Iniciatives públiques i gestades per iniciativa popular connecten petits productors amb els compradors durant la pandèmia
El producte de proximitat viatja a casa del consumidor
Un dels efectes del confinament va ser el tancament de restaurants i empreses de càtering que proveïen els menjadors escolars, fet que va deixar molts productors en una situació ben difícil. El producte no tenia sortida i es feia malbé, i van ser diverses les crides desesperades a través de les xarxes socials de productors que explicaven que havien de llençar litres de llet o que les flors es morien sense remei. D’altres es van reinventar i van començar a servir a domicili, a través del boca-orella i les xarxes, i van portar directament al consumidor tota mena de productes: verdura conreada en horts propers, peix i gelats que abans només es trobaven al restaurant... N’hi va haver que amb l’inici de la desescalada van deixar de servir a domicili pel cost extra que aquesta activitat els suposava en temps i inversió en distribució. Però n’hi ha que han trobat una nova via de negoci que volen compaginar amb la tradicional. I molts consumidors han descobert una forma de comprar producte de proximitat i qualitat a un preu just. Una tendència que en molts casos ha arribat per quedar-s’hi.
Així ho creu el director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP), Carmel Mòdol, que assenyala que l’interès pel producte de proximitat ja feia un temps que s’havia detectat. “La majoria de cadenes de supermercats ja inclouen el producte de proximitat als seus lineals”, explica, i hi afegeix que el DARP ja estava treballant per connectar productors amb consumidors: “La nostra estratègia és que aquests dos mons es reconeguin com a aliats.” “Volem que la gent sàpiga que a Catalunya es fan aliments de molta qualitat, que són a més productes amb més estàndards de control i sostenibilitat” per la seva proximitat al consumidor, diu Mòdol.
La pandèmia va aparèixer quan el DARP ja treballava en programes per fer visible la producció de més de 3.000 pagesos i ramaders que feien venda directa a cooperatives. Amb l’arribada de la Covid-19, “l’aliment de qualitat amb una traçabilitat pren valor als ulls de molts ciutadans”, assenyala Mòdol, que precisa que les companyies de distribució han detectat un increment en la venda del producte local. “I treballarem perquè s’hi quedi”, assegura el director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries.
Malgrat això, la crisi derivada de la pandèmia ha tingut un impacte fort en els petits productors. Per aquest motiu el DARP ha destinat quatre milions d’euros a la compra de productes frescos de petits productors amb dificultats per comercialitzar-los. Es tracta sobretot dels productors de productes frescos peribles i altres productes com l’oli i la mel que han perdut els canals de comercialització lligats a la restauració i el turisme. Alhora, la Generalitat ha volgut ajudar els ciutadans més castigats per la crisi econòmica i social. El resultat de conjugar l’ajuda a tots dos sectors ha estat un acord amb el Banc dels Aliments, entitat a la qual s’estan lliurant els productes frescos comprats als petits productors. Es poden acollir a l’ajut els productors, les cooperatives o les societats agràries de transformació de fruita, verdura i hortalisses, de carn de boví, oví-cabrum, conill o pollastre, d’ous, de llet i productes lactis frescos, de mel, d’oli d’oliva verge o de productes elaborats del porc. Han d’acreditar haver tingut una disminució de la facturació i en el canal de venda habitual de com a mínim el 30% en els mesos d’abril, maig i juny. Les ajudes oscil·len entre els 4.000 i els 10.000 euros per productor, i com a màxim de 75.000 en cas d’agrupacions.
De la pandèmia ha sorgit també la iniciativa, liderada pel DARP, del mercat web #AprofitaelsAliments, una pàgina a internet que posa en contacte el sector agroalimentari i entitats per subministrar aliments a col·lectius vulnerables. És una plataforma que vol tenir continuïtat durant tot l’any per contribuir a l’aprofitament dels aliments. Algunes de les entitats que s’hi han sumat són el Banc dels Aliments, la Fundació Espigoladors, Nutrició Sense Fronteres i el Pont Alimentari.
A la iniciativa de la Generalitat s’hi sumen les d’altres administracions i voluntaris, amb propostes que s’han creat fins i tot de manera espontània a les xarxes socials. És el cas de Productors Catalans, que va sorgir quan un grup de persones que es coneixien a través de xarxes com Twitter va decidir donar un cop de mà a diversos productors que van cridar a la solidaritat en veure com els seus productes es feien malbé sense poder-los vendre. Fonts del col·lectiu expliquen que “la idea era poder ajudar gent que és molt bona fent el seu producte però no tant distribuint-los”. De la col·laboració espontània i voluntària, que ha aconseguit implicar alguns transportistes, ha sorgit una plataforma web que agrupa una vintena de productors que ofereixen els seus productes a un preu just, en no perdre-hi amb els intermediaris, i els porten a domicili. De vegades, amb ofertes limitades que s’exhaureixen poc després d’anunciar-se per Telegram. Hi ha 130 productors que esperen per afegir-se a la plataforma i les tres persones que s’hi dediquen de manera voluntària estan planejant fer el salt a un web més professionalitzat en vista de l’èxit. Fins ara s’ha prioritzat el productor amb un producte a punt d’expirar, com ara plantes o animals.
“Els productors volen continuar amb aquest canal perquè els suposa l’obertura d’una nova línia de mercat a un preu just, i el consumidor descobreix també una nova via”, assenyalen fonts de Productors Catalans. Durant el confinament s’ha fet molta compra solidària responent a les crides dels productors. Un exemple en va ser Sant Jordi, quan es van vendre 10.000 roses en cinc hores. El repte va ser la logística, però el col·lectiu afirma que es van poder distribuir. A l’abril i el maig, els mesos que la plataforma ha estat funcionant, s’han registrat unes 3.000 comandes mensuals.
Durant el confinament han sorgit altres iniciatives, com la del Parc Agrari del Baix Llobregat, que ha elaborat un mapa amb 388 pagesos i 38 agrobotigues que serveixen a domicili. La Diputació de Lleida, Unió de Pagesos, la Cambra de Comerç de Reus i parcs naturals han organitzat també plataformes de venda directa. Els parcs naturals del Montseny i de l’Alt Pirineu, per exemple, han agrupat productors de la zona. Unió de Pagesos va crear en ple confinament el projecte Pagesia a casa, que va arrencar a primers d’abril amb 250 productors i ja en suma prop de 400.
