La “joventut” de Nissan sent Bosuga

Va treballar a l’empresa durant 47 anys, entre el 1961 i el 2008, primer com a delineant, més tard reconvertit en projectista de matrius, i prejubilat com a cap d’enginyeria de producció d’estampació. Així doncs, va passar per Bosuga, Motor Ibérica i Nissan Motor Ibérica, i ara veu com el final de Nissan és gairebé inevitable. Francisco Soriano explica que va entrar a treballar a la Bosuga –empresa de planxisteria que va rebre el nom dels socis fundadors: Bonet, Sunyer i Garriga– l’any 1961. En aquella època era una empresa auxiliar del motor que treballava per a la Pegaso. S’hi feien peces de planxisteria per a les cabines dels camions de la marca Hispano Suiza, Enasa i Pegaso, entre ells el Pegaso Comet. També per a Motor Ibérica i els seus camions de la marca Ebro. D’aquella època, Soriano explica que la producció era totalment artesanal. “Els components es feien a mà, calia molts homes treballant. Per fer la porta d’un camió es necessitaven entre tres i quatre persones que coneguessin bé l’ofici de planxista”, relata. En aquella època, Bosuga donava feina a uns 400 treballadors. Encara no es fabricaven les cabines senceres, només alguns components.

L’any 1965, quan Motor Ibérica es desvincula de Ford, acaba comprant Bosuga, i un dels fundadors, Jaume Bonet, marxa per fundar una altra gran companyia: Estampacions Sabadell. Llavors la companyia ja ocupa vora 800 persones i amb l’entrada de Nissan Motors Company l’any 1979 les plantes catalanes agafen embranzida. “Amb Nissan es va fer una millora tecnològica espectacular. De planxisteria va passar a ser una fàbrica d’estampació mecanitzada que ja no necessitava tanta mà d’obra”, explica. Però aquesta no va ser la seva perdició. “El problema va arribar amb l’entrada de Renault al grup Nissan i l’interès per salvar les plantes de la marca”, diu.