Menys purins a les zones amb alta densitat de granges
El creixement “compromet la continuïtat de les explotacions familiars”, que pugnen amb els grans grups pel sòl per a fertilització
UP reclama que s'evitin noves explotacions de grans dimensions en àrees d'alta densitat
Els darrers anys, el finançament bancari ha estat generós amb un sector agrari que registra una morositat insignificant. S'ha impulsat el creixement de la cabana porcina, en un sector en què la integració en grans grups agroalimentaris és molt alta. En paral·lel, el tancament, el 2014, de les plantes de cogeneració elèctrica a partir de purins, a causa de la retallada a les primes d'aquesta producció elèctrica del govern espanyol suposa un problema per als territoris amb major producció porcina: la plana de Lleida i la Catalunya central.
El decret que regula el programa de gestió dels purins data del 2009, i s'ha de revisar cada quatre anys. Unió de Pagesos reclama que el nou decret estableixi “condicions diferents” per a les zones d'alta densitat ramadera (Zader), en les quals és “urgent afrontar el creixement de la ramaderia posant les mesures necessàries per evitar la instal·lació de noves explotacions de grans dimensions”. Rossend Saltiveri, responsable nacional del porcí d'UP, assegura: “S'han permès creixements en zones d'alta densitat. A Osona, la indústria càrnia té més marge comercial que la producció, però usa les terres per a fertilitzacions tot desplaçant les explotacions ja existents”. Es “compromet la continuïtat de les explotacions familiars, necessàries per continuar gestionant correctament les dejeccions”.
D'ençà del tancament de les plantes de cogeneració, els ramaders lloguen terres als pagesos per fertilitzar amb purins. En zones amb alta densitat, “hi ha dificultat per trobar terres prop de l'explotació i això incrementa els costos de transport. També obre guerres territorials amb els grans productors”, explica Santi Querol, membre de la permanent nacional. UP proposa que s'estableixin dues categories de Zader en municipis designats com a vulnerables, prenent com a base la quantitat de nitrogen admissible, que eviti que les noves granges usin les terres en zones d'alta densitat porcina.
D'altra banda, el creixement generalitzat de la cabana va esclatar el 2015, agreujat pel vet rus a les importacions europees, que ha desencadenat una batalla comercial pel principal mercat dels catalans, França. Des de l'octubre fins a aquest gener, els productors perden 15 euros per cap. “La perspectiva no és bona. Hi ha incertesa. O bé s'obren nous mercats o es reequilibra l'oferta. Si no, acabarem arruïnats”.
De moment, estabilitat a la llotja
L'emmagatzematge privat de carn de porc, autoritzat per la UE el desembre passat, no ha fet repuntar els preus. Aquest mecanisme pretén retirar oferta del mercat amb la intenció de fer pujar el preu en moments de crisi. Ara bé, com a mínim ha frenat la davallada que arrossega el sector des de l'octubre passat. Les darreres setmanes, els preus a Mercolleida estan estabilitzats i fins i tot registren uns cèntims de pujada. “L'emmagatzematge està ajudant a buidar les granges. Mai havíem vist una situació amb animals amb fins a 3 quilos sobrers de pes. Ara, s'ha pogut enviar gènere a l'escorxador”, explica Rossend Saltiveri.
Al mecanisme d'ajuts europeu es poden acollir empreses amb el compromís de congelar la carn fins a un màxim de 150 dies. Després, tornarà al mercat. “Benvinguts els ajuts, però naltres sempre hem considerat que aquest mecanisme sols retarda el problema, perquè, si no s'incrementa la demanda, quan tota aquesta carn torni al mercat els preus cauran un altre cop”. El sindicat demanda ajuts a l'exportació, per incentivar l'obertura de nous mercats.
