Una ampliació impopular

La setmana passada, el Banc Popular va sorprendre anunciant una ampliació de capital de 2.500 milions d'euros. Els inversors van restar parats en conèixer que el banc necessitava tant capital i que el buscava amb un descompte del 47% sobre la cotització dels títols a borsa.

Ja feia temps que el Popular es percebia com el més feble dels bancs espanyols. El seu leit motiv històric de ser el banc més rendible no casa bé amb els nous temps. Si abans ser el més rendible volia dir molt numerador (beneficis), de cop i volta molts han vist que matemàticament també es pot ser això amb poc denominador (capital) i que el banc estava subcapitalitzat.

L'ampliació ha generat més dubtes sobre la situació real del sector bancari espanyol. Fins ara, l'estratègia era anar deteriorant progressivament la cartera de crèdits morosos i neutralitzar-ho amb el benefici recurrent any rere any. Si reconèixer les pèrdues en un any hagués enfonsat un banc, fer-ho allargar de 15 anys podia ser digerible. L'efecte pervers d'això és tapar molts errors i cometre'n de nous en no disposar d'una foto de partida fiable. Per exemple, la justificació interessada per no liquidar Bankia o Caixa Catalunya es va muntar partint de no treure tots els morts de l'armari de cop.

Això cada cop és més complicat per l'increment de regulació i la caiguda del marge d'interessos. La banca com a activitat ja no és tan rendible, hi ha cada cop més competència perquè l'economia no creix gaire i la política monetària l'està perjudicant.

Alguns proven d'incrementar les comissions, però difícilment podran substituir el benefici per marge.

Una alternativa més encertada pot ser aprofitar el canal per a vendre de tot al client, des de producte més proper, com ara assegurances, fins a televisors. Cal esperar que l'ampliació del Popular sigui un cas aïllat.