També advertia que, si no s'arriba ràpidament a un acord, els mercats financers i la prima de risc poden començar a moure's negativament, la qual cosa provocaria un impacte negatiu important a l'economia.

I centrant-nos a casa, portem tres menes d'inestabilitat política i de cansament social. El bloqueig de la CUP a investir el president Mas ha superat totes les previsions fins al punt que fins a aquest cap de setmana el més assenyat semblava anar a unes noves eleccions per tal d'estrebar el nus. Aquest deure imprevist heretat del 2015 s'haurà de concretar també el 2016.

Arribats aquí, i vistes les incerteses, només podem aconsellar als amants de les emocions fortes que aquest any comença molt bé per invertir en borsa, i per a la resta, els tranquils i conservadors, el millor consell és que s'ho mirin de lluny durant força temps.