Reivindicació en un Primer de Maig en plena crisi de la Covid

Després d’un any de pandèmia, amb concentracions estàtiques, mascareta i distància de seguretat, els sindicats recuperen avui les reivindicacions del Primer de Maig, amb un format molt més modest que en edicions anteriors, però retornades després del parèntesi que va representar el 2020. El context és encara el d’una crisi econòmica derivada de la crisi sanitària de la Covid-19, amb un increment del nombre d’expedients de regulacions d’ocupació (ERO), un manteniment de les mesures temporals (ERTO) i una baixada d’ingressos empresarials –especialment en sectors com el comerç i el turisme– i, sobretot, familiars.

Amb el lema El país té un deute amb la classe treballadora, els sindicats UGT i CCOO han convocat una vintena de protestes en diverses ciutats amb el format de “concentracions estàtiques”, amb mascareta i distància de seguretat. A Barcelona, es farà a l’inici de la Via Laietana, davant de l’edifici de Correus, però també n’hi ha de previstes a Girona, Tarragona, Lleida, Tortosa i Igualada.

La USOC ha convocat una concentració amb aforament limitat a les dotze del migdia davant la seu del sindicat a Barcelona i, a la mateixa hora, la CGT ha fet una crida a concentrar-se a la plaça Joanic. La Intersindical-CSC ha organitzat, al seu torn, més de vint concentracions arreu. Tot i que l’acte central s’havia de celebrar a les onze del matí a la plaça de la Universitat de Barcelona, el sindicat va demanar un canvi d’emplaçament a l’Ajuntament de la ciutat per la previsió de pluja, canvi que va ser denegat, segons informava ahir a les xarxes socials el seu secretari general, Sergi Perelló.

Els sindicats denuncien que la pandèmia ha deixat al descobert l’alta capacitat de destrucció d’ocupació del mercat laboral català, “basat en la temporalitat i la precarietat dels llocs de treball, i que ha afectat especialment les persones joves, les més grans de 45 anys i les persones immigrants”, segons un estudi de la UGT que analitza els efectes en el primer any de pandèmia. En el cas dels joves, l’increment anual de l’atur ha estat del 43,04%: s’ha passat de 29.277 joves en situació de desocupació abans de l’inici de la pandèmia als 41.879 del febrer passat. I entre els majors de 45 anys, l’atur ha pujat fins a un 21,9%, amb un total de 258.047 persones sense feina al febrer, que representen el 50,37% del total registrat. Quant als migrats, en pandèmia s’ha passat de 82.585 persones en situació d’atur a 118.881, un 43,95% més en un any.

“Vivim els estralls de la crisi perquè ja partíem d’un mercat laboral molt centrat en el turisme i els serveis, basat en temporalitat, parcialitat, salaris baixos i precarietat, i el primer que van fer les empreses, fins que van arribar els ERTO, va ser destruir llocs de treball”, reconeix Núria Gilgado, secretària d’Acció Sindical de la UGT de Catalunya. Per Ricard Bellera, secretari de Treball, Economia i Estudis de CCOO, “la recuperació no arribarà tornant a un esquema molt intensiu en mà d’obra i en la terciarització de l’economia”.

Els sindicats coincideixen a demanar un canvi de model productiu, però Bellera també assenyalava que “la prioritat ara ha de ser la inversió per reforçar el teixit productiu i dotar les empreses de més capacitat de resiliència, perquè és molt més senzill mantenir els llocs de treball que no crear-ne de nous”. “No estarem en situació de sortir de l’emergència sanitària fins que la vacunació avanci”, deia Gilgado.

Entre les propostes dels dos sindicats per afrontar la sortida de la crisi quan la situació epidemiològica ho permeti, hi ha la derogació de la reforma laboral del 2012, que ha infravalorat l’ocupació i els salaris i ha flexibilitzat l’acomiadament en les empreses que busquen més benefici empresarial i menys compromís; l’anul·lació del sistema de pensions del 2013, i la millora del salari mínim interprofessional. “Fins que no ens adonem que l’economia és una roda i que sense poder adquisitiu no hi ha consum, no ens en sortirem”, opinava Bellera.