“Podríem créixer fins a un 30%”
La mitjana d’edat dels conductors de Lotrans és de 55 anys; el més jove en té 40
Costa molt cobrir els treballadors que es jubilen i per això l’empresa de transport amb seu a Sant Boi no pot agafar més comandes
“En aquests moments ens veiem negres per mantenir la facturació quan podríem créixer entre un 20 i un 30% si no tinguéssim mitjans parats perquè no tenim prou conductors.” Com la resta d’empresaris del sector del transport, Jesús Lozano pateix cada cop que es jubila un dels seus camioners. “Cada any es retiren entre tres i quatre conductors i tot i que a Sant Boi de Llobregat la taxa d’atur juvenil és alta, no hi ha relleu perquè els joves no es volen dedicar a aquesta feina.” Lozano és el CEO de Lotrans, empresa familiar amb seu a Sant Boi que es dedica al transport de mercaderies nacional i internacional i també a la logística. La companyia mou una xifra de negocis de 35 milions i té una plantilla de 200 treballadors, 120 dels quals són xofers. La mitjana d’edat està per sobre dels 55 anys: el més jove en té 40.
Per Lozano, el que ara estem veient a la Gran Bretanya, on s’han col·lapsat les cadenes de subministrament, és “el reflex del que passa quan hi ha una carència real de professionals, i això només és l’inici.” El Brexit ha estat el detonant, avisa, però a tot el món hi ha un “gran decalatge” entre el nombre de conductors i les necessitats del sector. Pel CEO de Lotrans i també president de la federació catalana de transports de Barcelona, Transcalit, al fet que és un sector “dur que no s’ha dignificat mai” s’hi suma el “canvi de paradigma del treballador, que ja no només treballa per diners sinó que busca altres coses, com poder conciliar”.
La pandèmia, punt d’inflexió
La “falta de cicles formatius reglats que preparin una nova generació”, la barrera econòmica que suposen els preus del carnet de conduir més la formació inicial obligatòria i l’atomització del sector també expliquen els problemes actuals, tot i que ha estat la Covid la cirereta del pastís: “La pandèmia ho ha accelerat tot, ja no és el gran el que es menja el petit sinó el ràpid el que es menja el lent”, resumeix Lozano. En el seu cas, a Lotrans intenten cuidar els seus empleats amb “bons sous, tenint els camions al més còmodes i dignes possible i mesures de conciliació” com ara intentar que els conductors –només hi ha una conductora– no hagin de passar més d’un cap de setmana fora de casa.
Lozano assegura que gràcies a aquestes condicions, a la seva empresa no hi ha una gran rotació de personal sinó que la pèrdua de treballadors ve de les jubilacions sense cobrir. “Em temo que al sector hi haurà un moment en què el problema ja no serà a quin preu tindrà una empresa el seu servei de transport sinó si el podrà tenir”, reflexiona. Si la situació continua agreujant-se, el CEO de Lotrans pronostica que “el primer decalatge serà de preus, ja estan pujant, però quan faltin vehicles anant amunt i avall, començaran a faltar productes”. No de primera necessitat, admet, però sí de segona i també materials imprescindibles per a la indústria. Al congrés de l’associació de fabricants i distribuïdors AECOC de la setmana passada, recorda, la màxima preocupació que es va posar sobre la taula ja era si hi haurà prou camions per a les seves creixents necessitats.
Com molts altres empresaris del sector, Lozano està preocupat per si arriba el moment d’haver d’“equilibrar” la flota, ja que prescindir de camions no perquè no hi hagi feina sinó perquè no hi ha prou xofers per conduir-los resta a les companyies agilitat i flexibilitat i, per tant, competitivitat. Malgrat tot, a vegades no hi ha més remei, ja que els costos són inassumibles: tenir un camió parat costa de 1.600 a 1.800 euros al mes.