Opinió

Ens cal despolititzar l'economia

Tots els símpto­mes indi­quen que som al final d'una etapa i que això ja no pot donar gaire més de si. Aquesta sen­sació a Cata­lu­nya s'entén perquè pràcti­ca­ment estem aca­bant la legis­la­tura; però a l'Estat espa­nyol, en teo­ria, som a dos anys de les elec­ci­ons i aquesta sen­sació, la sen­sació de des­ga­vell, encara és més greu; i és la con­seqüència d'una per­cepció de des­con­cert i la d'una inca­pa­ci­tat mani­festa que, posats on som, a l'epi­cen­tre d'una de les cri­sis més greus dels dar­rers cin­quanta anys, la manca de cre­di­bi­li­tat i el des­go­vern, ens és letal. I hem de tenir clar que no hi haurà pos­si­bi­li­tat de represa econòmica sense que pri­mer hi hagi una mínima con­fiança.

El dar­rer baròmetre del mes de maig del Cen­tre d'Inves­ti­ga­ci­ons Sociològiques evi­den­cia que un 76,1% de la població creu que l'eco­no­mia és dolenta o molt dolenta i, res­pecte al futur, un 70,3% opina que la situ­ació serà igual o pit­jor. No és estrany, doncs, que amb aquesta per­cepció i amb més de qua­tre mili­ons i mig d'atu­rats, el 79,9% opini que la seva prin­ci­pal pre­o­cu­pació és l'atur. I per si ja no n'hi havia prou amb aquest poc ànim col·lec­tiu vers el futur, la des­co­hesió política davant d'aquesta crisi hi fa la resta.

Algú ha dit i repe­tit que aquesta crisi era ine­vi­ta­ble, i a més també ens han dit que ens venia de fora, les dues afir­ma­ci­ons són cor­rec­tes, però no del tot. Perquè si és veri­tat que una crisi ens ve de fora, una altra l'hem creat i poten­ciat nosal­tres aquí. I la que ens ha vin­gut de fora, per algu­nes ini­ci­a­ti­ves errònies n'hem agreu­jat els efec­tes.

Un dels pro­ble­mes prin­ci­pal és que la política ha segres­tat l'eco­no­mia i l'ha poli­tit­zat. És molt difícil fer anàlisis i debats econòmics sense que de seguida algú intro­du­eixi ele­ments ideològics i també sovint aflo­ren els dis­cur­sos dogmàtics. I pre­ci­sa­ment som on som perquè han vol­gut ges­ti­o­nar una rea­li­tat tan com­plexa, l'econòmica, amb ele­ments ideològics, depre­ci­ant els raci­o­nals i els científics. I quan l'emoció i la ide­o­lo­gia domina la raó, ens inca­pa­cita per al con­sens amb els altres de pen­sa­ment dife­rent. I men­tre es segueixi trans­for­mant-la en un ele­ment ideològic i de com­bat par­ti­dista, el con­sens serà molt difícil i sense l'adhesió de tots a pren­dre unes mesu­res difícils però necessàries per sor­tir d'aquesta situ­ació, no podrem recla­mar a la soci­e­tat la con­fiança en el futur, que és impres­cin­di­ble per a l'espe­rada represa per entrar en el crei­xe­ment econòmic.

Ja hem cre­mat tants ponts de diàleg que l'espe­rança l'hem de dipo­si­tar en el seny, la capa­ci­tat i l'encert dels nous gover­nants que sur­tin d'unes elec­ci­ons democràtiques. Als actu­als només els podem dema­nar que inten­tin ges­ti­o­nar el millor que puguin aquesta situ­ació i que tin­guin el patri­o­tisme sufi­ci­ent per dei­xar el mínim de des­tros­ses pos­si­bles.

Un prec que també s'ha de fer exten­siu als sin­di­cats, tan cul­pa­bles com els polítics de poli­tit­zar l'eco­no­mia i de fer-ne el seu ele­ment ideològic, de pro­pa­ganda i de com­bat. De la crisi només en sor­ti­rem tre­ba­llant, i no fent vagues, ni que siguin gene­rals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia