Tres noms per superar el passat i avançar en el procés

Superar el passat i aprofitar el procés, desvincular-se del mot convergent i eixamplar les distàncies amb Esquerra Republicana. El debat del nom per a la nova Convergència Democràtica de Catalunya, ajornat de nou fins al dia d'avui, ha obert més escletxes que no pas les que tanca, i sembla que no té un camí fàcil, tot i que les tres propostes finals van aconseguir arrencar ahir l'entusiasme entre els assistents al congrés del partit, al Fòrum de Barcelona.

A cavall entre la superació del passat i l'embranzida del procés, Junts per Catalunya, Partit Nacional Català i Partit Demòcrata Català van ser les tres opcions que finalment van aconseguir arrencar crits d'independència entre els assistents al congrés fundacional. Un dia abans, les dues propostes de la direcció de Convergència –Més Catalunya i Catalans Convergents– no van convèncer els assistents, que en van forçar la nova tria.

Amb tot, l'elecció no sembla fàcil i, ahir mateix, Demòcrates de Catalunya, l'escissió independentista d'Unió, va amenaçar de presentar una demanda contra el nou partit si finalment s'acaba triant el nom de Partit Demòcrata Català, ja que entenen que “portaria a confusió en unes eleccions”. De fet, l'article 3 de la llei de partits podria posar en dubte la legalitat tant dels noms de Junts per Catalunya com de Partit Demòcrata Català, ja que estableix que la denominació dels partits “no pot coincidir, assemblar-se o identificar-se, fins i tot fonèticament, amb la de cap altre partit inscrit prèviament al registre, amb la d'algun partit integrant, com a resultat d'una fusió, d'un partit inscrit”. Aquest punt va ser qüestionat pel membre del comitè organitzador del congrés de la nova CDC, Francesc Sánchez, que en una roda de premsa ahir a la tarda va demanar “un punt de tranquil·litat” perquè “ningú vol tapar ningú, ni posar nerviós ningú; no volem fer la competència a Demòcrates”. Sánchez va recordar que hi ha altres partits que inclouen la paraula demòcrata.

La tria del nou nom no està sent fàcil. La comissió que se n'havia d'encarregar, constituïda divendres al vespre a corre-cuita perquè no va haver-hi entesa, va acabar els seus treballs cap a les dues del migdia i, després de descartar prop de 400 noms, va acabar escollint les tres denominacions finals.

A més, l'opció de Partit Nacional Català es va acabar polint després que en un primer moment s'hagués proposat com a Partit Nacionalista Català.

Això sí, en l'elecció del nou nom s'ha fet molta autocrítica. Sánchez va lamentar ahir la fracassada elecció del nom del nou partit, tot reconeixent que la cúpula es “va equivocar” amb “el mètode” que es va utilitzar per elegir entre dos noms –Més Catalunya i Catalans Convergents–, treballats en secret per un reduït nucli de dirigents, i que va forçar una nova tria i va ajornar-ne l'elecció davant l'allau de crítiques dels congressistes.

En la direcció, “tots hem fet autocrítica”, Artur Mas “el primer”, va destacar Sánchez, que va considerar “molt lògic el que va passar ahir [ divendres]”, quan les bases es van rebel·lar contra les propostes plantejades.