Torres nega l'origen fraudulent dels fons que va transferir a Luxemburg

L'exsoci d'Iñaki Urdangarin al capdavant de l'Institut Nóos, Diego Torres, ha negat l'origen fraudulent dels fons que va transferir a diversos comptes de Luxemburg i que presumptament procedien de les activitats il·legals que va ordir al costat de l'exduc de Palma per apoderar-se de més de sis milions d'euros de les administracions públiques.

En un dur interrogatori, el fiscal anticorrupció Pedro Horrach li ha mostrat nombrosos documents relatius a les transferències efectuades des d'empreses ubicades a l'estranger que haurien servit per ocultar l'origen irregular de diners, després de la qual cosa Torres s'ha desvinculat d'aquestes mercantils i ha justificat que “l'única persona que al llarg de la meva vida s'ha encarregat de les qüestions financeres i ha triat bancs ha estat Miguel Tejeiro. Jo vaig signar els papers que em van posar davant”.

“Llavors Tejeiro li ho va colar?”, ha inquirit Horrach, respecte a la qual cosa ha subratllat que tenia “plena confiança” en el seu cunyat, a qui van retirar les acusacions al començament del judici del cas Nóos i que, per tant, serà interrogat més endavant com a testimoni. “Dubto que hi hagi alguna cosa que no sigui correcte. Començaria a elucubrar sobre coses que no conec”, ha contestat.

Després de ser preguntat sobre la transferència de 335.261 euros -suposadament d'origen il·lícit- que va ordenar, el 23 de novembre del 2009, des d'un compte que havia obert anteriorment a Andorra a un altre de Luxemburg, ha justificat que es tractava d'estalvis “dels anys 90 que vaig decidir traspassar a un lloc financerament més segur, de la UE i que no fos un paradís fiscal”.

El judici que se celebra a Palma pel cas Nóos s'ha reprès aquest dimarts amb l'interrogatori de Torres, que es preveu llarg i amb tota seguretat durarà diversos dies.

En concret, la Fiscalia Anticorrupció reclama per a l'acusat 16 anys i mig de presó -petició que Manos Limpias eleva a 22 anys i mig- per posar en marxa, al costat de l'exduc, una estructura “buida de contingut real” i “un embolic de facturació fictícia” per apoderar-se dels més de sis milions d'euros que van obtenir de les Balears, Comunitat Valenciana i Madrid.

Per fer-ho, segons el fiscal Pedro Horrach, van utilitzar l'Institut Nóos com a epicentre de la trama, i el van fer servir com van voler al costat d'altres mercantils de la seva propietat perquè “operessin al servei dels seus interessos comercials”.