Economia

La futura Cambra de la Costa Brava aglutinarà les de Palamós i Sant Feliu

Les dues entitats empresarials ja han decidit la denominació comuna, tot i que la fusió encara no té data

Mantindran les seus i no aclareixen on serà la principal

Les Cambres de Comerç de Sant Feliu de Guíxols i Palamós preveuen operar conjuntament amb la nova denominació de Cambra de Comerç de la Costa Brava, un cop acabi el procés de fusió en què les dues entitats estan immerses des de l'any passat. “Funcionalment”, admetia ahir el president de l'entitat empresarial palamosina, Xavier Ribera, la gestió quotidiana de les dues cambres ja funciona com si estiguessin fusionades de facto, ja que les dues plantilles treballen plegades i aquest any, a més dels pressupostos individuals i les liquidacions de l'exercici 2015 corresponents a cada ens, hi adjuntaran els comptes consolidats de les dues cambres agregades “a títol informatiu”.

En l'aspecte legal, però, la fusió no es podrà desencallar fins que el Parlament aprovi la nova llei catalana de cambres, que entre altres aspectes regularà el procediment per convocar les noves eleccions als òrgans de govern. Els darrers contactes que Ribera i el seu homòleg guixolenc, Joan Puig, han mantingut amb el nou executiu de la Generalitat els fan indicar que el text s'aprovarà aquesta legislatura, però compten que no arribarà abans del 2017.

Mentrestant, Puig i Ribera es mantenen en els càrrecs respectius, amb el mandat prorrogat des de fa més d'un any. Els dos comitès executius també es reuneixen periòdicament, amb sessions plenàries conjuntes. Un cop fusionades, les dues cambres donaran servei a unes 16.000 empreses repartides entre els 14 municipis de la seva àrea d'influència, que, a més de Palamós i Sant Feliu, s'estén pel litoral del Baix Empordà fins a Begur i també abasta els municipis de la Bisbal, els selvatans de Tossa i Vidreres, i Llagostera i Cassà –al Gironès.

El radi d'actuació després de la fusió no creixerà, ja que els altres municipis depenen de la Cambra de Girona, però Puig defensava que volen mantenir el sistema de treball diferenciat respecte a la cambra gironina, amb la qual mantenen bones relacions.

La gran incògnita, més enllà de la data de les noves eleccions i la fusió efectiva, és saber en quin municipi hi haurà la seu social de la nova cambra. Els dos presidents asseguraven que encara no han emprès el debat, però que serà secundari. D'entrada, les dues seus respectives –la casa Patxot de Sant Feliu i el local de les Galeries Carme de Palamós– continuaran obertes al públic, ja que són de propietat. I preveuen escoltar l'oferta de l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro, on l'alcalde, Joan Giraut, els va oferir l'any passat facilitar-los un local.

LES XIFRES

500
empreses
consten com a associades de les cambres de Sant Feliu i Palamós, repartides si fa no fa a parts iguals.
550.000
euros
és el pressupost consolidat de les dues cambres per funcionar de manera conjunta en l'exercici del 2016.

La facturació empresarial creix, però no les plantilles

La facturació de les empreses del Baix Empordà i els municipis limítrofs del Gironès i la Selva creix o es manté estable, segons dades de la tercera enquesta de conjuntura que les dues cambres han cursat entre un centenar d'empreses. Ribera i Puig van presentar les dades ahir al matí i van destacar que les perspectives d'un 51% dels enquestats són millorar els números aquest any, mentre que només un 11% dels empresaris es mostren pessimistes en aquest sentit.

Amb tot, Ribera admetia que l'evolució positiva no s'acaba de traduir en la creació de més llocs de treball. Només un 19% de les empreses van incrementar el nombre de treballadors el 2015, i un 14% van prescindir de mà d'obra. Aquest any, un 74% aposten per mantenir la seva massa laboral.

Respecte a la perspectiva de les empreses per fer inversions en la millora o creixement de les seves activitats, la tendència al desglaç que el sondeig apuntava l'any passat s'ha capgirat, i un 53% dels enquestats no en preveu aquest exercici. Els que en facin aposten per combinar els fons propis amb el recurs d'un crèdit més barat i fàcil d'obtenir, però amb moderació. Les empreses es queixen, finalment, dels costos en seguretat social, els impostos i la factura energètica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.