Economia

Aena, l'exemple

Si bé la borsa ha caigut un
18%, en un any l'acció d'Aena
ha pujat un 74% gràcies a l'Aeroport de Barcelona

El govern de Cata­lu­nya i la seva soci­e­tat civil i empre­sa­rial tenen un poder mínim sobre les infra­es­truc­tu­res cata­la­nes. Aena, la soci­e­tat ges­tora de l'Aero­port de Bar­ce­lona, n'és un bon exem­ple. Fins i tot podríem dir que el govern espa­nyol s'ha rigut
de nosal­tres. Vegem-ho.

El 22 de març del 2007, fa nou anys, prop de 1.000 empre­sa­ris i 172 enti­tats econòmiques cata­la­nes es van reu­nir a la sala d'actes de l'Iese, una de les millors esco­les de nego­cis del món –segons diuen els infor­mes inter­na­ci­o­nals– per dema­nar una gestió des­cen­tra­lit­zada per a l'Aero­port del Prat i un aug­ment del nom­bre de vols inter­con­ti­nen­tals. L'acte estava orga­nit­zat pel Grup de Tre­ball d'Infra­es­truc­tu­res, for­mat pel Foment del Tre­ball, la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona, el Cer­cle d'Eco­no­mia i el RACC. A la pri­mera fila hi havia els pre­si­dents d'aques­tes enti­tats, acom­pa­nyats pel pre­si­dent de La Caixa i el del Banc Saba­dell, o sigui, les màximes auto­ri­tats del món finan­cer i de l'empresa cata­lana. Els ponents van ser tres: Germà Bel, catedràtic d'eco­no­mia apli­cada i actu­al­ment dipu­tat de Junts pel Sí al Par­la­ment de Cata­lu­nya; Pedro Nueno, pro­fes­sor de l'Iese, i Andreu Mas-Colell, catedràtic a la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra i ales­ho­res futur con­se­ller d'Eco­no­mia i Conei­xe­ment del govern del pre­si­dent Artur Mas i l'eco­no­mista català amb més reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal.

Hi va haver una­ni­mi­tat a l'hora de dema­nar una gestió indi­vi­du­a­lit­zada dels aero­ports que pri­o­ritzés la com­petència com a fac­tor d'eficiència. Els qua­tre pre­si­dents que orga­nit­za­ven l'acte van visi­tar segui­da­ment el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, ales­ho­res José Mon­ti­lla, per lliu­rar-li les con­clu­si­ons de la jor­nada, i aquest
es va encar­re­gar de fer-les arri­bar al
pre­si­dent del govern espa­nyol.

La gestió de l'Aero­port de Bar­ce­lona i de tots els de l'Estat cor­res­pon a la soci­e­tat Aena, un orga­nisme que en aquell moment era públic al 100%. El govern espa­nyol res­pongué a la petició dels cata­lans amb l'anunci d'una pri­va­tit­zació d'Aena, que era una falsa pri­va­tit­zació, ja que l'admi­nis­tració espa­nyola es va que­dar
el 51% del capi­tal del grup.

Davant d'això, Albert Carné, direc­tor gene­ral de Política i Pro­moció Econòmica de la Gene­ra­li­tat, es va quei­xar amar­ga­ment del “mono­poli maqui­llat” (La Van­guar­dia, 16 de març del 2015). El govern català pre­sentà en el seu moment una denúncia davant la Comissió Euro­pea perquè con­si­dera que els objec­tius d'Aena eren con­tra­ris als interes­sos de l'Aero­port de Bar­ce­lona. A la Unió Euro­pea només Espa­nya té un sis­tema cen­tra­lit­zat.

El govern espa­nyol va ven­dre al sec­tor pri­vat el 49% del capi­tal d'Aena. Hi havia un nucli dur d'acci­o­nis­tes al marge del sec­tor públic, triat pel mateix govern: la família March, resi­dent a Madrid, i Fer­ro­vial –família Del Pino–, una empresa amb fon­des arrels fran­quis­tes. La resta del capi­tal es dis­tribuí a la borsa entre milers de petits acci­o­nis­tes, sense cap poder polític. Com a única con­cessió, hi ha un con­se­ller català inde­pen­dent, o sigui sense acci­ons: Josep Lluís Bonet, pre­si­dent de Frei­xe­net. Les peti­ci­ons cata­la­nes van
ser refu­sa­des en la seva tota­li­tat.

Aena va sor­tir a cotit­zar a la borsa fa un any. En aquest període, si bé l'índex
de la borsa ha bai­xat un 18%, les acci­ons d'Aena han pujat un 74% gràcies, en bo-na part, als guanys que pro­por­ci­ona l'Aero­port de Bar­ce­lona, supe­ri­ors als de
Bara­jas. Vostès matei­xos!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.